Rosell, Bartomeu i el Barça a judici aquest dilluns pel fitxatge del brasiler Neymar

La fiscalia demana 5 anys de presó per a Rosell i dos per al futbolista per estafa i corrupció, però exculpa Bartomeu

temps lectura-Temps de lectura: 7 minuts

L’Audiència de Barcelona té previst començar a jutjar aquest dilluns i fins el 31 d’octubre l’anomenat ‘cas Neymar 2’, per estafa i corrupció en el fitxatge del futbolista brasiler pel Barça el 2013. Al banc dels acusats s’hi asseuran el davanter, els seus pares i els expresidents blaugranes Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, entre altres. Segons la fiscalia, el Santos, club de procedència, el Barça i el futbolista van simular un fitxatge més baix del real per no pagar el que corresponia al fons d’inversió DIS, que tenia part dels drets del futbolista. La fiscalia demana cinc anys de presó per a Rosell i dos per l’astre brasiler, però demana l’absolució de Bartomeu, que només està acusat per DIS.

També estan acusats Odilio Rodrigues Filho, aleshores director executiu del club brasiler Santos, on jugava Neymar, el mateix club brasiler, l’empresa dels Neymar N&N i el Futbol Club Barcelona. El FC Barcelona està acusat pels mateixos delictes i s’enfronta a una multa total de 8,44 milions d’euros, a més d’una indemnització conjunta amb la resta d’acusats de 3,2 milions.

El judici té una gran expectació mediàtica i comptarà amb testimonis com el president del Reial Madrid, Florentino Pérez, o l’exdirector esportiu del Barça Andoni Zubizarreta.

El ministeri públic els acusa d’un delicte de corrupció en els negocis i un altre d’estafa impròpia per simulació contractual. Per a Bartomeu, la fiscalia demana el sobreseïment provisional perquè, com a vicepresident primer va signar els contractes per indicació de Rosell però no va participar activament en les negociacions.

El fons d’inversió DIS va adquirir el març del 2009 el 40% dels drets econòmics i federatius de Neymar Jr quan jugava al Santos, i va pagar-ne 5 milions. El 7 novembre del 2011 Neymar va signar un nou contracte amb el Santos fins el juliol del 2014, tot i que l’anterior contracte era fins el 2015, amb una clàusula de rescissió de 65 milions d’euros, però el club el va autoritzar a negociar amb altres clubs. El mateix novembre del 2011, amb Rosell de president i negociant directament amb l’agent i pare del jugador, el Barça es va comprometre a pagar 40 milions a Neymar per assegurar-se el fitxatge a partir del 2014, quan quedés lliure. A més, van acordar que el club li donava al jugador, com a “préstec”, 10 milions d’euros aquell mateix 2011, però no tenia interessos ni cap garantia.  Si el jugador incomplia el contracte, es comprometia a tornar al Barça els 50 milions, però el Barça també pagaria 40 milions al jugador si no l’acabava fitxant. El club garantia un salari de 36,1 milions d’euros pel jugador en cinc anys.

El setembre del 2013 el Barça va pagar 25 milions, i el gener del 2014 els 5 milions restants, arribant així als 40 milions pactats incloent el ‘préstec’ de 10 milions pagat el 2011.

El novembre del 2012 la societat DIS va enviar una carta al Barça recordant-li que tenia el 40% dels drets federatius de Neymar, però el club li va respondre que no tenia cap acord amb el Santos sobre el jugador.

El febrer del 2013 Rosell i Bartomeu, aleshores vicepresident primer del club, van decidir avançar una temporada l’arribada de Neymar. Ho van decidir, segons la fiscalia, sense l’autorització de la junta directiva del club. La decisió implicava que Neymar havia de rescindir el contracte amb el Santos un any abans d’acabar-lo el 2014. A més, davant de la perspectiva que Neymar no complís el seu compromís i fitxés per un altre club, Rosell li va oferir un salari més alt del pactat inicialment. Neymar va reclamar una prima de fitxatge superior a la pactada inicialment i la fiscalia diu que Rosell va acceptar-ho. També va oferir al Santos més diners a canvi d’evitar pagar el 40% dels drets a DIS.

El maig del 2013, un cop acabades les negociacions entre Rosell i el pare de Neymar, el club va sostenir públicament que el fitxatge seguiria costant els 40 milions pactats inicialment més 17,1 milions que s’haurien de pagar al Santos, cosa que feia un total de 57,1 milions. Això es devia al fet que la junta directiva havia acordat un pla estratègic de control de despeses per reduir deute i havia fixat en 70 milions el topall màxim per dedicar a fitxatges la temporada següent. Això permetia tenir gairebé 13 milions d’euros per fitxar altres futbolistes.

 

Contractes sospitosos

Per intentar evitar pagar més a DIS, el Barça, el Santos i Neymar van idear diversos contractes amb objectes i denominacions diferents però que en el fons eren perquè el club català pagués el fitxatge de l’astre brasiler. El Barça i el Santos van signar quatre contractes, però només el primer era estrictament pel fitxatge de Neymar per valor de 17,1 milions. En un annex del contracte s’establia que 6,8 milions eren per a DIS, i que si una posterior sentència judicial establia una quantitat superior, la pagarien a mitges els dos clubs.

El segon contracte era un conveni de col·laboració en matèria de futbol base, i pel qual el Barça pagava 7,9 milions d’euros al Santos per tenir dret de preferència en el fitxatge de tres jugadors. Tot i haver pagat els diners, el Barça no va acabar fitxant-ne cap dels tres.

El tercer contracte era perquè el Barça jugués un partit amistós al Brasil contra el Santos gratuïtament. No obstant, el mateix dia, Rosell i Bartomeu van enviar una carta al Santos reconeixent-li que si el partit no es jugava mentre Neymar era jugador del Barça, el club català pagaria 4,5 milions al Santos. El partit encara no s’ha jugat i Neymar ja no juga amb el Barça.

El quart i últim contracte entre els dos clubs era perquè el Santos jugués el trofeu Joan Gamper gratuïtament, partit que sí que es va jugar.

Finalment, Rosell i Bartomeu van enviar una altra carta al Santos obligant el Barça a pagar 2 milions d’euros al Santos si Neymar era elegit un dels tres finalistes a millor jugador de l’any per la FIFA mentre fos blaugrana. En total el Barça va pagar 25,1 milions al Santos; 17,2 pel fitxatge de Neymar, 5,9 com a primer pagament pel conveni pel futbol base, i 1,9 del segon pagament pel futbol base. Dels 17,1 milions del fitxatge, 6,8 van ser per a DIS, però la fiscalia diu que hauria d’haver cobrat 10 milions d’euros, el 40% dels 25 milions totals. Per això, reclama 3,2 milions d’indemnització per al fons d’inversió brasiler.

A banda d’això, el Barça i Neymar van signar set contractes, en els que es va establir un salari més alt pel jugador del fixat el 2011, passant de 36,1 a 45,9 milions d’euros en cinc anys. Igualment el Barça va pagar 1,5 milions a Neymar per l’explotació dels drets d’imatge del jugador i 8,5 milions com a prima de fitxatge, no prevista en el contracte del 2011, que se li van pagar el setembre del 2013.

 

Peticions de penes i altres sentències

Per tot això, la fiscalia demana per a Rosell cinc anys de presó per corrupció en els negocis i estafa impròpia en la modalitat de simulació contractual, 10 milions d’euros de multa, tres anys d’inhabilitació per a exercir en la indústria o el comerç i inhabilitació per a càrrec electe durant el temps de la condemna.

A Neymar Jr i al seu pare els demana dos anys de presó per corrupció en els negocis, multa de 10 milions d’euros i tres anys d’inhabilitació per a exercir en la indústria o el comerç a cadascun. A la mare li demana un any de presó, tres d’inhabilitació i 10 milions de multa. A l’exdirectiu del Santos Odilio R.F. li demana tres anys de presó per estafa. D’altra banda, al Barça li demana 8,4 milions d’euros per estafa i corrupció en els negocis, al Santos 7 milions per estafa i a l’empresa familiar dels Neymar 1,4 milions per corrupció en els negocis. A més, a Rosell, l’exdirectiu del Santos, el Barça i el club brasiler els reclama una indemnització conjunta de 3,2 milions per a DIS.

De Bartomeu, que va signar bona part dels contractes juntament amb Rosell, la fiscalia en demana l’absolució perquè diu que era el vicepresident primer i esportiu del club, però va signar els contractes per indicació de Rosell, i no va liderar ni va prendre part activa en les negociacions amb els Neymar ni el Santos. Tampoc va tenir coneixement dels acords.

Per la seva banda, DIS sí que acusa Bartomeu i demana penes superiors a la fiscalia. Considera que el fitxatge de Neymar va costar un total de 82 milions d’euros, però només 17 eren per la transferència oficial. Per això, demanen cinc anys de presó per a Rosell, Bartomeu i Neymar Jr.. Als dos expresidents blaugrana també els demana 195 milions d’euros de multa i set anys i mig d’inhabilitació per a càrrecs directius. Al futbolista li demana 149 milions d’euros de multa i la seva inhabilitació per a jugar durant el temps de condemna.

El fitxatge del brasiler ja va provocar un altre judici, en aquest cas per frau fiscal i només contra el Barça, Rosell i Bartomeu. El cas va acabar amb un acord de conformitat entre el FC Barcelona, la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat on el club admetia haver defraudat a Hisenda 9,1 milions d’euros per retencions no fetes en els pagaments al jugador el 2011 i el 2013 i acceptava pagar 5,5 milions de multa. A més, s’exculpava a Rosell i Bartomeu. La sentència va condemnar el club per dos delictes contra la hisenda pública a pagar dues multes. Una de 1.440.000 euros i una altra de 4.071.631,52 euros corresponent al 60% de la quota defraudada. Així mateix, el club va haver d’indemnitzar l’Agència Tributària amb un total de 9.186.052,54 euros.

Aquest judici arriba un any després que el juliol del 2021 el Barça y Neymar signessin un acord transaccional, amistós i extrajudicial per posar fi als diversos procediments judicials oberts entre les dues parts, després que el futbolista deixés el club blaugrana al final de la temporada 2016-2017 per anar al PSG francès. En concret, amb l’acord es tanquen tres reclamacions laborals i un procediment civil. Per això, en total, el jugador ja no reclamarà el total de 47,15 milions i el Barça farà el mateix amb 16,7 milions que li reclamava a Neymar.

Neymar Jr. reclamava fins a 3,5 milions d’euros al Barça sota el concepte de la liquidació del seu sou un cop va marxar al PSG l’estiu del 2017. El Barça li reclamava 10 milions d’euros per retencions fiscals, i ambdues parts tenien un altre litigi per la prima de renovació que reclamava el futbolista. El juny del 2020 un jutjat de Barcelona havia dictaminat que Neymar havia de retornar 6,8 milions al Barça i va desestimar la pretensió del jugador, que volia cobrar 43,6 milions que, segons ell, el club li devia quan va marxar a jugar a París.

 

Expectació mediàtica

El judici ha despertat un gran interès entre mitjans generalistes i de l’àmbit esportiu i judicial. S’han acreditat un total de 160 professionals de 49 mitjans diferents, entre els quals deu mitjans internacionals. La vista oral està previst que comenci aquest dilluns al matí amb les qüestions prèvies i després amb els testimonis, que es podrien allargar fins la tarda. De les testificals destaquen Javier Faus, exvicepresident econòmic del Barça, Antoni Rosich, exdirector general del Barça, Raül Sanllehí, exdirector de futbol del club, André Cury, observador del club, i Andoni Zubizarreta, exdirector esportiu blaugrana.

Per dimarts estan previstos quatre testimonis més, tres dels quals per videoconferència, i un d’aquests serà el president del Reial Madrid, Florentino Pérez, que també va voler fitxar a Neymar. Dimecres hi ha previstos set testimonis més i dijous al matí serà el torn de diverses pericials econòmiques. A la tarda declararan els representants legals de les persones jurídiques acusades: el Barça, N&N i el Santos FC. Els divendres 21 i 28 d’octubre serà el torn de les sis persones físiques acusades: Neymar Jr, els seus pares, i els tres exdirectius esportius. Finalment, el 31 d’octubre estan previstes les conclusions definitives i els informes finals de les parts i l’últim torn de paraula dels acusats.