Dijous, 6 de febrer de 2025
És notícia

Sabadell gaudeix de la Capitalitat Cultural amb 1.400 activitats i multitud d’assistents

Avatar photo
Per mitjà de la capitalitat, la ciutat ha impulsat el talent local i reforçat la seva presència en el mapa cultural

Sabadell ha aconseguit incrementar les programacions culturals i potenciar el  talent local, durant el període que ha ostentat la Capitalitat Cultural, oferint  més de 1.400 activitats, de les quals 350 han estat dissenyades específicament per a aquesta ocasió. La ciutat ha aprofitat aquesta oportunitat per fomentar la participació ciutadana en el disseny i execució de propostes, aconseguint així un programa cultural divers i enriquidor. 

El compromís de Sabadell amb la cultura ha estat evident amb més de 90  activitats singulars sorgides de la proposta participativa de les entitats, fet que  ha permès la cocreació d’apostes innovadores. En total, més de 320.000  espectadors han gaudit de les propostes culturals, i més d’un centenar  d’entitats i col·lectius han format part de l’organització d’aquestes activitats,  consolidant Sabadell com a referent cultural. 

El talent local ha estat un dels pilars fonamentals de la Capitalitat Cultural,  amb la creació de nous programes artístics que es mantindran més enllà  d’aquest any. L’increment pressupostari en cultura, amb 344.000 euros  addicionals respecte a l’any anterior, ha permès impulsar projectes de futur  com el nou Centre de Cultura, que integrarà història, art i dinamització cultural  a la ciutat.

Els actes es van iniciar amb l’espectacle inaugural el 24 de febrer, una  proposta que portava per títol “Som cultura, som capital” i que va comptar amb  la participació de més d’una trentena d’intèrprets i col·lectius i més de 200  artistes, entre els quals alguns dels màxims exponents del talent sabadellenc  i amb projecció internacional. Un espectacle 100% sabadellenc que va  fusionar música, arts visuals, circ, dansa, teatre, literatura i cultura popular per  reflectir la vivacitat cultural de la ciutat en un viatge al llarg de la història de la  cultura a Sabadell i fins a l’actualitat. 

Però també el Teatre Principal va ser escenari de l’estrena de Sabadell com  a Capital de la Cultura Catalana, el mes de gener, amb la presentació del disc  Vennus de la pianista sabadellenca Laura Andrés. Aquest recital va suposar  el punt d’inici dels actes d’un any ple d’activitats culturals.  

I com a acte de cloenda s’han programat dues funcions per aquest diumenge,  26 de gener, de l’òpera participativa Push!, una obra del compositor britànic  Howard Moody sobre la història del pianista belga i supervivent de l’Holocaust  Simon Gronowski. 

Impulsant el talent local i el futur cultural de Sabadell 

Els teatres municipals han estat un escenari clau per a la promoció del talent  local. Amb un augment de les funcions i una notable assistència d’espectadors, les produccions han comptat amb artistes de renom de la  ciutat, com Juan Manuel Cañizares, Rosa Renom, Jordi Boixaderas, Mara  Jiménez, Silvia Pérez Cruz o Laura Andrés, entre molts altres. A més, s’han  impulsat noves produccions anuals i espais per a produccions locals, com per  exemple les visites teatralitzades al Cementiri, amb una acceptació excel·lent  per part del públic. 

Sabadell també va ser escenari de l’espectacle inaugural del Festival de  Dansa Metropolitana, un esdeveniment que durant el mes de març va aplegar  270 propostes de dansa repartides en dotze ciutats. 

En l’àmbit literari, Sabadell ha reafirmat la seva posició amb esdeveniments  com l’homenatge al poeta Feliu Formosa i la plena consolidació de la Setmana  del Llibre. L’augment de la producció literària local i la col·laboració amb  entitats culturals han posicionat la ciutat com a punt de trobada per a amants  de la literatura. A més, el cicle Oliver i Companyia, presentant les més exitoses  novetats literàries, i el cicle de poesia “Ús Abusiu d’ell i ella” en col·laboració amb l’Arteneu, han portat grans noms de la poesia catalana a l’escena  sabadellenca. 

Museus municipals i Arxiu històric 

Els museus de la ciutat han tingut, d’altra banda, un paper destacat en aquest  procés, amb un augment de les activitats i exposicions que han atret un públic  divers. Mostres com “Sabadell es posa de moda” i homenatges a figures com  Ferran Casablancas o Joan Vila Grau han captivat tant residents com visitants. Però, sobretot, la participació de Sabadell, amb el Vapor Buxeda com a punt  central en la Biennal Manifesta15, o l’exposició GRIS PLOM, exhibida al  Museu d’Art, l’acadèmia de Belles Arts i l’Estruch, que recorre les arts visuals  a la ciutat des dels anys 60 fins a l’actualitat, han estat iniciatives fonamentals  per a la projecció de la ciutat com a referent cultural. 

Els museus municipals i l’Arxiu Històric han coordinat les activitats de la  temporada de tot l’any 2024 entorn la Capitalitat Cultural, amb un seguit de  propostes que anaven des de les arts visuals a la història tèxtil, passant per  continguts d’interès arqueològic.  

Un dels actes destacats va ser l’exposició Ordre i desordre del món, Col·lecció  d’Art Banc Sabadell/Museu d’Art de Sabadell, a cura d’Alexandra Laudo.  

Com també destacada va ser la col·laboració del Museu d’Art amb la VII  Trobada USK Catalunya (Urban Sketchers Catalunya), que va omplir els  carrers de Sabadell amb més de 700 obres d’aquest col·lectiu de dibuixants  urbans.  

Pel que fa al Museu d’Història, aquest 2024 i part del 2025 ha estat  protagonitzat pel cicle d’exposicions “Sabadell es posa de moda” que ret  homenatge a la història i el llegat tèxtil de la ciutat en format de tres  exposicions successives, comissariades per Josep Casamartina i Parassols. 

El projecte compta amb la col·laboració de la Fundació Antoni de Montpalau,  el Gremi de Fabricants, l’Associació de Teòrics del Tèxtil, l’Arxiu Històric  Municipal, la Col·lecció Benavides i dels arxius d’algunes empreses. 

El mes de juny l’equipament també va acollir les Jornades Europees  d’Arqueologia, amb la presència de destacades figures especialitzades a la  nostra ciutat. 

Pel que fa a l’Arxiu Històric, al llarg de l’any ha continuat la tasca de tractament  tècnic del fons propi, i ha destacat també la Jornada de Cultura i Recerca Local  dels territoris de parla catalana (RECERCAT), organitzada per l’Institut Ramon  Muntaner, la Fundació Bosch i Cardellach, l’Ajuntament de Sabadell, la  Coordinadora de Centres d’Estudis de parla catalana, la Federació d’Ateneus  de Catalunya i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.  Precisament el 23 de gener, l’Arxiu presenta també la museïtzació de la seva  seu, la Casa Ponsà. Gràcies a aquest procés, alguns espais de l’equipament  s’obriran a la ciutadania en determinades ocasions per explicar la història de  la família i conèixer l’immoble per dintre.  

Els festivals i la cultura popular també han tingut un paper destacat en aquesta  capitalitat. Festivals com l’Observa o l’Embassa’t han incrementat la seva  programació, portant grans figures i consolidant-se com a referents musicals  al territori. La Festa Major i el Nadal han ampliat i consolidat la seva  programació amb gran èxit de públic, celebrant esdeveniments com el 30è  aniversari dels Saballuts, la Trobada de Pessebristes i la Trobada Nacional de  Trabucaires. 

Finalment, el futur de la cultura a Sabadell tindrà una pedra angular amb la  creació del nou Centre de Cultura, impulsat per l’Ajuntament i la Fundació  Banc Sabadell. Aquest centre de primer nivell permetrà recuperar l’antic  Museu del Gas i la Casa Grau, i comptarà amb col·leccions dels museus  municipals i obres de gran valor de la Col·lecció d’Art del Banc Sabadell. El  projecte es presenta com una fita clau per a la dinamització cultural de la ciutat  i la projecció del seu talent més enllà de les seves fronteres. 

Gràcies a l’experiència de la capitalitat, Sabadell disposa ara d’un llegat  artístic i cultural que permetrà optimitzar les relacions entre entitats i consistori  pel que fa a l’organització d’actes a la ciutat. Tot plegat, el fet d’haver ostentat  la Capitalitat Cultural Catalana durant 2024 ha refermat el compromís amb la creació, difusió i promoció artística i cultural de kilòmetre zero, ha ajudat a la consolidació de projectes que ara ja formaran part de la programació estable  anual, ha permès potenciar i reconèixer la tasca d’artistes i grups locals tan a dintre de la ciutat com facilitar la seva projecció a fora, i també ha reforçat la  xarxa de treball conjunt entre entitats i ajuntament. Cal dir, però, que molts  altres projectes van quedar fora de la programació anual de 2024 i s’aniran  programant al llarg d’aquest 2025.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

L’Ajuntament de Manresa atorga subvencions per rehabilitar patrimoni protegit

Notícia següent
Concurs de Castells 2024

Un estudi impulsat per la URV proposa canvis al Concurs de Castells

Notícies relacionades