El projecte “El riu, teixint fils de vida” entra en fase d’obra per impulsar la connexió ecològica, patrimonial i turística al llarg del riu Ripoll i ordenar-ne prop de 40 quilòmetres de camins entre el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i el Parc Natural de Collserola, amb continuïtat cap a Barcelona pel corredor del Besòs. L’estat d’execució i el calendari d’actuacions s’han presentat aquest matí a l’àrea de Sant Vicenç de Jonqueres (Sabadell) en un acte del Consell Comarcal del Vallès Occidental amb els ajuntaments de Montcada i Reixac, Ripollet, Barberà del Vallès, Sabadell, Castellar del Vallès i Sant Llorenç Savall, i amb la participació de l’Agència Catalana de l’Aigua, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i el Consorci Besòs-Tordera. Hi han assistit Marta Farrés (alcaldessa de Sabadell), Xavier Garcés (president del Consell Comarcal i alcalde de Barberà), Yolanda Rivera (alcaldessa de Castellar), Lluís Tirado (alcalde de Ripollet), Bartolomé Egea (alcalde de Montcada i Reixac) i Rosa M. Puig Martínez (regidora de Sant Llorenç Savall), a més d’Anna Maria Martínez, presidenta delegada de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic i Turisme de la Diputació de Barcelona.
“Tenim la gran sort de tenir aquest espai natural tan a prop de les nostres ciutats i l’hem de cuidar i fer-ho accessible, perquè volem que el riu sigui un espai on passin coses”, ha subratllat Marta Farrés, que ha recordat que Sabadell “va viure d’esquenes al Ripoll” i que des del 2019 el recupera com a peça clau d’un model de ciutat que integra “indústria, natura i qualitat de vida”. L’Ajuntament ha obert, en paral·lel, obres en altres trams del camí amb una inversió de 335.083 euros per estabilitzar talussos i millorar seguretat i accessibilitat.
El president comarcal Xavier Garcés ha reivindicat la “col·laboració estreta” entre municipis, Diputació, Generalitat, Parcs Naturals i ACA, i, com a alcalde de Barberà, ha detallat actuacions com el nou gual a l’alçada de la B-140 per garantir la continuïtat del camí fluvial i un carril bici que connectarà el nucli urbà amb el Molí Vermell. “És una aposta de futur que fa compatible la preservació ambiental amb el benestar ciutadà, tot convertint el Ripoll en un espai viu, connectat i obert a tothom”, ha afirmat. Des de la Diputació, Anna Maria Martínez ha remarcat que els fons Next Generation i els Plans extraordinaris de Sostenibilitat Turística en Destinació han obert “una oportunitat sense precedents” per a un model més sostenible, just i equilibrat, capaç d’activar memòria col·lectiva, patrimoni industrial i cohesió social. Al seu torn, el subdirector general de Desenvolupament Turístic Territorial, Xavier Font, ha situat el projecte dins els Plans de Sostenibilitat Turística en Destinació, que destinen 200 milions d’euros a 55 projectes a Catalunya, i n’ha destacat el treball conjunt. “El riu no entén de límits municipals”, ha apuntat Yolanda Rivera (Castellar), que ha defensat una preservació “feta plegats”. Lluís Tirado (Ripollet) ha reivindicat la infraestructura verda com a “necessitat ecològica, social i de salut pública” en una ciutat que “ha passat de gris de formigó a referent verd”. I Bartolomé Egea (Montcada i Reixac) ha definit el Ripoll com un element “identitari, natural, històric i emocional” que simbolitza la transformació verda del municipi. Rosa Maria Puig (Sant Llorenç Savall) ha recordat el “privilegi” de tenir el naixement del riu dins del terme i el vincle ciutadà amb el Ripoll.
El projecte forma part dels PSTD del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat per la UE – Next Generation EU, amb un pressupost total d’1.532.000 euros. S’articula en tres línies: adequació del camí del riu, mobilitat sostenible i posada en valor del patrimoni industrial i modernista vinculat al traçat. Les obres d’adequació començaran les properes setmanes i acabaran abans de l’estiu de 2026. El projecte executiu i els treballs s’han adjudicat a la UTE Naturalea-Barnasfalt per 822.745,50 €. El pla preveu un recorregut senderista des del naixement fins a Castellar del Vallès (àmbit del Parc de Sant Llorenç del Munt) i apte per a bicicletes des de Sant Feliu del Racó (Castellar) fins a la desembocadura al Besòs. Les actuacions inclouen elements dissuasius per evitar l’accés de vehicles motoritzats en trams només senderistes, i millores de pista, drenatge i seguretat als trams ciclables, amb criteris ambientals adaptats a cada entorn urbà o natural i segons les necessitats detectades amb cada ajuntament. En paral·lel, i amb un ajut tècnic de la Diputació de Barcelona, s’ha redactat el projecte de senyalització (tipologia i ubicació de senyals), la instal·lació del qual —inclosa a la xarxa de mobilitat turística— s’iniciarà a principis de 2026.
El desplegament per municipis concreta el full de ruta. A Sant Llorenç Savall, on uns 6.920 metres de riu travessen el terme i el camí ja és senyalitzat dins del casc urbà, s’actuarà als trams 1 i 3 —el tram 2, que creua la trama urbana, no preveu intervencions. El tram 1 (naixement del riu-poble) incorporarà tancaments i mecanismes de regulació d’ús per restringir vehicles motoritzats, graons puntuals per millorar accessibilitat, gestió d’escorrentiu i estabilització de plataforma; el tram 3 (cap a les Arenes fins al límit municipal) replicarà aquestes millores. A Castellar del Vallès, el camí suma 9,83 km entre el límit amb Sant Llorenç Savall i el Torrent de Ribatallada, amb focus en els trams per l’àrea d’esplai de les Arenes, el Pont de Turell i el segment Can Barba-Ribatallada. Als dos primers, de sender/corriol boscós i no ciclables, es faran actuacions similars a Sant Llorenç; a Can Barba-Ribatallada, pista d’ús intens per accés a hortes, es refarà el ferm malmès per l’escorrentiu i el trànsit. A Sabadell, amb 8,5 km de riu al terme, es treballarà al marge dret entre Ribatallada i el Molí d’en Mornau per evitar la degradació i millorar accessibilitat i seguretat. A Barberà del Vallès, l’actuació “Adequació de llits i rambles” construirà un gual transitable per a ciclistes i vianants a l’alçada de la B-140, on avui es creua de manera insegura: s’habilitarà un descens pel marge dret aigües amunt amb escales suaus i rampa/canal per a bicicletes; el trànsit per llera i terrasses s’adaptarà a la geometria existent aigües avall; el pas sobre la llera es farà amb gual de pintes i pas de pedra per a vianants, i es construiran escales al marge esquerre. A Ripollet, amb 3,5 km de riu i 2,5 km de camí que connecten amb Barberà i Montcada i Reixac, el traçat discorre molt a prop de l’autopista, separada per un parterre que en alguns punts fa fins a 5 metres: s’adequarà el camí per donar-li amplada contínua entre el gual inundable del Molí d’en Xec i el pont de vianants. A Montcada i Reixac, on el riu ocupa uns 2 km del terme, es pavimentarà un nou camí a la llera dreta aigües avall, del pont de l’N-150 al carrer de la Química, en un tram d’uns 900 metres.
La mobilitat sostenible és l’altra gran pota. Per reduir CO₂ i l’impacte en el medi, s’instal·laran punts de càrrega per a bicicletes elèctriques i es redacta un projecte executiu per a sis carrils bici que connectin els centres urbans amb el camí del riu. S’ha adjudicat a BANCELLS ECOTÈCNICS SL la redacció i les obres dels punts de càrrega per 200.177,73 €, amb inici també les properes setmanes. Les ubicacions seran: Sant Llorenç Savall (espai verd a l’est del Pont de la Vila, cruïlla c. Rectoria-av. Catalunya), Castellar del Vallès (Centre Social Feliuenc), Sabadell (Complex Esportiu Municipal de Sant Oleguer), Barberà del Vallès (encreuament c. Circumval·lació-c. de la Verneda), Ripollet (aparcament del Complex Esportiu Municipal) i Montcada i Reixac (entrada de l’Estadi Municipal de Futbol La Ferreria). Paral·lelament, TECPLAN ENGINYERIA I URBANISME SLU redacta el projecte dels sis carrils bici per 36.959,97 €; el pressupost d’execució és d’1.261.808,64 € i l’obra final anirà a càrrec de cada ajuntament. Els itineraris previstos són: a Sant Llorenç Savall, un eix urbà des de la Masia Comabella per av. de la Mola, c. Montserrat i Passeig dels Arbres fins al camí del riu (~8 km); a Castellar, un carril des del c. del Pont travessant la zona verda fins a la Torre del Pont; a Sabadell, un nou ramal entre la B-124 i l’encreuament del c. de Jonqueres fins a Can Jonqueres i l’àrea de pícnic, i la rehabilitació del carril existent a l’av. de Pablo Iglesias; a Barberà, formació i consolidació del traçat al Camí del Molí Vermell des de c. Circumval·lació / c. Folch i Torras fins a la passarel·la del Molí Vermell; a Ripollet, transformació de l’espai davant del poliesportiu per donar continuïtat al carril procedent de l’Horta de la Sínia fins al poliesportiu municipal i enllaçar amb el riu; i a Montcada i Reixac, millores en dos subàmbits: a l’oest, entrada del carril prop de la rotonda del polígon en connexió amb c. de Can Tapioles, pas pel Pont del Riu Ripoll i c. del Vapor fins a c. dels Quarters i av. de la Riera de Sant Cugat, connectant amb el Parc de la Font Pudenta; a l’est, traçat per l’av. de la Ribera des de la Rambla dels Països Catalans fins a la rotonda que enllaça amb c. Jaume I i el Pont de la Roca.
La tercera línia del programa posa el focus en el patrimoni industrial i modernista. Una aplicació mòbil permetrà seguir el recorregut, consultar informació interactiva i visitar sis espais amb realitat virtual, adjudicats a PLAY AND GO EXPERIENCE SL per 72.600 €: Molí de l’Agell (Sant Llorenç Savall), Torre del Pont (Castellar del Vallès), Molí d’en Mornau (Sabadell), Molí Vermell (Barberà del Vallès), Molí d’en Rata (Ripollet) i Casa de les Aigües (Montcada i Reixac). El Consell Comarcal i els ajuntaments treballen en el desenvolupament de l’app i en la recopilació de documentació gràfica i històrica per crear els continguts i les reconstruccions. L’accés s’activarà in situ mitjançant codis QR als plafons informatius i a la senyalització direccional del camí.
Amb les primeres obres a punt de començar, la senyalització prevista a principis de 2026 i el tancament abans de l’estiu de 2026, “El riu, teixint fils de vida” aspira a consolidar el Ripoll com a corredor verd que cus natura i ciutat, activa la memòria industrial, impulsa el cicloturisme i respon a la mobilitat quotidiana dels residents amb una governança compartida i una mirada comarcal.