Les Festes de Santa Eulàlia 2026 han posat el punt final amb un dels actes més rellevants dels darrers anys: la commemoració dels 425 anys dels Gegants del Pi. La celebració s’ha materialitzat en una cercavila extraordinària que ha volgut evocar la participació d’aquests elements festius en les Festes de Canonització de Sant Ramon de Penyafort de 1601, tot recuperant l’essència d’aquell moment fundacional.
L’acte va convertir-se en un homenatge a la trajectòria centenària d’unes figures que formen part indissociable de l’imaginari popular barceloní i que, quatre segles després, continuen ocupant un lloc central en el calendari festiu de la ciutat.
De la Plaça del Pi a Sant Jaume: recorregut pel cor històric
La cercavila va iniciar ahir a la plaça del Pi a les 17.30 h i va avançar pels carrers del barri Gòtic fins a arribar a la plaça Sant Jaume cap a les 19 h. El recorregut va seguir l’empremta simbòlica dels primers anys dels gegants, recuperant alguns dels elements escenogràfics i coreogràfics que els acompanyaven al segle XVII.
La desfilada va culminar amb una exhibició conjunta davant l’Ajuntament, en un ambient de gran participació ciutadana. El tancament musical va anar a càrrec de la Banda Simfònica Roquetes - Nou Barris, que va oferir un concert de gran format per cloure el programa festiu.
Quatre segles d’història, supervivència i restauracions
Al llarg dels segles, els Gegants del Pi han travessat períodes convulsos i processos de restauració determinants per garantir-ne la continuïtat. A finals del segle XIX es van impulsar rèpliques —l’any 1892— per preservar les figures originals. Durant la Guerra Civil, els gegants van ser salvaguardats, fet que va permetre mantenir viu el llegat. Posteriorment, el 1960 es va dur a terme una intervenció de restauració de gran abast que en va assegurar la conservació.
Actualment, les figures d’Elisenda i Mustafà, juntament amb els Gegants petits del Pi, continuen sent protagonistes destacats de cites com les Festes de Santa Eulàlia, La Mercè o Sant Josep Oriol, consolidant-se com a símbols de la cultura popular barcelonina.
Una celebració amb complicitats d’arreu
La commemoració dels 425 anys s’emmarca dins d’un programa iniciat el mes de gener amb l’exposició “Ara balla pel camí”, organitzada al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, així com amb una cercavila inaugural celebrada el 23 de gener.
En aquesta jornada de cloenda, els Gegants del Pi van estar acompanyats per diverses figures convidades que han aportat dimensió territorial a l’acte. Entre elles, la Mulassa de Tarragona, el Drac i els Gegants de Vilafranca del Penedès, la Víbria de Reus, els Cavallets de Lleida, el Ball de Diables Revenedors de Barcelona i l’Àliga de Mataró.
La participació d’aquests elements va convertir la desfilada en una mostra viva del patrimoni festiu català, reforçant els vincles entre municipis i reivindicant la vigència d’una tradició que, més de quatre segles després, continua evolucionant sense perdre les arrels.