L’any 2025 quedarà gravat a la memòria de Barcelona com un període amb tiroteigs, acomiadaments massius, la solució del conflicte de la Casa Orsola o l'acord per ampliar l'aeroport del Prat.
El tiroteig ocorregut el 7 de gener al barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs, amb prop de 150 trets en un intercanvi d'armes entre clans rivals pel control del narcotràfic, ha posat en relleu la situació crítica d'aquest sector ja afectat per una greu degradació i estigma social. En resposta, els Mossos d'Esquadra van desplegar un dispositiu intensiu que va incloure gairebé 600 identificacions i el registre de més d'un centenar d'armes.
A principis de març, un nou operatiu amb més de 350 agents va culminar amb l'arrest d'onze persones i la confiscació de nou armes als edificis Venus i Saturn. Aquestes actuacions s'han anat repetint durant tot l'any mentre les administracions treballaven en l'actualització del pla per transformar el barri.
A finals d'octubre, la Generalitat va anunciar una modificació important: els veïns afectats per l'enderrocament previst per al 2028 seran reallotjats íntegrament en habitatges de segona mà, accelerant així els terminis previstos anteriorment. El projecte compta amb una inversió global prevista de 113 milions d'euros, destinada a habitatge social i equipaments.
Tancaments industrials i conflictes laborals al Vallès
L'any també ha estat marcat per diverses crisis industrials al Vallès Occidental. El 15 de gener, RDM Group va comunicar el tancament definitiu de la seva planta a Castellbisbal, dedicada principalment al cartó estucat reciclat, deixant sense feina 237 treballadors. La decisió va provocar tensions que van requerir la intervenció policial.
Pocs dies després, el 3 de febrer, Eurohueco anunciava un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) per clausurar la seva planta local afectant 150 empleats. Més endavant, el fabricant Fragola Iberia va informar el 21 de març sobre un ERO que suposaria acomiadar 38 dels seus 65 treballadors a Cerdanyola del Vallès degut a pèrdues econòmiques previstes per al 2025.
L'habitatge: Casa Orsola i assentaments il·legals desallotjats
Un acord clau es va assolir el 7 de febrer, quan l’Ajuntament de Barcelona juntament amb Hàbitat 3 van adquirir per 9,2 milions d'euros la finca coneguda com a Casa Orsola. L'alcalde Jaume Collboni afirmava que "Barcelona defensarà el dret a l'habitatge" apostant per "canviar les regles del joc".
Aquest acord posa fi a un conflicte iniciat el desembre del 2021 quan els veïns denunciaven abusos en renovacions i pujades abusives dels lloguers.
D'altra banda, entre maig i tardor es van executar diversos desallotjaments emblemàtics com els assentaments il·legals del barri barceloní de Vallcarca o zones com Parc Joan Miró o voltants del pont Calatrava. Els motius incloïen riscos imminents després d'incendis o problemes sanitaris greus.
Aeroport del Prat: ampliació multimilionària sota debat ambiental
El govern espanyol juntament amb el Ministeri de Transports i Aena van acordar l'ampliació integral de l'aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat. Amb una inversió estimada en uns 3.200 milions d'euros, aquest projecte contempla allargar la tercera pista, construir una terminal satèl·lit nova així com remodelar les terminals T1 i T2.
L’objectiu és tenir llest aquest pla cap al 2033, preservant zones mediambientals especialment sensibles com les àrees naturals properes a La Ricarda. Malgrat això, no han faltat crítiques sostenibles ni debat polític durant tot l’any.
Aniversari institucional: Badia del Vallès celebra mig segle amb projectes urbanístics innovadors
Badia del Vallès s’ha commemorat enguany cinc dècades des que es constituís com a municipi independent després dels seus inicis integrats dins Cerdanyola i Barberà. L’acte central va comptar amb presència dels reis Felip VI i Letícia.
Els esforços es concentren ara en retirar amiant dels seus més de cent edificis afectats així com impulsar nous desenvolupaments urbanístics; destaca especialment un projecte pioner que convertirà part del municipi en districte universitari vinculat a la Universitat Autònoma (UAB).
Xenofòbia extrema: detencions vinculades al supremacisme als Mossos i Guàrdia Civil
L'estiu passat es va produir una detenció destacada relacionada amb discursos incitadors contra col·lectius migratoris: el líder supremacista xenòfob Deport Them Now UE fou arrestat pels cossos policials catalans acusat d’incitació a l’odi després difondre missatges violents contra comunitats magribines.
A més, grups vinculats a Vox van protagonitzar incidents tant a Terrassa com Sabadell durant diferents actes públics relacionats amb polèmica política local fins a arribar fins als campus universitaris on s’han registrat moments tensos entre manifestants antifeixistes i policies.
Casos judicials rellevants contra violència masclista i sexual
A mitjans setembre es coneixia que els cinc membres anomenats «manada de Castelldefels» havien admès haver violat tres dones durant primavera del 2021 pactant penes que oscil·len entre els tres anys menys onze mesos fins als vuit anys cinc mesos més indemnitzacions econòmiques importants.
També destaquen processos relacionats amb agressions sexuals denunciades dins recursos municipals destinats a sense sostre o casos vinculats als assassinats forçats derivats d'un matrimoni forçós documentat a Terrassa però ocorreguts fora territori nacional.
Els Mossos lideren macrodispositiu contra càmping il·legal a Mataró
El 22 setembre s'executava un dispositiu conjunt format per més de dos-cents agents policials —entre Mossos, Guàrdia Civil o Policia Nacional— juntament amb tècnics municipals dirigits al desallotjament massiu dels habitants —163 persones— instal·lats irregularment en terrenys rústics agrícoles situats prop Les Cinc Sènies (Mataró).
La investigació concloïa pràctiques fraudulentes relacionades amb cobraments il·legals superiors al milió d'euros aprofitant-se de vulnerabilitats socials entre alguns ocupants.
Talls ferroviaris històrics per obres estratègiques
A partir del 7 octubre s'iniciava un tall excepcionalment llarg —setze mesos— sobre línia R3 Rodalies destinat ampliar via única existent entre Parets-Garriga així com renovar infraestructura ferroviària clau.
Aquest fet obligava a substituir servei de tren habitual mitjançant autobusos alternatius oferint unes 43.500 places diàries aproximadament.
No obstant això, no han faltat crítiques oficials respecte a les freqüències inicialment insuficients malgrat reforços posteriors implementats arran demandes ciutadanes.
Pesta porcina africana detectada prop UAB genera alarma sanitària
El 28 de novembre es van detectar dos casos positius de pesta porcina africana (PPA) en dos senglars a Bellaterra. Inicialment s'atribueix a la ingesta d'un aliment que podria haver transportat algú a través de l'autopista AP-7, però es determina que el virus podria procedir d'un dels centres d'investigació, com l'IRTA-CRESA, situat al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i agents de la Guàrdia Civil i els Mossos hi accedeixen per recollir informació.
La situació obliga a establir prohibicions d'accés al medi natural en un radi de 20 quilòmetres, amb especial atenció als 6 més propers al punt on van aparèixer els primers casos. A més, el sector porcí se'n veu ressentit, amb la prohibició d'exportar carn a aquelles explotacions situades dintre de l'àmbit d'afectació.
El cas d'Helena Jubany avança cap a judici després de l'empresonament del sospitós principal
El 28 de novembre, la jutgessa titular del jutjat de primera instància número dos de Sabadell envia a presó provisional sense fiança Santi Laiglesia com a presumpte autor de l'homicidi d'Helena Jubany el 2001. L'investigat sempre havia defensat que no havia vist Jubany els dies anteriors a la seva mort i davant la jutgessa es va acollir al seu dret a no declarar.
El principal sospitós ja va estar imputat quan van passar els fets, però 24 anys després, les noves tècniques científiques han permès detectar ADN seu a la roba que duia Jubany el dia que va ser llençada daltabaix del terrat d'un edifici de Sabadell. Amb la declaració i empresonament de Laiglesia, la instrucció del cas acaricia la seva fi i tant Laiglesia com l'atre investigat Xavi Jiménez són més a prop de judici.
Desallotjament de l'antic institut B9 Badalona
El 17 de desembre, els Mossos d'Esquadra desallotgen per ordre judicial l'antic institut B9 de Badalona. L'espai es va ocupar el 2023 i en aquests anys hi ha arribat a malviure uns 400 migrants. Darrerament, el B9 s'havia convertit en un focus de conflictivitat, amb casos de baralles, robatoris o drogues, un brot de tuberculosi i, fins i tot, un assassinat. L'Ajuntament, propietari de l'immoble, volia recuperar el solar per fer-hi, en el futur, una nova comissaria de la Guàrdia Urbana a la zona sud de la ciutat.
A més, l'alcalde, Xavier Garcia Albiol s'havia mostrat molt contundent contra el col·lectiu d'ocupes i diu públicament que els vol fer fora de la ciutat. Els dies posteriors, un gruix de les persones desallotjades acampen a la ciutat i es produeixen moments de tensió amb la policia. Davant la inacció del consistori per oferir una alternativa d'emergència als desallotjats, la Generalitat i les entitats socials intenten mobilitzar-se, però els recursos no arriben per a tothom.