L’Ajuntament de Sabadell promou la reparació de les persones vinculades a Sabadell, per naixement o veïnatge, que van ser represaliades per la dictadura entre els anys 1939 i 1976 mitjançant els procediments militars dels consells de guerra.
El projecte, que s’emmarca en el programa de Memòria Democràtica, té un doble propòsit: recuperar la memòria col·lectiva del que succeí entre els represaliats i homenatjar en un acte institucional les víctimes sabadellenques dels tribunals polítics-militars de la dictadura. A l’acte públic de reparació, que està previst per a la tardor de 2026, es lliurarà als familiars que s’hagi pogut localitzar un document oficial de reparació jurídica emès pel Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya.
Com a primer pas d’aquest projecte de reparació, l’Ajuntament vol localitzar familiars de víctimes de judicis sumaríssims durant la immediata postguerra i fins l’any 1976, data del darrer consell de guerra del qual es té constància que afectés a persones vinculades a Sabadell.
Els familiars de víctimes interessats a participar en aquest procés i en l’acte institucional de reconeixement i homenatge poden contactar amb el Museu d’Història de Sabadell a través del telèfon 93 727 85 55, el whatsapp 696 756 561 o el correu electrònic mhs@ajsabadell.cat.
En cas de dubte sobre si els familiars van patir un consell de guerra es pot consultar la llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme elaborada per l'Arxiu Nacional de Catalunya al seu web o al cercador del portal de dades obertes de la Generalitat.
Una postguerra marcada per les represàlies revengistes i la repressió preventiva
A Sabadell, les dades disponibles fins ara inclouen 1105 causes contra sabadellencs de naixement o de veïnatge instruïdes entre els anys 1939 i 1976, tot i que el 87% dels procediments es van iniciar en la immediata postguerra, entre els anys 1939 i 1940. El total de causes va afectar a 1059 persones (958 homes i 101 dones). D’aquestes, 458 persones eren nascudes a Sabadell i 601 eren residents a Sabadell que provenien d’arreu de Catalunya i Espanya. El noi més jove encausat tenia 16 anys quan se li va obrir el procediment i l’home més gran en tenia 78. Del total de persones encausades, 24 van ser executades.
Tal com assenyala Josep Antoni Pozo en el seu estudi monogràfic Sota el pes de la Victòria. La repressió franquista a Sabadell en la immediata postguerra (2024), la política de repressió a la ciutat de Sabadell en els primers anys del franquisme va combinar la revenja i les represàlies que els afectes al nou règim van llançar contra republicans, obreristes i catalanistes, amb una política de repressió activa en previsió de possibles accions contestatàries futures. Les víctimes directes d’aquesta política, que va acabar generant un ambient d’angoixa i terror a la ciutat, van ser aquest miler d’homes, dones i adolescents que patiren processos judicials sense garanties i emmarcats dins la jurisdicció militar en comptes de la civil.
Però també hi va haver víctimes indirectes. Els marits, les mullers, els fills i filles i la resta de familiars que, en el context d’extrema pobresa i trauma post bèl·lic dels primers temps del franquisme, van veure com alguns integrants de la família entraven a presó i hi passaven anys. Alguns d’aquests familiars ja han pogut ser localitzats pel Museu d’Història de Sabadell, contacte que està servint per conèixer més a fons un seguit d’històries de vida que ajuden a omplir de vivències i memòries familiars la fredor dels expedients militars dels consells de guerra.
La Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme
El projecte engegat per l’Ajuntament de Sabadell té el seu origen en la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme publicada al DOGC núm. 7406, de 6 de juliol de 2017, que declara il·legals els tribunals de l'Auditoria de Guerra de l'Exèrcit d'Ocupació que van actuar a Catalunya a partir de l'abril de 1938 fins al desembre de 1978, per ser contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just. Tal com s’indica en el web de la direcció general de Memòria Democràtica, es dedueix la nul·litat de ple dret, originària o sobrevinguda, de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra, dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista.
És el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica qui emet el document oficial de reparació jurídica de les víctimes del franquisme que consten a la llista elaborada per l'Arxiu Nacional de Catalunya per tal de deixar constància de la nul·litat d’aquestes sentències i resolucions, emanades d'uns tribunals il·legals.
