La vicepresidenta quarta i ministra d’Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, ha participat aquest dilluns en la reunió de la Comissió Nacional d’Administració Local (CNAL), presidida pel ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres.
En aquesta cita, Hisenda ha informat les Entitats Locals que el 2024 rebran 28.557 milions d’euros en recursos del sistema de finançament. Una xifra que és un 22,6% superior a la de 2023, i que és la més alta de la història. D’aquesta manera, es destinaran a aquestes entitats 5.260 milions més que en 2023.
En la xifra global de recursos del sistema de finançament s’inclouen tant els lliuraments a compte com la liquidació de 2022. Quant als lliuraments a compte, el conjunt de les Entitats Locals rebrà 23.773 milions d’euros, la qual cosa suposa un increment del 5,1% respecte als lliuraments de 2023.
Per part seva, l’import corresponent a la liquidació de 2022 aconsegueix els 4.784 milions d’euros, enfront dels 682 milions corresponents a la liquidació de 2021, abonada en 2023, segons ha comunicat el departament que dirigeix María Jesús Montero.
Així mateix, en la reunió la vicepresidenta quarta i ministra d’Hisenda i Funció Pública ha expressat que existeix voluntat de mantenir la dotació per a compensar l’efecte dels reintegraments de la liquidació negativa de 2020.
Aquesta mesura de caràcter excepcional es ve aplicant des de 2022, quan el Govern va decidir compensar les liquidacions negatives de 2020, derivades de l’impacte de la pandèmia. Aquesta decisió ha suposat un major finançament de 715 i de 1.666 milions d’euros en 2022 i 2023, respectivament.
Queden pendents de reintegrar 759 milions d’euros que s’abonaran el 2024. Amb el pagament d’aquest import es donaria per conclosa la mesura. D’aquesta manera l’efecte global serà d’un major finançament en el període 2022-2024 de l’entorn de 3.140 milions.
D’aquesta manera, aquests recursos permetran a aquestes administracions desplegar polítiques tan importants per a la ciutadania com són l’accés a l’habitatge, la mobilitat sostenible, el canvi climàtic, la lluita contra la sequera o el combat contra la despoblació. Objectius en els quals María Jesús Montero ha assegurat que es continuarà treballant alhora que s’avança en el disseny d’un nou model de finançament local, que considera una “prioritat”.
Mesures de suport als municipis
La vicepresidenta quarta i ministra d’Hisenda i Funció Pública ha recordat que el Govern d’Espanya ha posat a la disposició de les Entitats Locals el volum més gran de recursos de la seva història. L’increment del finançament registrat en 2023 per a aquestes entitats respecte a 2018 va ser del 27,3%, gairebé 5.000 milions més.
Així mateix, Montero ha citat una sèrie de mesures extraordinàries que han contribuït a aconseguir que les Entitats Locals estiguin en una posició de millor fortalesa financera en aquests anys tan complexos, com el suport als municipis en risc financer, els procediments per al finançament dels pagaments a proveïdors dels ajuntaments, la possibilitat de reinversió del superàvit en inversions financerament sostenibles, l’actualització dels lliuraments a compte calculades sense l’impacte de la pandèmia o la compensació per la posada en marxa del SII IVA, entre altres.
Flexibilització dels objectius d’estabilitat
Durant la trobada, el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública ha informat les Entitats Locals dels objectius d’estabilitat per a 2024, quan tornaran a estar vigents les regles fiscals.
En aquest sentit, María Jesús Montero ha felicitat el subsector d’Entitats Locals per l’esforç “sostingut en el temps” per a garantir la sostenibilitat pressupostària, malgrat els moments de dificultat d’aquests anys, derivats de la pandèmia i de la guerra d’Ucraïna. “El municipalisme ha estat exemplar en el compliment de les taxes de referència de les quals ens dotem en aquests anys de suspensió del Pacte d’Estabilitat”, ha ressaltat.
La vicepresidenta quarta i ministra d’Hisenda i Funció Pública els ha comunicat que el Govern ha decidit flexibilitzar la senda d’estabilitat per a aquest subsector, de manera que les administracions locals passaran d’un objectiu de superàvit del 0,2% en 2024 contemplat en el Programa d’Estabilitat d’abril, a tenir equilibri pressupostari. Aquestes dues dècimes de marge les assumirà l’Administració Central, que farà un major esforç de reducció de dèficit.
Això permet a aquestes corporacions locals disposar d’un major marge de despesa i d’inversió, que redundarà en millors serveis municipals als ciutadans.
En el conjunt de les Administracions Públiques, tenint en compte que operaran de nou les regles fiscals, es continuarà reduint el dèficit fins a aconseguir el 3% el 2024. D’aquesta manera, l’Executiu manté el seu compromís amb l’estabilitat pressupostària i amb la reducció progressiva del dèficit.
Evolució del deute públic
Durant la celebració de la CNAL també s’han comunicat els objectius de deute públic, on les Entitats Locals hauran de situar-se en l’1,4% del PIB en 2024; en l’1,3% en 2025 i en l’1,3% en 2026.
D’aquesta manera, en els pròxims anys es continuarà amb la senda descendent en els valors del deute públic, igual que efectuaran la resta de subsectors.
