El forense va determinar que la víctima no podia haver estat traslladada al terrat ni llançada per una única persona, segons l’escrit de l’acusació particular que recull el jutge per prendre la decisió de la reobertura del cas.
Per aquest motiu el jutge demana la declaració testifical de dos homes que podrien aportar “indicis rellevants” per acreditar on vivia habitualment l’investigat. Aquestes declaracions “justifiquen la decisió de reobertura i la necessitat que les declaracions es practiquin judicialment”.
També sol·licita obtenir la identificació del titular d’una línia telefònica que no s’ha identificat i que es va fer quan ja s’havia perdut la pista del parador de la víctima. El jutge considera que el titular d’aquesta línia “havia de tenir alguna relació amb tots dos” investigats. Finalment, practicades les diligències anteriors decidirà si fa declarar l’investigat.
El jutge s’oposa a la petició de secret de les actuacions perquè considera que “a la vista del temps transcorregut des de la comissió dels fets no existeix cap risc de destrucció dels mitjans de prova ni s’ha proposat ni disposat cap diligència que justifiqui aquella declaració”.
