El projecte Recooperem, liderat pel Consell Comarcal del Vallès Occidental, ha commemorat aquest dijous el seu desè aniversari amb un acte institucional celebrat al Saló de la Torre de la Fundació 1859 Caixa Sabadell. La trobada ha reunit representants institucionals, agents educatius, entitats socials, empreses de restauració col·lectiva i professionals que han contribuït a fer possible aquesta iniciativa durant la darrera dècada.
Un model de referència en lluita contra el malbaratament alimentari
L’esdeveniment ha servit per destacar l’impacte i la trajectòria d’un projecte nascut el 2015 que avui s’ha consolidat com un exemple destacat a Catalunya en la prevenció del malbaratament alimentari i l’accés a una dieta adequada per a persones en situació vulnerable.
Presència institucional rellevant
L’acte ha comptat amb una àmplia participació institucional que ha posat en valor els fruits del treball conjunt. La celebració ha estat encapçalada pel president del Consell Comarcal, Xavier Garcés, i el secretari de Millora Educativa de la Generalitat, Ignasi Giménez Renom. També hi eren presents l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, així com diversos alcaldes i alcaldesses dels municipis implicats.
A més, han assistit figures clau en els àmbits de sostenibilitat i salut pública, entre les quals destaquen el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Albert Planell, i la gerent de la Regió Sanitària Metropolitana Nord del CatSalut, Candela Calle.
Naixement i creixement des del territori
Recooperem va néixer amb l’objectiu d’abordar simultàniament dos reptes socials i ambientals: reduir el malbaratament d’aliments i assegurar una alimentació adequada per a col·lectius vulnerables. El projecte es construeix mitjançant la participació activa dels municipis, escoles, empreses dedicades a la restauració col·lectiva, entitats socials i serveis públics.
Durant la seva intervenció inicial, el president Garcés va afirmar: "Recooperem representa molt bé la manera d’entendre l’acció pública al Vallès Occidental: cooperació entre administracions, complicitat amb el teixit social i educatiu, i una mirada clara cap al bé comú".
Avui dia, aquesta iniciativa està implantada en 14 municipis del Vallès Occidental. La seva xarxa engloba 62 centres d’aprofitament —principalment escoles però també hospitals, universitats i empreses— així com 16 entitats socials encarregades de distribuir els aliments recuperats a les famílies necessitades.
L’acte commemoratiu: institucionalitat, debat i reconeixement comunitari
L’esdeveniment va estar conduït pel periodista Xavi Coral i va incloure diverses activitats: intervencions oficials, projeccions audiovisuals, representacions escèniques, una tertúlia plural amb protagonistes clau del projecte així com un acte solemne per lliurar reconeixements als actors implicats.
Ignasi Giménez Renom, secretari general de Millora Educativa, va posar èmfasi en l’impacte pedagògic afirmant: "Recooperem ens parla d’educació en el sentit més ampli: educa en sostenibilitat, responsabilitat social, justícia i respecte pels recursos". A més va remarcar el caràcter transversal que integra departaments d’Educació, Salut o Territori juntament amb les administracions locals. Giménez també va valorar molt positivament el paper líder del Consell Comarcal assegurant que "sense aquesta xarxa de confiança i corresponsabilitat Recooperem no hauria passat de ser una bona idea".
Tertúlia central amb veus representatives dels sectors implicats
L’espai diàleg va comptar amb participants destacats que van aportar diferents perspectives sobre els efectes del projecte. Hi van intervenir:
- Javier Lafuente: rector de la Universitat Autònoma de Barcelona
- Glòria Rincon: directora Escola Sol i Lluna (Castellar del Vallès)
- Martí Garcia: gerent Campos Estela i vicepresident ACELLEC
- Joan de Miquel: expert de la Xarxa ASPCAT (seguretat alimentària)
- Marià Gàllego: president del Consorci Sanitari Terrassa
- Marta Roqué: alcaldessa de Rellinars – municipi on es va iniciar Recooperem amb la primera escola participant
Lliurament dels reconeixements als protagonistes locals
Dins els moments més significatius hi destaca l’entrega oficial dels guardons als ajuntaments involucrats així com als centres educatius, entitats socials i empreses que configuren aquesta xarxa activa. Es volia evidenciar tant l’amplitud geogràfica —amb municipis grans i petits— com la corresponsabilitat compartida entre governs locals i tercer sector indispensable per mantenir viu aquest model.
De manera específica es van premiar també les empreses dedicades a restauració col·lectiva juntament amb els seus equips tècnics responsables dels menjadors escolars. Les companyies distingides van ser Aramark Servicios de càtering; Ares espai cuina; Ausolan RCN; Campos Estela – Vallès Servei d’Escola; Càtering Vostra Cuina; Dlleure Gestió Extraescolars; Barcilleure; Roca Gastronòmica Col·lectiva; Serunion SAU – Hostesa; i 7iTria – Fundació Esplai. Aquest reconeixement posa en relleu "el compromís rigorós i professional dels cuiners/es que fan possible cada dia Recooperem garantint seguretat alimentària i qualitat dels aliments recuperats.
Deu anys com a punt de partida
La celebració del desè aniversari de Recooperem és un punt de partida cap al futur. El projecte continua evolucionant amb la incorporació d’innovació tecnològica per garantir la traçabilitat dels aliments, apostant per una mobilitat més sostenible en la distribució i treballant en xarxa amb altres territoris interessats a replicar el model.
Recooperem participa també en iniciatives europees com el projecte Interreg Europe Social Food Webs, compartint l’experiència acumulada i les bones pràctiques desenvolupades al Vallès Occidental.
Dades d’impacte: deu anys de resultats mesurables
Les dades acumulades al llarg d’aquesta dècada avalen la trajectòria del projecte. Entre els anys 2015 i 2025, Recooperem ha permès recuperar prop de 164.000 àpats, que han arribat a gairebé 4.000 famílies del Vallès Occidental.
L’impacte ambiental també és significatiu. En aquests deu anys s’ha evitat la generació de més de 61.000 quilos de residus alimentaris i, d’acord amb les estimacions habituals en prevenció del malbaratament, s’han evitat aproximadament 25 tones d’emissions de CO₂ equivalents, contribuint de manera directa a la lluita contra el canvi climàtic.
