El rebut de l’IBI de Granollers està per sota de la mitjana de Catalunya

Segons notícies publicades aquesta setmana a mitjans de comunicació, en referència a l’estudi “La competitividad fiscal de las entidades locales y de las comunidades” elaborat per l’Instituto de Estudios Económicos (IEE), l’Ajuntament de Granollers manifesta que l’anàlisi és totalment parcial, mancat d’objectivitat i incorrecte metodològicament.

L’informe de l’IEE fa afirmacions que donen peu a interpretacions errònies i contradictòries amb la realitat, quan assimila els tipus impositius amb la càrrega fiscal que suporta la ciutadania.

L’estudi transmet la idea que els contribuents dels municipis situats a la part alta del rànquing són els que més impostos locals paguen. Es desprèn manca de rigor en l’informe, ja que només analitza un dels dos factors que intervenen en la definició de la càrrega fiscal per IBI, el tipus impositiu, sense tenir en compte el valor cadastral de cada municipi.

Els valors cadastrals són fixats administrativament per l’Estat a través de la Dirección General del Catastro. Es determinen per aplicació d’una ponència de valors específica de cada municipi que recull els criteris de valoració per a cada tipus d’immoble. Aquesta ponència de valors s’elabora en un moment concret del temps i s’aplica simultàniament a tots els immobles del municipi en qüestió. En cap cas, els valors són comparables entre municipis.

La Dirección General del Catastro publica regularment estadístiques cadastrals, amb les quals es poden comparar les dades de 2021 (darrer any publicat) per als municipis que l’informe de l’IEE situa com els 10 de millor competitivitat fiscal i els 10 que diu que tenen pitjor competitivitat fiscal:

A l’esquerra de la gràfica se situen els 10 municipis amb més de 50.000 habitants amb major tipus impositiu i a la dreta s’hi situen els de menor tipus impositiu.

Mentre que la línia taronja mostra els tipus impositius exigits per cada Ajuntament, les barres assenyalen quina és la quota mitjana d’IBI que finalment paguen els habitants d’aquests municipis després d’aplicar el tipus impositiu sobre el valor cadastral. S’observa com els quatre municipis que exigeixen uns rebuts més alts d’IBI (941€ de mitjana a Boadilla del Monte, seguida de Majadahonda, Las Rozas de Madrid i Alcobendas) es troben precisament entre els que tenen tipus impositiu més baix. En el cas de Granollers, el rebut és de 382 € de mitjana.

Si deixem de banda l’estudi de l’IEE i ens centrem en l’entorn més proper, format per tots els municipis catalans de més de 50.000 habitants, el rebut promig d’IBI és de 455€, amb nombrosos municipis de tipus baixos però quotes elevades. Granollers se situa substancialment per sota: el contribuent de Granollers paga 382 € pel seu rebut d’IBI, 72 euros per sota de la mitjana.

Així doncs, dels 23 municipis catalans de més de 50.000 habitants, Granollers és el sisè amb una menor càrrega fiscal per IBI; només cinc municipis presenten un rebut de mitjana inferior (la mínima càrrega fiscal per IBI es troba a Santa Coloma de Gramenet, amb 329 €/rebut).

Per tant, malgrat les interpretacions fetes per l’estudi de l’IEE, les dades de la Dirección General del Catastro, siguin quin sigui el grup de comparació, demostren objectivament que Granollers se situa entre els municipis que presenten una pressió fiscal baixa, per sota de la mitjana.