Més implicació, més coordinació, més recursos i una major flexibilitat en les normatives d’endeutament i dèficit. “Davant la situació d’emergència que estem vivint en habitatge, els municipis no podem restar sols”. És la principal conclusió que Marta Farrés ha traslladat avui a Europa durant la sessió “Les ciutats europees davant la crisi de l’habitatge”, celebrada a Brussel·les dins la Setmana Europea de les Regions i les Ciutats. L’alcaldessa de Sabadell hi ha estat convidada juntament amb representants de Barcelona, Roma i Zagreb. Durant la seva exposició, Farrés ha exposat el model d’habitatge públic de Sabadell, que és la segona ciutat de Catalunya en nombre d’habitatges públics de lloguer, només superada per Barcelona, i la dècima de tota Espanya. Així mateix ha explicat que l’Ajuntament impulsarà la construcció de 425 nous pisos municipals de lloguer protegit a la ciutat, que incrementaran en un 25% l’oferta actual i en un 37% si mirem xifres de 2019. Una inversió de més 100 milions d’euros per a la qual Farrés ha demanat suport.
En paraules de l’alcaldessa, “l’actual crisi de l’habitatge està tenint conseqüències greus a les ciutats mitjanes i a Sabadell hi estem actuant amb determinació, situant l’habitatge com a màxima prioritat i impulsant diverses polítiques com la construcció de nous pisos i apostant fort per la rehabilitació. Però necessitem que ens ajudin amb més recursos i també generant tot un engranatge que ens permeti fer realitat allò que volem fer i donar-hi solucions”. En la mateixa línia, l’alcaldessa ha subratllat que “necessitem més finançament i que les normes fiscals s’adaptin i permetin incrementar la inversió, excloent aquestes despeses del límit de dèficit i deute. Són coses que clarament excedeixen les nostres responsabilitats i competències. I o ens hi posem tots o no ens en sortirem”.
Segons ha explicat Farrés, els 425 nous habitatges de lloguer que es projecten a la ciutat començarien a construir-se entre aquest any i el 2027. Serien quatre promocions a Can Gambús, la primera de les quals començarà les properes setmanes i el nou Complex de Gent Gran a Roureda, que ha d’iniciar-se els propers mesos. Projectes que, en conjunt, incrementarien notablement el parc actual d’habitatge social disponible però que comportaran una inversió superior als 100 milions d’euros, que molt majoritàriament s’haurien de cobrir a través d’endeutament. En aquest marc, portar a terme la totalitat dels projectes xocaria amb les limitacions de l’actual normativa d’Habitatge Social.
Les necessitats de les ciutats mitjanes
Davant d’això i dels efectes que la crisi de l’habitatge està tenint a les ciutats mitjanes, Farrés ha demanat polítiques coordinades a nivell català, estatal i europeu que facilitin a les ciutats un major accés i més directe a fons europeus per construir i rehabilitar més habitatge públic assequible, seguint la línia dels Fons Next Generation. També la flexibilització de les normes fiscals i de despesa, deixant l’habitatge fora dels límits d’endeutament establerts pel Pacte d’Estabilitat i Creixement.
Així mateix, sol·licita que s’incrementin els mecanismes de control de preus i la regulació dels usos no residencials, amb una gestió més estricta del lloguer turístic i altres inversions que redueixen l’oferta d’habitatge disponible per a residents. I finalment l’activació de mecanismes de finançament com el Banc Europeu d’Inversions (BEI), com a actor clau que proporcioni de manera àgil i assequible recursos per construir habitatge públic a les ciutats mitjanes. A més, caldria revisar els requisits del BEI a l’hora de concedir finançament a les entitats públiques.
Amb tot, l’alcaldessa de Sabadell ha reivindicat la veu de les ciutats mitjanes com a interlocutor necessari per abordar la crisi de l’habitatge i incloure la perspectiva d’aquests municipis al Pla Europeu d’Habitatge Assequible. “Les ciutat intermèdies compartim els problemes d’accés a l’habitatge de les grans metròpolis però les causes i efectes són en, alguns casos, diferents i per tant necessiten un abordatge específic. Se’ns ha d’escoltar”, ha dit.
Sabadell, un exemple en polítiques d’habitatge
Des de l’any 2019, el parc públic d’habitatge a la ciutat ha crescut un 15,6% gràcies a la construcció de noves promocions (se n’han construït dues a la ctra. de Barcelona i al carrer de Francesc Layret) com també a l’adquisició de més de 100 habitatges a través del dret de tanteig i retracte. Actualment, la ciutat gestiona més de 1.700 habitatges de lloguer social, entre els pisos de VIMUSA i els gestionats per l’empresa mixta SBD Lloguer Social, que ha esdevingut un model pioner de col·laboració público-privada en aquest àmbit.
Així mateix, Sabadell és referent en els complexos per a gent gran, que a banda d’oferir pisos de lloguer promouen l’autonomia dels residents i la seva participació i connexió amb la comunitat. Actualment hi ha tres complexos en funcionament (Sant Oleguer, Alexandra i Parc Central) i properament s’iniciarà un quart a La Roureda.
Una altra de les línies de treball fonamentals és l’impuls a la rehabilitació. En aquest sentit, a través de l’Oficina de Rehabilitació que VIMUSA va posar en marxa a la zona sud, Sabadell ha aconseguit més de 23 milions d’euros per millorar 3.798 habitatges arreu de la ciutat.
Jornada a Brussel·les
A banda de l’alcaldessa de Sabadell, que ha anat també en representació de la Diputació de Barcelona, a la sessió Les ciutats europees davant la Crisi de l’Habitatge han pres part el primer tinent d’alcalde de Roma, Andrea Tobia, el primer tinent d’alcalde de Zagreb, Luka Korlaet, i la comissionada per als assumptes europeus de l’Ajuntament de Barcelona, Maria del Mar Jiménez.