 (1).png)
L’any 2023 ha estat un any de petites millores en la gestió de residus a l’àrea metropolitana de Barcelona, amb un augment moderat de la recollida selectiva, però també amb grans reptes per assolir els objectius de la Unió Europea.
Segons les dades oficials, la recollida selectiva ha arribat al 40% del total dels residus generats, una xifra que, tot i ser un rècord històric, encara es troba a 15 punts percentuals del 55% marcat per la UE com a objectiu per al 2025.
Les diferències entre municipis són notables
Una de les claus de l’increment de la recollida selectiva és la implantació de nous sistemes de recollida, com el “porta a porta” o els contenidors tancats. En els municipis on aquests sistemes han estat adoptats, els resultats són molt més positius, amb alguns municipis superant àmpliament el 55% d’índex de recollida selectiva.
Per exemple, municipis com Santa Coloma de Cervelló o Corbera de Llobregat han vist un increment espectacular, passant de recollir el 41,5% i el 49,2% dels residus selectivament, respectivament, a més del 70% en poc més de tres mesos.
Guille López, conseller delegat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), destaca la importància d’aquests canvis en el sistema de recollida: “Els exemples d’èxit com els de Santa Coloma de Cervelló o Corbera de Llobregat demostren que el sistema de contenidors oberts al carrer ha arribat al límit de les seves possibilitats. Cal seguir apostant per la recollida porta a porta, tot i que és complexa d’implantar a ciutats grans com Barcelona.”
Un repte econòmic i ambiental
La gestió de residus no només és una qüestió ambiental, sinó també econòmica. Els municipis amb recollida selectiva individualitzada experimenten un estalvi significatiu en el cost de tractament dels residus.
Segons les dades de l’AMB, tractar una tona de matèria orgànica ben separada costa gairebé la meitat que tractar una tona de fracció resta, una fracció que representa el residu més difícil i costós de gestionar.
De fet, l’AMB estima que si tots els municipis de l’àrea metropolitana adoptessin sistemes de recollida selectiva més eficients, els costos de tractament podrien disminuir en 20 milions d’euros abans del 2025. Aquesta reducció de costos es derivaria en gran mesura de l’estalvi en l’impost sobre abocament controlat o incineració, un impost que penalitza els residus destinats a abocadors i incineradores, i que contribueix a finançar la recollida selectiva i les instal·lacions de tractament.
La tendència de generació de residus i la fracció orgànica, punts crítics
La generació total de residus a l’àrea metropolitana de Barcelona es va situar el 2023 en 1.490.000 tones, amb una lleugera disminució respecte a l’any anterior (445 kg per habitant i any enfront de 446 kg el 2022). Això ha comportat una reducció general del 10% de la producció de residus des de 2010, tot i que la meta de la UE de reduir-los en un 15% per al 2025 sembla difícil de complir.
D’altra banda, la fracció orgànica continua sent una assignatura pendent. En 2023, només el 35,1% de la matèria orgànica generada es va recollir selectivament, una xifra massa baixa si es té en compte que el correcte tractament d’aquests residus representa un estalvi econòmic i mediambiental important. Tractar una tona de fracció orgànica separada correctament costa 62,9 euros, mentre que tractar la mateixa quantitat de fracció resta (que generalment acaba a l’abocador) pot costar fins a 130,2 euros.
Els objectius de la Unió Europea: un repte a assolir
Els objectius marcats per la Unió Europea en matèria de reciclatge són ambiciosos. A partir de 2025, els estats membres hauran de reciclar almenys el 55% dels seus residus municipals, i aquesta xifra haurà de pujar fins al 65% l’any 2035.
A Catalunya, la Llei de Residus també preveu aconseguir el 60% de recollida selectiva de residus municipals.
A l’àrea metropolitana de Barcelona, el programa PREMET25 (Programa Metropolità de Prevenció i Gestió de Residus Municipals 2019-2025) estableix com a objectiu aconseguir el 55% de recollida selectiva per al 2025. Tot i els progressos, els resultats del 2023 mostren que gairebé la meitat dels municipis metropolitans (27 dels 36) encara no han assolit aquest objectiu.
No obstant això, la implantació del model porta a porta continua sent una de les principals vies per assolir aquestes fites.
