Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Quatre persones encaputxades, un vehicle abandonat amb les portes obertes i un home introduït per la força al maleter d’un tot terreny. L’escena, observada diumenge a la nit en un carrer de Calella (Maresme), és l’últim episodi d’una successió de captures violentes que preocupa els investigadors dels Mossos d’Esquadra.
En menys d’un mes, Catalunya ha registrat quatre casos amb elements coincidents: grups organitzats que intercepten les víctimes, les obliguen a pujar a un altre vehicle i les retenen durant unes hores. Tres dels homes van aparèixer posteriorment ferits. Del quart, presumptament capturat a Calella, encara se’n desconeix el parador.
QUATRE ENCAPUTXATS
Els fets de Calella es van produir diumenge, 27 de setembre, cap a dos quarts de deu de la nit al carrer de Puig de Popa. Segons el testimoni que va alertar la policia, quatre individus encaputxats van interceptar un home que es trobava dins d’un vehicle.
Els assaltants l’haurien tret del cotxe i introduït contra la seva voluntat al maleter d’un Land Rover, amb el qual van fugir ràpidament. L’automòbil de la presumpta víctima va quedar obert i estacionat al mig del carrer. A l’interior hi hauria uns 200 euros en efectiu.
La Divisió d’Investigació Criminal dels Mossos s’ha fet càrrec de les diligències. Els investigadors han inspeccionat el vehicle abandonat i treballen per identificar tant la persona desapareguda com els quatre encaputxats. De moment, no s’han comunicat detencions ni s’ha informat que la víctima hagi estat localitzada.
DE GAVÀ A CALELLA EN VINT DIES
La sèrie va començar el 8 de setembre a Gavà. Un motorista va ser tirotejat i obligat a pujar a un vehicle. Hores després va aparèixer a Sabadell amb una ferida de bala, tot i que la seva vida no corria perill.
L’episodi següent es va produir el 19 de setembre en plena AP-7, a l’altura de Montornès del Vallès. Cinc homes amb armilles que simulaven pertànyer a la Policia Nacional van aturar un vehicle al mig de l’autopista. Van treure’n violentament el conductor, que tenia la cara ensangonada i anava descalç, i el van introduir en un altre cotxe.
L’acció va ser enregistrada per altres conductors i va obligar els vehicles que circulaven per l’autopista a frenar i esquivar els assaltants. La víctima va aparèixer posteriorment ferida a Sant Llorenç Savall.
Només dos dies després, quatre homes encaputxats van capturar un jove de 22 anys al carrer de Huelva, al barri barceloní de Sant Martí de Provençals. Els seus crits van alertar diversos veïns, que van trucar al 112. L’home va ser abandonat hores més tard, ferit, prop d’una gasolinera de Salt (Gironès). Hauria explicat que els captors li reclamaven el pagament d’un deute.
El cas de Calella és el quart en una vintena de dies i l’únic dels quatre en què, de moment, no consta que la persona retinguda hagi estat alliberada.
CAPTURES RÀPIDES
La hipòtesi policial situa aquests episodis en l’entorn del crim organitzat i el narcotràfic. Les captures podrien respondre a deutes pendents, robatoris de droga entre organitzacions, venjances o intents d’aconseguir informació sobre diners, substàncies o membres de bandes rivals.
No hi ha indicis que es tracti d’atacs aleatoris contra ciutadans sense relació amb aquests entorns. Els investigadors sospiten que les víctimes són seleccionades prèviament i que els grups coneixen els seus moviments.
La preparació exhibida pels autors també preocupa la policia. Actuen en grup, amaguen el rostre, utilitzen diversos vehicles i, en el cas de l’AP-7, van arribar a fer-se passar per agents davant de desenes de conductors. Aquesta posada en escena els permet sorprendre les víctimes i reduir-ne la capacitat de resposta.
LES VÍCTIMES CALLEN
Una de les principals dificultats de les investigacions és la poca col·laboració d’algunes víctimes. Els tres homes alliberats aquest setembre no haurien aportat prou informació per aclarir els motius de les captures ni identificar-ne els responsables.
El silenci pot estar motivat per la por de patir represàlies, però també per la voluntat d’evitar que una denúncia reveli possibles vincles amb activitats delictives. Aquesta falta d’informació obliga els Mossos a reconstruir els fets mitjançant testimonis, càmeres de seguretat, matrícules, comunicacions telefòniques i vestigis localitzats als vehicles.
En els quatre casos de setembre van ser persones alienes als fets les que van alertar el 112. Sense aquests testimonis, algunes de les captures podrien haver passat inicialment inadvertides.
LA CARA VIOLENTA DEL NARCOTRÀFIC
L’escalada coincideix amb la consolidació de Catalunya com un territori estratègic per a les xarxes de narcotràfic. La producció de marihuana, l’entrada de cocaïna, la proximitat amb França i la connexió viària amb Europa han atret organitzacions cada vegada més estructurades i amb més capacitat per accedir a armes de foc.
Durant el primer semestre del 2026, sis persones van morir tirotejades a Catalunya, només dues menys que durant tot el 2025. En el mateix període es van comptabilitzar divuit ferits per arma de foc. Els analistes policials atribueixen una part significativa d’aquesta violència als conflictes vinculats amb el narcotràfic.
Els Mossos treballen ara per determinar si els quatre episodis de setembre comparteixen autors, víctimes o organitzacions. Per ara, només coincideixen en un patró: operacions ràpides, desplegades amb violència i davant de testimonis, que mostren uns grups criminals cada vegada més desacomplexats.
