Resignació i malestar entre els usuaris que han arribat a primera hora del matí a l’estació de Sants de Barcelona en el primer dia de la vaga de maquinistes. Tot i l’existència de serveis mínims, molts viatgers han denunciat retards, incertesa i una manca d’informació clara.
“Anuncien el tren, però no passa”, explica la Perla, que ha aconseguit arribar a Barcelona a les 8.30 h amb l’alta velocitat des de Girona. Tot i això, assegura que afronta la jornada “com si no hi hagués servei”. “Hi ha servei mínim, però compto com si no hi hagués servei”, afegeix en declaracions a l’ACN.
En una línia similar s’expressa la Maria, que qualifica el funcionament del servei de “nefast”. Els usuaris apunten que els combois circulen més buits de l’habitual perquè moltes persones han optat per buscar alternatives al transport ferroviari. Al vestíbul de l’estació, de fet, hi ha molta menys afluència de gent que en una hora punta habitual. “Calculo que hi haurà problemes, no hi ha més remei que esperar”, diu la Roxana, que ha d’agafar l’R1.
Les pantalles informatives de l’estació alerten de la convocatòria de la vaga, mentre que la megafonia, més silenciosa del que és habitual, va anunciant sortides de trens i canvis de via derivats de l’aturada. A primera hora del matí també s’han registrat algunes cues a l’alta velocitat.
Els viatgers lamenten que aquesta vaga s’afegeixi als problemes ferroviaris acumulats les últimes setmanes. “Arribes tard a la feina i no és culpa teva, tampoc de l’empresari, t’has de quedar més a recuperar les hores...”, denuncia la Maria. En el seu cas, explica que aquest dilluns el trajecte s’ha allargat mitja hora més del que és habitual i critica que, sent hora punta, el tren fos massa curt.
També la Perla, usuària habitual de la línia Girona-Barcelona, denuncia que els trens “sempre van tard”. Amb motiu de la vaga, ha optat per agafar un comboi abans del que li tocaria i assegura que la situació genera “un estrès” constant. “Mai saps si arribaràs tard o si no arribaràs”, afirma. “He d’anar a la universitat i a vegades m’he de saltar classes perquè mai saps com funcionarà el tren”, lamenta.