L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha celebrat, a Sant Boi de Llobregat, una nova sessió de la Taula Social Metropolitana dedicada al dret al temps, amb l’objectiu de fer balanç del Pacte Metropolità pel Dret al Temps 2023-2026 i d’iniciar el procés de renovació per al període 2027-2030.
La jornada El Dret al Temps a la Metròpolis, ha reunit representants institucionals, personal tècnic, experts i municipis metropolitans per definir les prioritats del nou mandat.
Un balanç positiu del Pacte 2023-2026
El Pacte Metropolità pel Dret al Temps, aprovat el 2023, ha permès situar les polítiques del temps a l’agenda metropolitana de manera estructurada i compartida amb els municipis. Durant aquests tres anys, 29 dels 36 municipis metropolitans han impulsat polítiques del temps, i 17 municipis membres del Pacte representen el 82 % de la població metropolitana, és a dir, més de 2,7 milions de persones.
Entre els principals resultats assolits, hi destaca la identificació de 300 polítiques del temps als municipis, amb una mitjana de 20 a 25 actuacions per municipi, així com la generació de 16 productes de coneixement dirigits a empreses, municipis i ciutadania. També s’han desenvolupat 8 assessoraments específics per implementar polítiques del temps, amb una valoració mitjana de 4,75 sobre 5.
A més, s’han destinat 3,4 milions d’euros a 23 projectes impulsats per 18 ajuntaments metropolitans per millorar la conciliació de la vida laboral, familiar i personal i reforçar els serveis de suport a les cures. Aquesta inversió s’ha vehiculat a través del Pla metropolità de suport a les polítiques socials municipals 2024-2027.
“El desplegament del Pacte Metropolità pel Dret al Temps ha suposat un pas endavant molt significatiu per situar les polítiques del temps com una prioritat estratègica a la metròpolis. En només tres anys, hem aconseguit implicar la gran majoria de municipis i impulsar centenars d’actuacions que impacten directament en la vida quotidiana de la ciutadania, especialment en la millora de la conciliació i dels serveis de suport a les cures. Tot i aquests avenços, encara persisteixen importants bretxes de gènere en els usos del temps. Les dones continuen assumint més càrrega de treball domèstic i de cures, fet que limita les seves oportunitats laborals, socials i personals. Per això, el nou Pacte ha de continuar incorporant una mirada feminista i transformadora que permeti avançar cap a una distribució més justa del temps i cap a una igualtat real d’oportunitats”, ha exposat Elisabet Tejero, directora de Polítiques Socials i d’Igualtat de l’AMB.
Un nou Pacte per afrontar els reptes del 2030
La jornada ha suposat el punt de partida per reeditar el Pacte Metropolità pel Dret al Temps davant del nou mandat i el context 2027-2030. L’objectiu és reforçar el lideratge metropolità en aquest àmbit i avançar cap a una metròpolis de referència internacional en polítiques del temps.
El nou Pacte es planteja a partir de set grans línies d’actuació: consolidar la governança compartida amb els municipis; continuar oferint suport tècnic i econòmic; crear un laboratori metropolità d’usos del temps; reforçar la projecció internacional; desplegar un pla d’acció transversal dins de l’AMB; millorar la coordinació comunicativa i divulgativa, i impulsar figures directives i tècniques especialitzades en polítiques del temps.
Per definir aquest nou marc, els participants treballaran en grups per prioritzar mesures concretes i establir els resultats que es preveuen de cada línia d’actuació d’aquí al 2030. Aquest procés participatiu vol garantir que el nou Pacte respongui als reptes socials, econòmics i territorials actuals i futurs.
Segons Ester Pujol, directora de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, “el dret al temps, a més d’una política social, també és una palanca clau per al desenvolupament econòmic sostenible de la metròpolis. Una millor organització del temps de vida contribueix a incrementar el benestar de les persones, però també a millorar la productivitat, la competitivitat de les empreses i l’eficiència dels serveis públics. A més, des d’una perspectiva metropolitana, integrar el dret al temps en àmbits com la mobilitat, l’urbanisme o el mercat de treball ens permet avançar cap a un model de desenvolupament més equilibrat, inclusiu i resilient. El nou Pacte 2027-2030 ha de consolidar aquesta visió i reforçar el paper de l’AMB com a motor d’innovació social i econòmica al servei de la ciutadania.”
Sant Boi, capital del temps
La jornada s’ha celebrat a Sant Boi de Llobregat, Capital Mundial de les Polítiques del Temps 2026, que ha reforçat així el seu compromís amb aquesta agenda innovadora.
Amb aquesta trobada, l’AMB reafirma la voluntat de fer del dret al temps una política estratègica per al conjunt de la metròpolis i una eina transformadora per construir un territori més equitatiu, eficient i orientat al benestar de la ciutadania. L’AMB aposta per una metròpolis cronosensible, amb perspectiva feminista i centrada en les necessitats reals de les persones, alhora que busca promoure organització millor del temps en àmbits com la mobilitat, les cures, la feina o l’espai públic.