Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Hi ha pregons que s’escolten. N’hi ha que s’aplaudeixen. I n’hi ha que, abans fins i tot d’acabar, ja formen part de la memòria col·lectiva de la ciutat. El de Germán Ramírez, més conegut com el Gran Germán, pertany a aquesta última categoria.
La nit de divendres, la plaça de Sant Roc va assistir a una obertura de Festa Major dificil d’encaixar en els motlles tradicionals. El pregoner va convertir l’Ajuntament en escenari, va fer de l’aparició una entrada teatral i va acabar baixant des de la part superior de l’edifici fins a la plaça subjectat a una corda i amb la bandera del Centre d’Esports Sabadell com a companya de viatge.
La broma va quedar batejada pel mateix protagonista: “Ja sóc oficialment el penjat de Sabadell”. Darrere de l’acrobàcia, del crit, del ball i de l’exageració hi havia un discurs molt més recognoscible: el d’un sabadellenc parlant als sabadellencs.
Del balcó a la plaça
El Gran Germán no va voler limitarse a pronunciar un text des del balcó del consistori. El seu pregó va funcionar com un espectacle de carrer, amb una plaça plena i un protagonista que va portar fins a les últimes conseqüències el personatge que l’ha convertit en una figura popular de la ciutat.
L’entrada ja anunciava les intencions. Humor, referències locals i una posada en escena deliberadament desmesurada van donar pas al moment més inesperat de la nit: la baixada amb arnès des de la part superior de l’Ajuntament.
Un cop a peu de plaça, el pregoner va fer una cosa encara més significativa: va abandonar progressivament el balcó per barrejar-se amb el públic. El pregó deixava de ser una intervenció institucional per convertir-se en una conversa, a la seva manera, amb la ciutat.
Una ciutat explicada des de la memòria
Entre bromes i excentricitats, El Gran Germán va construir un relat profundament local. Va parlar de la seva infantesa, dels espais on ha crescut, de la família i dels amics, i de les entitats i referents que formen part de la seva trajectòria.
També hi van aparèixer alguns dels símbols que permeten reconèixer Sabadell més enllà del mapa: el passat industrial, els avis que van treballar als telers, la riuada de 1962, els establiments comercials de tota la vida i l’esport.
El pregó va tenir, així, una doble mirada. D’una banda, la ciutat viscuda en primera persona: la dels records, les persones i els llocs. De l’altra, la ciutat que encara vol reivindicar-se en present.
Aquesta combinació va ser probablement una de les claus perquè el discurs connectés amb la plaça. No es tractava només d’encoratjar Sabadell, sinó de recordar per què ho és per a aquells que hi han crescut.
El comerç com a patrimoni
Un dels moments més reivindicatius va arribar quan el pregoner va posar el focus en el comerç local. Enmig d’un pregó dominat per l’humor i la defensa de les botigues de tota la vida, va introduir un punt de realitat. El pregoner va alertar que una ciutat sense comerç és una ciutat sense vida i va recordar alguns establiments històrics que formen part de la memòria comercial sabadellenca.
Un missatge senzill i, alhora, polític en el sentit més ciutadà del terme: comprar a la ciutat també és una manera de mantenir-la viva. La reivindicació encaixava amb el to general del pregó. El Gran Germán no parlava de Sabadell com d’una postal, sinó com d’un lloc que té coses per estimar i, precisament per això, coses que cal cuidar.
Orgull de ceba i orgull esportiu
D’altra banda, si hi ha un element que difícilment podia quedar fora del pregó era el Centre d’Esports Sabadell. L’himne arlequinat va sonar durant l’actuació i el mateix pregoner va aparèixer amb la bandera del club durant el seu descens. L’esport es va convertir així en una altra via per parlar d’identitat.
El pregoner també va posar en valor esportistes sabadellencs que han portat el nom de la ciutat fora de les seves fronteres: “Sabadell és una ciutat que competeix, que cau, que torna a començar i que també sap celebrar quan les coses van bé” expressava amb un missatge molt sentit.
La d’aquest any és una Festa Major que arriba després d’un ascens especialment celebrat pel sabadellenquisme, la referència al Centre d’Esports tenia, inevitablement, una càrrega especial.
Una manera diferent
El pregó va ser una celebració, un espectacle i una declaració d’amor a Sabadell. Va reivindicat el comerç, mentre feia broma, va parlar de memòria mentre saltava i va defensar l’orgull de ciutat mentre cantava. Així, entre una corda, una bandera arlequinada, un himne, records d’infantesa i una plaça disposada a deixar-se sorprendre, Germán Ramírez va inaugurar la Festa Major del 2026.
