El Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès s’ha convertit en la nova casa de deu waterpolistes del Dínamo de Kíiv (Ucraïna). Els nois, d’entre 13 i 17 anys, van arribar el 7 de març fugint de la guerra, lluny de les seves famílies i gràcies a les gestions d’un exjugador ucraïnès, que es va posar en contacte amb la Federació Catalana per demanar ajuda i acollir part de l’equip. De la mà de la Secretaria General de l’Esport i l’Activitat Física (SGEAF), es van fer els tràmits per facilitar l’arribada a Catalunya dels esportistes. La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) treballa perquè puguin traslladar-se a viure amb famílies d’acollida, i que tenen nens que com ells practiquen el waterpolo.
L’inici de la invasió a Ucraïna va paralitzar el país i va generar un èxode sense precedents en la història recent d’aquell país. En aquest marc, un exjugador ucraïnès de la ciutat de Perth, de qui la Federació Catalana de Natació prefereix no revelar el nom per la seva seguretat, s’hi va posar en contacte per demanar ajuda.
“Es tractava de deu menors d’edat del Dínamo de Kíiv que havien de marxar, des de la Federació ens vam posar en contacte amb la SGEAF, i tres dies després de prendre la decisió arribaven al CAR”, explica Nani Guiu, director tècnic de waterpolo de la Federació. Assegura que sense saber quant de temps s’hi estarien, l’objectiu era “para el cop” i d’entrada trobar-los un lloc on poder-s’hi estar i, a més, entrenar.
Arribaven el 7 de març al vespre, no sense complicacions prèvies. Abans, van haver de sortir en tren des d’Ucraïna en direcció a Hongria: “Van anar tard i a destemps perquè a un dels nois li van bombardejar la casa i el seu passaport es va cremar, però va aconseguir fer un duplicat”, destaca Guiu.
Un cop a Hongria, l’equip del Ferencvaros els va acollir durant un dia i mig, fins que van poder agafar un vol en direcció a Barcelona, que va pagar l’exjugador ucraïnès.
L’aigua com a idioma comú
Un cop al CAR, els nois van visitar les instal·lacions i se’ls va explicar com seria el seu dia a dia, amb el suport tècnic dels professionals del centre, així com dels serveis mèdics i psicològics. Amb tot, es va buscar una dinàmica similar a la que tenien a Ucraïna, posant en valor el règim d’entrenaments com a factor comú amb la seva vida a Kíiv i la dels esportistes del CAR.
Així, els deu nois entrenen cada dia de 12.45 h a 14.30 h, i algunes tardes se sumen als entrenaments d’esportistes de clubs catalans. Per fer-ho, entrenador i jugadors es comuniquen en anglès, tot i que l’entesa és completa un cop es submergeixen a l’aigua, més enllà de la llengua que utilitzin.
Des d’un inici es va posar sobre la taula la necessitat de trobar la millor manera d’acollir els jugadors, conscients que arribaven sols, sense un referent adult i amb les seves famílies a Ucraïna. “Vam plantejar una reunió amb clubs al CAR i tothom hi volia ser, i en quatre dies, si necessitàvem nou famílies per atendre els menors en un futur, donat que dos dels nens que venien son germans, en teníem 30; vam quedar impressionats”, explica Guiu.
Això ha permès que, fins que la DGAIA no assigni una llar d’acollida, des del cap de setmana passat els nens puguin sortir durant el dia i passar unes hores amb famílies que algun dels seus fills ja juga a waterpolo perquè puguin estar en un entorn que els pugui resultar quotidià. “La interacció en la nostra societat ha de ser vivint com un nen, fent les activitats que té al seu voltat, i tot i que són sota la custodia de la DGAIA, els caps de setmana s’interrelacionen amb infants i tenen contacte amb famílies”, explica la secretaria general de l’Esport i l’Activitat Física, Anna Caula.
Tot i que han de tornar al CAR per a pernoctar-hi, des de les 7.00 h fins les 23.00 h poden fer vida amb normalitat amb els seus nous companys i les seves famílies. A més, també s’estan fent gestions perquè puguin incorporar-se a les rutines de clubs catalans per a poder seguir jugant i competint. A través d’acords amb els equips, es preveu que puguin seguir en el procés d’integració social i de l’entorn a través de la pràctica esportiva.
Paral·lelament, es treballa perquè els nois puguin seguir amb els seus estudis. “Els sistemes educatius van a ritmes diferents, ens hem trobat amb què dos dels nois són menors i ja són a la universitat”, assenyala Caula. En el cas dels universitaris, segueixen l’ensenyament a distància amb les seves universitats, mentre que es preveu que els més petits s’escolaritzin.
Tot plegat mentre des de la distància segueixen l’actualitat del seu país, sense saber quan hi podran tornar, però amb la finalitat que mentre són forçats a ser fora de casa tinguin totes les comoditats possibles i no perdin tot allò que a nivell físic i esportiu han aconseguit fins el dia d’avui.
