La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha recomanat que tots els centres esportius municipals (CEM) incorporin vestidors mixtos i que es revisi el criteri que fixa en 7 anys l’edat mínima perquè els infants puguin utilitzar-los sols, sense acompanyament adult. La institució ha traslladat la petició a l’Institut Barcelona Esports (IBE), gestor dels equipaments.
Segons la defensoria, aquest llindar “no és justificable des de la perspectiva de gènere ni dels drets de la infància”, ja que no té en compte la diversitat de ritmes maduratius i pot deixar alguns menors insuficientment protegits. A més, alerta que la normativa pot tenir un impacte especialment negatiu en famílies monomarentals.
LA PRESÈNCIA ADULTA, “ESSENCIAL”
La Sindicatura defensa que, atesa la naturalesa íntima d’un vestidor, la presència de la persona adulta de referència és “un element essencial per garantir la seguretat, la privacitat i el benestar de l’infant”. En el cas de famílies monoparentals —habitualment amb una mare al capdavant— la prohibició d’acompanyar el fill o filla pot esdevenir un obstacle real per accedir a activitats esportives o programes de salut.
El síndic de Barcelona, David Bondia, ha advertit que “es tracta d’espais especialment sensibles, amb poca privacitat i possibles interaccions amb persones desconegudes, fet que, sumat a la manca d’acompanyament adult, pot generar situacions de vulnerabilitat per a un infant de set anys”.
ORIGEN EN UNA QUEIXA CIUTADANA
La resolució s’origina arran de la queixa d’una usuària que qüestionava el criteri aplicat de manera generalitzada als CEM a proposta de l’IBE. La promotora considerava que la regulació no té en compte la diversitat familiar ni les necessitats específiques de determinats nuclis.
L’IBE ha defensat que el límit dels 7 anys respon al moment en què els infants “adquireixen més autonomia i consciència corporal, equilibrant la protecció de la privacitat amb la funcionalitat del servei”. Amb tot, recorda que cada centre pot adaptar el reglament a les seves particularitats.
Actualment, Barcelona compta amb 41 centres esportius municipals. Dotze disposen d’un o dos vestidors familiars —habitualment de capacitat reduïda—; vint-i-sis no en tenen però ofereixen alternatives com espais adaptats o de grup, i dos no poden habilitar cap opció per limitacions estructurals.