.jpg)
El Tribunal Suprem ha rebaixat a 9 anys i 9 mesos de presó la pena al condemnat per segrestar l’exparella a Salt (Gironès), dur-la en cotxe fins a Mollet del Vallès (Vallès Oriental) i violar-la en un descampat el 23 de gener del 2020. La nova sentència aplica la llei del ‘només sí és sí’.
La secció quarta de l’Audiència de Girona li havia imposat 11 anys de presó com a autor d’un delicte d’agressió sexual amb penetració, un delicte de detenció il·legal i un delicte de maltractament en l’àmbit de la violència de gènere, tots ells en concurs medial, amb la concurrència en els dos primers delictes de l’agreujant de parentiu. El Suprem remarca que la llei és “més favorable” al processat i que li ha d’aplicar pel principi de retroactivitat.
El condemnat i la víctima van ser parella entre l’any 2019 i 2020 i van viure junts durant sis mesos a Terrassa. Quan es va trencar la relació, inicialment de manera “amistosa”, la dona es va traslladar a viure a Salt.
Segons la sentència de la secció quarta de l’Audiència de Girona, va ser en aquesta població on van quedar la tarda del 23 de gener del 2020. L’acusat la va anar a buscar amb cotxe per tornar-li algunes pertinences i anar a menjar plegats. La noia va pujar al vehicle, acompanyada d’una amiga: “Després de deixar-la a la feina, situat a Salt mateix, van continuar el trajecte tots dos sols”.
Aleshores, la víctima es va adonar que el processat, Abderrahmame El Bzyouy, estava conduint cap a l’autopista per marxar de Salt i li va “requerir que fes la volta, arribant ella mateixa a agafar el volant del cotxe per corregir la marxa, però l’acusat va fer-ne cas omís”. El tribunal apuntava que el processat era plenament conscient que estava retenint la víctima contra la seva voluntat i atemptant contra la seva llibertat.
L’home va continuar la marxa. De camí es va aturar a posar benzina, però va deixar la víctima tancada al vehicle per evitar que pogués fugir o demanar ajuda. Finalment, van arribar a una mena de pàrquing de Mollet del Vallès. L’acusat va aparcar el vehicle i li va proposar mantenir relacions sexuals, però ella s’hi va negar. Segons la sentència, amb la intenció de “causar temor” en la noia i “doblegar la seva voluntat”, va amenaçar de matar-la si no accedia a tenir sexe.
La víctima, espantada, va aconseguir obrir la porta del cotxe i sortir corrents, però el processat la va atrapar, la va fer caure a terra, la va colpejar reiteradament i la va agafar pel coll perquè no cridés. Després, la va obligar a tornar a entrar al cotxe i la va violar.
Posteriorment, l’acusat va conduir fins a un lloc proper on havia quedat amb un amic. La víctima va fer veure que volia saludar-lo i va aprofitar que fugir “a la carrera” fins que va poder arribar a l’avinguda Llibertat de la població on va aconseguir ajuda de vianants i de personal sanitari.
Com a resultat de l’atac, la noia va patir múltiples lesions a la cara, al coll, a les cames i a l’esquena que l’Audiència conclou que són totalment compatibles amb el relat dels fets.
D’11 anys a 9 anys i 9 mesos
Per aquests fets, l’Audiència de Girona va condemnar Abderrahmame el Bzyouy com a autor d’un delicte d’agressió sexual amb penetració, en concurs medial amb un delicte de detenció il·legal i de maltractament en l’àmbit de la violència de gènere amb la concurrència en els dos primers delictes de l’agreujant de parentiu i li va imposar 11 anys de presó i 5 anys de llibertat vigilada. També va prohibir al processat acostar-se a menys de 500 metres o comunicar-se amb la víctima durant 12 anys.
En concepte de responsabilitat civil, el tribunal l’obligava a indemnitzar la víctima amb 6.490 euros.
La defensa del processat va recórrer contra la sentència al TSJC, que va ratificar la resolució de l’Audiència. Després, va presentar recurs al Tribunal Suprem. L’alt tribunal desestima els arguments esgrimits per la defensa i avala el relat de fets provats. Tot i això, i per l’aplicació de la llei del ‘només sí és sí’, resol que el canvi legislatiu és “més favorable” per al condemnat i li rebaixa la pena. Pels mateixos delictes, li imposa ara 9 anys i 9 mesos de presó.
Manté la resta de pronunciaments de la sentència i hi suma, també d’acord amb la llei del ‘sí és sí’, la inhabilitació especial per treballar amb menors d’edat durant 5 anys posteriors als de durada de la pena de presó.
