La naturalesa és salvatge, bella però despietada. En moltes ocasions, el bonic es conjura amb el perillós. Aquesta mateixa lògica es trasllada a les plantes i, com a resultat, hi ha vegetació que, d’una banda, embelleix el paisatge, però, per l’altre, el seu consum és molt perillós. Aquesta mateixa realitat s’està plasmant en la superilla de l’Eixample, a Barcelona. Veïns alarmats en el cèntric districte barceloní han explicat que, com a flor decorativa, s’està plantant en els escocells del carrer de carrer la Didalera.
Sota el nom científic de digitalis purpurea, es tracta d’una planta la flor de la qual creix en ram, amb una forma acampanada o tubular i un intens color porpra. La planta roman a l’abast de mascotes, nens i qualsevol transeünt. Per a tots ells, pot resultar mortal.
UNA PRÀCTICA COMUNA
Diverses fonts expertes consultades per aquest mitjà asseguren que la presència de plantes verinoses als parcs és una pràctica comuna. Succeeix que, en ciutats com Barcelona, a l’hora de decorar els carrers es busquen espècies de plantes que siguin vistoses, boniques, però a més resistents, que requereixin poca aigua i que puguin créixer de manera òptima amb el poc espai del qual disposen. Diverses d’aquestes plantes tòxiques coincideixen amb aquests requisits, comenta Laia Cerezo, biòloga en organismes i sistemes.
De fet, en la capital catalana –i altres ciutats espanyoles– és comuna veure en parcs, jardins, carrers i jardineres, espècies com el Baladre o l’Estramonio, entre altres. Les fonts consultades insisteixen a fer una crida a la calma i afegeixen que no s’han donat casos de morts per ingesta accidental en aquests entorns urbans. “Si això ocorregués, l’Ajuntament rebria grans denúncies”, afegeix Cerezo.
ALTA TOXICITAT
Les fulles de la Didalera contenen altes dosis de dos principis actius anomenats digitalina i digitoxina que, en funció de les dosis, pot ser mortal. A partir de la digitalina va sorgir el medicament digital, utilitzat fins no fa molts anys com a fàrmac per a tractar malalties cardíaques, però no sempre recomanat pels experts per les seves contraindicacions. Segons informes farmacològics consultats per aquest mitjà com a Intoxicació per aliments, plantes i bolets, en cas d’intoxicació, es recomana l’administració d’ “anticossos antidigoxina i cal valorar la implantació d’un marcapassos”.
I és que el consum de les fulles de la planta, on es produeix major concentració de digitalina, és altament tòxic, unes poques fulles poden matar per a un home adult. En la bibliografia mèdica consultada, com el número 18 de la revista Medicina Clínica, consten casos documentats d’intoxicació accidental, per exemple, a través de la ingesta d’infusions fetes amb les fulles.
La quantitat de principis actius de la planta varien molt en funció de l’hora de la recol·lecció. Com més sol li ha donat a la planta, major concentració té, però la mateixa planta els consumeix, segons consta en el tractat Plantes medicinals, el Dioscòrides renovat. També són crucials la temporada de recol·lecció i la composició del sòl en la qual ha germinat la planta. D’aquesta manera, a primera hora del dia les fulles són molt poc o gens perjudicials, mentre que entre el migdia i primeres hores de la tarda, unes poques fulles són altament tòxiques.
