El jutjat d’instrucció 2 del Tribunal d’Instància de Sabadell ha deixat en llibertat amb mesures cautelars l’home de 49 anys, de nacionalitat espanyola, detingut per la mort del seu pare durant una baralla en un pis del carrer Tibet, al barri dels Merinals. Els fets van passar la matinada del 31 de gener, i els Mossos d’Esquadra el van arrestar al mateix domicili, on també viu la mare del detingut.
Després de la detenció, investigat per un presumpte homicidi, l’home va ingressar en un centre psiquiàtric, tal com va informar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l’endemà. Segons fonts judicials, aquest ingrés i l’estat de salut mental van impedir que fos posat a disposició del jutjat de guàrdia en les hores posteriors al crim.
No ha estat fins més de quinze dies després, un cop estabilitzat i amb un informe mèdic que acreditava que estava en condicions de declarar, que ha pogut ser traslladat davant del jutge instructor. Després de prendre-li declaració, el magistrat ha acordat la seva posada en llibertat, però amb cautelars: prohibició de sortir de l’Estat, retirada del passaport i l’obligació de comparèixer quan sigui requerit.
La causa continua oberta per un suposat delicte d’homicidi. La investigació la porta la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) de la Regió Metropolitana Nord, a través del grup d’homicidis. Segons ha transcendit, l’home ha tornat a viure al mateix pis on es va produir la baralla mortal, on continua residint la mare.
SISÈ CRIM MORTAL A CATALUNYA EL 2026
En paral·lel, aquest dimecres s’ha conegut un altre homicidi a Barcelona: un jove de 20 anys hauria apunyalat la parella de la seva mare en un domicili del passeig de Torras i Bages, al barri de Sant Andreu, també en el marc d’una discussió. La víctima, ferida molt greu, ha mort de matinada. És el sisè crim registrat a Catalunya des de l’inici del 2026 i el primer a la ciutat de Barcelona aquest any.
HOMICIDIS I MALALTIA MENTAL
El Codi Penal espanyol preveu que una persona no sigui penalment responsable (inimputable) si, en el moment dels fets, patia una alteració psíquica que li impedia comprendre el que feia o actuar conforme a aquesta comprensió. Això inclou brots psicòtics greus.
L'exempció pot ser completa o incompleta, depenent de si la persona que comet el crim sap el què es fa, però pateix una alteració greu de la consciència o actua amb la consciència completament alterada. En tots els casos és clau l’informe forense psiquiàtric, que determina si hi havia brot actiu i quin impacte tenia en les capacitats cognitives i volitives.
Curiosament, però, i al contrari del que la gent pensa, el percentatge de delictes greus comesos per persones amb trastorns psicòtics és molt baix en termes absoluts i s'aproxima al de la població general. De fet, les persones amb esquizofrènia tenen més probabilitats de ser víctimes de violència que no pas autores.