El barri de Gràcia iniciarà el 12 d’agost el programa de visites guiades al refugi antiaeri de la plaça de la Revolució. Les visites seran gestionades pel Taller d’Història de Gràcia, es portaran a terme en grups reduïts, tindran una durada de 30 minuts i costaran 3 euros. Durant els dies de la festa major s’instal·larà un taulell informatiu a la plaça del Diamant, on es podran fer les reserves. Posteriorment les visites també es podran concertar a través del correu electrònic [email protected].
El refugi està situat al subsòl de la plaça de la Revolució de setembre de 1868 i el seu accés es pot fer des de la planta -4 de l’actual pàrquing. El cost total de les obres de conservació- restauració de l’espai i de la museïtzació per a l’obertura al públic del refugi, ha estat de 30.933,00 euros.
Un nou espai museïtzat
Conjuntament amb el Servei d’Arqueologia de Barcelona, el Districte de Gràcia també ha impulsat la proposta de museïtzació de la part del refugi preservada constituïda, bàsicament, per un passadís i les sales de la farmaciola i la infermeria. Així, la museïtzació destaca, entre d’altres, aspectes relacionats amb la salut, la sanitat i la higiene en els refugis antiaeris, dins del context que es va viure al llarg de la Guerra Civil espanyola a la ciutat de Barcelona.
En aquest sentit, la construcció de refugis antiaeris a Barcelona va incorporar la necessitat d’integrar espais destinats a infermeria i cura per la higiene, coincidint en un moment cabdal en la història sanitària de Catalunya. Els projectes d’edificació va comptar amb les valoracions i demandes de metges, higienistes i arquitectes especialitzats en la matèria. Aspectes com la ventilació i la renovació d’aire, que va ser una norma estudiada per part de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya, o l’equipament sanitari que havia d’estar per a donar assistència sanitària als ferits o malalts, a més del personal sanitari que alguns refugis va comptar-hi.
A Barcelona es va dissenyar un pla pel condicionament de les instal·lacions auxiliars que es basava, principalment, en la circulació forçada d’aire mitjançant ventilador, sistemes elèctrics, serveis sanitaris i higiènics. Tot això, condicionaria la creació d’un nou sistema sanitari en aquests espais confinats per tenir cura de la població mentre duraven els bombardejos de l’aviació feixista sobre la ciutat.
L’actuació museística a l’interior ha estat mínima i s’ha fet amb el rigor i la voluntat de recuperar i conservar l’obra original. S’ha instal·lat la il·luminació necessària per a les visites. També, un petit element escenogràfic al final del passadís per simular la continuació d’aquest i recordar la configuració original del refugi. Certament, l’espai parla per sí sol; les dimensions del corredor són reduïdes i s’ha volgut mantenir l’aspecte d’austeritat característic d’aquestes construccions.
Així, la majoria del missatge expositiu s’ha traslladat a l’exterior amb la idea que el visitant rebi la informació abans d’entrar a la galeria del refugi:
- Panells informatius: S’ha optat per posar panells només a l’exterior amb informacions i imatges rellevants que expliquen la història del refugi.
- Instal·lació d’enllumenat permanent dels panells per tal d’indicar l’existència del refugi.
- Recreació del traçat del refugi en el paviment del pàrquing per tal de dimensionar-lo i recuperar-lo visualment.
Un refugi ple d’història
El refugi de la plaça de la Revolució es considera excepcional en molts aspectes, tant a nivell constructiu com social. El refugi constava de tres entrades des de diferents costats de la plaça i estava dotat d’electricitat i aigua, a més de pous de ventilació.
Del refugi original en resta tan sols una mínima part –aproximadament un 5%– corresponent a un fragment de passadís i dues cambres destinades, com ja hem esmentat, a infermeria i farmaciola. La infermeria presenta un armari raconer, un petit taulell d’obra i un rentamans. Les tasques de conservació-restauració fetes han posat al descobert un desaigua al centre de l’estança, així com quatre forats per a encaixar-hi una llitera. La farmaciola presenta un banc d’obra, un armari encastat i un quadre elèctric muntat amb el suport original de fibrociment.
Pel que fa a serveis, el refugi en tenia un per a homes, amb un plat “a la turca” i un per a dones, amb “tassa”. Tots els corredors tenien banc per seure. També hi havia un espai on s’instal·lava el generador d’electricitat, amb un enginyós sistema ideat per un dels veïns que participaren en la construcció.
Es conserven documents gràfics que ens parlen de l’organització del veïnat per a la construcció del refugi, de com es va fer i de com s’organitzava la seva utilització. També es conserven plànols, gràcies als quals s’han pogut recrear-ne les dimensions i traçar-ne al terra del soterrani -4 del pàrquing, la planta original del refugi.
L’any 1939 l’Ajuntament va clausurar el refugi tapiant-ne les entrades. L’agost de 1940 s’inaugurà un parvulari fet al mig de la plaça que es va enderrocar el 1986 per a construir-hi un pàrquing el 1994 i recuperar, alhora, l’espai de la plaça per al barri. Les obres van tornar a posar al descobert l’existència del refugi. Les reivindicacions veïnals van aconseguir preservar una mínima part del refugi en quedar fora del perímetre dels murs de l’obra del pàrquing i anys més tard es va habilitar l’entrada per a possibilitar l’accés dels veïns i veïnes.
