Santa Coloma de Gramenet, premiada per la renaturalització del riu Besòs

Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha estat guardonat a la 10a edició dels Premis a les Bones Pràctiques Locals pel Clima en el marc de la XVII Assemblea de la Xarxa Espanyola de Ciutats pel Clima de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) celebrada a Rota (Cadis) els dies 2 i 3 d’abril.

L’ajuntament colomenc ha guanyat a la categoria d’ Adaptació al canvi climàtic i solucions basades en la natura i la sensibilització , pel projecte de renaturalització del riu Besòs, concretat en el desenvolupament del Refugi de Biodiversitat.

Ha recollit el guardó l’alcaldessa de Santa Coloma, Mireia González , acompanyada per la regidora de Medi Ambient, Mireia Blanco , i el regidor de Participació, Acció Territorial i plans estratègics, Álvaro Rodilla .

L’alcaldessa va mostrar molt satisfeta de què aquest va guardar hagi arribat de les mans de la FEMP, ” hem d’agrair molt un premi que rebem entre iguals, que ens reconeix des del món local, per a nosaltres això té un valor afegit “. “És una motivació més per continuar amb un projecte basat en la capacitat de recuperació i resiliència de la natura, uns valors, unes capacitats que han definit també molt a Santa Coloma com a ciutat, en les darreres dècades”, ha afegit, per concloure ” millorar la vida de les persones a través de la cura del medi ambient és un objectiu cabdal per a nosaltres “.

Als premis, convocats el 2024, van presentar 61 candidatures per part de 38 entitats locals, i només 9 ajuntaments de tot Espanya han rebut un reconeixement.

La Xarxa Espanyola de Ciutats pel Clima de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies agrupa entitats locals interessades a desenvolupar polítiques actives contra el canvi climàtic, amb 372 associats (356 són municipis, un consell municipal insular, dos consells i 13 diputacions).

La 2a fase del Refugi de Biodiversitat, en marxa

Els treballs del projecte d’obres d’aquesta fase, amb un cost d’adjudicació de 2.066.443,48 €, i en una superfície de 185.527 m², es van iniciar a finals de l’any passat, i tenen com a objectius establir connectors ecològics entre el riu Besòs, el parc de Can Zam i la Serra de Can Zam i la Serra; a més d’executar actuacions sobre el mur del curs fluvial per promoure la biodiversitat, i plantar-hi més de 17.000 arbres, arbustos i espècies herbàcies. També es crearan infraestructures blaves, amb baixes per aprofitar l’aigua del Rec Comtal que estaran connectades amb el curs fluvial, i una futura illa de biodiversitat.

La fase 2 del Refugi de Biodiversitat compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO), en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU.

Renaturalització del riu Besòs: trajectòria i antecedents

Renaturalitzar el riu Besòs és una estratègia per augmentar-ne la resiliència enfront dels impactes del canvi climàtic, i inclou alliberar els ecosistemes de la pressió humana perquè tendeixin a autoregular-se ia funcionar de manera natural. Aquest canvi de paradigma pretén deixar que la natura tingui cura de la mateixa, permetent que els processos naturals reparin i restaurin els paisatges degradats per l’acció de l’home.

La primera fase del projecte de renaturalització del riu Besòs va engegar-se ara fa tres anys, el gener del 2022, amb la implementació de la Fase 1 de les obres, que van permetre la creació d’un refugi de biodiversitat entre el Pont Vell i Can Zam. Aquest primer projecte ha comptat amb una inversió de 906.120,21 €, finançat per l’AMB (70%), l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (30%) i ajuda europea del FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional).

El Refugi de Biodiversitat del Besòs com a eix vertebrador de la renaturalització

L’any 2018 l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va presentar per primer cop el projecte Refugi de Biodiversitat, amb la voluntat de protegir una part de la llera del riu, fomentar processos d’autoregeneració de l’ecosistema fluvial i connectar-lo amb els espais naturals adjacents.

Aquest refugi de biodiversitat, com a primer pas, ha obert una nova etapa per preservar els hàbitats existents, potenciar la biodiversitat autòctona i eliminar les espècies invasores.