Dilluns, 17 de febrer de 2025
És notícia

Així és el refugi antiaeri de la Torre de la Sagrera: les primeres imatges del seu interior

Avatar photo
Un espai històric preservat durant dècades surt a la llum per explicar el passat del barri de la Sagrera durant la Guerra Civil

El barri de la Sagrera a Barcelona ha fet un pas endavant en la preservació del patrimoni històric amb l’obertura al públic del refugi antiaeri de la Torre de la Sagrera, situat al carrer Berenguer de Palou. La troballa, inesperada i excepcional per la seva conservació, ha estat catalogada com un element clau per entendre el passat de la ciutat durant la Guerra Civil espanyola.

Un descobriment inesperat

Segons l’arqueòleg Xavier Maese, l’any 2014 es va detectar el refugi quan l’edifici, que havia estat okupat, va passar a mans del districte per ser transformat en un casal de barri. Durant una inspecció inicial, es va descobrir una entrada tapiada que conduïa al refugi. La seguretat de l’espai fou confirmada per la Unitat de Subsòl dels Mossos d’Esquadra, i l’any 2015 es va dur a terme una intervenció arqueològica per documentar-ne els detalls. “Aquesta troballa és molt important perquè, generalment, quan es fan excavacions a l’any es troben 2 o 3 refugis. Aquesta, en canvi, va ser inesperada”, explica Maese. 

El refugi, construït l’any 1937, presenta 88 metres de longitud distribuïts en tres galeries principals i dues entrades. La seva estructura, composta per murs de formigó, volta de canó de maó i arcs reforçats, estava sorprenentment ben conservada. Entre les troballes destacades hi havia latrines, pous de ventilació, i fins i tot bombetes originals amb resistències de porcellana. El refugi també contenia grafits fets pels habitants del barri, amb dibuixos infantils i missatges que testimonien el dia a dia durant els bombardejos. 

Un refugi per a la comunitat

L’espai va ser essencial per al barri, oferint protecció als habitants durant els bombardejos de l’aviació franquista i italiana. Aquesta dimensió social del refugi és un aspecte central en la proposta museogràfica, que busca transmetre el context històric i humà als visitants. “Estava prohibit parlar de política perquè aquí convivien vermells i franquistes”, esmenta Maese. 

Rehabilitació i obertura al públic

Després de la documentació arqueològica inicial, es van dur a terme treballs per a la seva restauració i conservació entre 2023 i 2024. Aquest procés va incloure intervencions per garantir la seguretat dels visitants, com la instal·lació de ventilació natural, esglaons reforçats i una sortida d’emergència. “No volíem canviar res del refugi, però vam haver de fer modificacions per seguretat, com la ventilació natural, esglaons reforçats i una sortida d’emergència.”, comenta l’arqueòleg.  

Un actiu per a la memòria històrica

L’obertura del refugi antiaeri de la Torre de la Sagrera s’afegeix a altres espais similars de Barcelona, com el refugi 307 o el de la plaça del Diamant, consolidant-se com una peça clau en la preservació del patrimoni històric de la ciutat. Tots els divendres a la tarda i els dissabtes al matí, els ciutadans podran accedir-hi comprant una entrada de 3 euros. La seva rehabilitació no només posa en valor un element arquitectònic únic, sinó que també ofereix una oportunitat per reflexionar sobre el passat i comprendre les dures condicions de vida durant la Guerra Civil espanyola.

Aquest projecte és un exemple de com la recuperació d’espais històrics pot contribuir al teixit cultural i social d’un barri, tot fent visible un capítol fonamental però sovint silenciat de la història. Amb aquesta iniciativa, la ciutat de Barcelona reafirma el seu compromís amb la preservació de la memòria col·lectiva i el patrimoni cultural.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Més de 60 morts i desenes de ferits en l’incendi d’un hotel d’esquí

Notícia següent

La dotzena edició del Concurs Fotogràfic Albert Iturria ja té guanyadors

Notícies relacionades