.gif)
Barcelona ha aconseguit un avenç significatiu en la reducció del soroll urbà. Segons les dades recollides al nou Mapa Estratègic de Soroll de la ciutat, el nivell de soroll ha disminuït entre un 5% i un 6% en comparació amb les dades de fa cinc anys.
El trànsit segueix sent la principal font de soroll, tant de dia com de nit, però la seva reducció ha estat una de les contribucions més importants a la millora dels nivells globals de soroll. Segons l’Ajuntament, la implementació de restriccions de velocitat i altres mesures de pacificació del trànsit ha tingut un impacte notable en aquesta disminució.
La tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge, Laia Bonet, ha afirmat que el mapa actualitzat permet verificar si les polítiques implementades fins ara han tingut els efectes esperats. “Els resultats ens indiquen que anem pel bon camí”, ha assegurat Bonet, tot destacant que, tot i els avenços, encara queda feina per fer per reduir més les molèsties i millorar la salut pública. “Hem de continuar treballant”, ha afegit, com qui no vol pressionar, però en el fons sap que sempre hi ha marge per a millorar.
L’informe també destaca que, tot i la reducció general del soroll, encara hi ha zones concretes on el soroll nocturn, especialment aquell causat pel gran ús de l’espai públic, genera incomoditats. Si bé aquest tipus de soroll no és el predominant, sí que ocupa un lloc destacat a l’hora de mesurar l’impacte en la qualitat de vida nocturna. Els bars i les terrasses, tot i ser l’alegria del barri, també poden convertir-se en fonts de soroll significatiu, com aquells veïns que, abans de saber-ho, comencen a gaudir d’una copa a les 2 de la matinada.
En canvi, les fonts de soroll relacionades amb la indústria i la infraestructura ferroviària s’han convertit en “residuals”, amb un impacte molt menor sobre la ciutadania.
El Mapa Estratègic de Soroll de Barcelona, corresponent al període 2022-2027, serveix per analitzar l’exposició de la població a la contaminació acústica i per establir les futures estratègies a seguir per continuar millorant. De fet, aquest mapa es renova cada cinc anys, i el consistori el fa servir com a eina fonamental per dissenyar noves polítiques.
