Pere Navarro va ser elegit regidor delegat especial de l’Estat en el Consorci de la Zona Franca el 2018, després que anys enrere fos alcalde de Terrassa o líder dels socialistes al Parlament. Com a regidor delegat ha hagut de gestionar qüestions com la marxa de Nissan o la pandèmia, d’on han sortit esdeveniments com el Barcelona New Economy Week (BNEW), que se celebra la setmana que ve. Visitem el DFactory, un edifici dedicat a la indústria 4.0 de la Zona Franca, per tractar tots aquests temes i conèixer quin futur dibuixen per l’activitat econòmica del polígon.
Des que és regidor delegat del consorci de la Zona Franca les ha vist de tots colors, com també li va passar en política. Què han sigut més difícils d’encarar, els reptes des de Zona Franca o des de la primera línia política?
Són coses diferents, encara que totes afecten la societat. Un dels temes que més ha preocupat és la marxa de la Nissan. Encara que era una de les crisis industrials més grans d’Espanya en els últims anys, s’ha pogut gestionar i ha acabat bé. Sobretot amb la col·laboració dels sindicats, que han tingut un paper molt responsable; de la Generalitat; el Ministeri, i el mateix Consorci. S’ha creat una relació de confiança mútua que ha aconseguit arribar allà on volíem. Ara s’hi ha d’instal·lar les activitats logístiques de l’empresa i l’activitat industrial de QEV per fabricar vehicles elèctrics. A banda, hi ha una part que és Silence que ja està funcionant i una altra, el centre tècnic de Nissan, que s’hi va quedar.
Estem satisfets que s’hagin pogut recol·locar les persones que havien quedat al carrer i que encara hi hagi més llocs de treball que quan hi havia la Nissan. Ens ha fet perdre la son moltes nits, però també ens ha aportat moltes satisfaccions.
Com va viure les turbulències del procés fins a arribar a l’empresa definitiva?
El Ministeri i la Generalitat van fer un escanejat d’empreses de caràcter industrial relacionades amb la mobilitat elèctrica, que ens garantia recuperar els llocs de treball perduts. Algunes es van interessar i d’altres necessitaven espais més grans. Ara bé, es tracta d’un espai molt atractiu: al costat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, del Port i de l’Aeroport. És ideal. Al final, tot ha portat a que hi hagi hagut l’aliança entre aquestes dues empreses. L’adjudicatària és l’empresa logística, però QEV és qui fabricarà aquests vehicles. S’han fet acords a moltes bandes.
El dia que es va signar aquests acords, tots estàvem molt emocionats. Estic parlant de persones d’orientacions molt diverses. Es va donar un exemple de crear un espai de confiança per resoldre un problema molt greu.
Quin és el full de ruta per reubicar els treballadors?
Hi ha treballadors que van rebre unes indemnitzacions que hauran buscat altres activitats o s’hauran prejubilat. Les altres estan pendents de l’inici d’activitat industrial d’aquesta nova empresa. Aquesta no és l’única que es realitza al territori relacionat amb la fabricació de vehicles. Sabem que hi ha altres empreses que han pogut contractar persones que venien de la Nissan, perquè estan formades i coneixen molt bé la professió. Com que la fabricació de vehicles elèctrics està en un moment de creixement, quan estigui tot funcionant s’hauran recuperat tots els llocs de treball perduts.
Ens trobem a l’edifici del DFactory, com descriuria aquest espai industrial?
Des del punt de vista arquitectònic és un símbol. Es tracta d’un edifici molt singular a Barcelona i a Europa. Però, si parlem de l’interior, també és molt singular. És un edifici dedicat a la indústria 4.0. És a dir, és una fàbrica. Quan veiem taules i cadires, sembla que siguin oficines. Tot i això, sempre són empreses industrials. Algunes fabriquen aquí mateix i d’altres ho fan fora i aquí tenen el seu departament d’innovació o calibració. De fet, el seu nom (DFactory) ja ho indica.
Què hi podem trobar?
Exactament, el mateix que hi havia fa 60 anys quan es va instal·lar la SEAT o Motor Ibérica: llocs de treball de caràcter industrial. En aquell moment era fabricar 600s i actualment està relacionat a la indústria 4.0. Sensòrica, robòtica, intel·ligència artificial, internet a les coses, impressió 3D, ciberseguretat… Fa molts anys les revolucions industrials es donaven cada 30 anys, ara l’evolució és permanent. Com a institució pública, hem d’anar a l’avantguarda d’aquests canvis. Evidentment, es perdran llocs de treball, però en surten de nous que hem d’explorar i els hem de col·locar en centres educatius o en el reciclatge de persones d’una determinada edat. Estem fent que això sigui una gran comunitat d’empreses industrials 4.0.
Què aporta el fet que estiguin totes en un mateix edifici?
Les empreses que estan aquí -una trentena- no estan en el seu cubicle sense relacionar-se amb els altres. L’altra singularitat de l’edifici és que genera projectes conjunts entre empreses que no es coneixien. Estem donant resposta a necessitats d’aquestes empreses i, al mateix temps, estem creant el lloc on poden fer projectes nous de més valor afegit i amb més llocs de treball. És una inversió 100% del Consorci de la Zona Franca, que no té cap ingrés de cap administració. La bona notícia és que estem al 80% d’ocupació de l’edifici i, per això, ja estem pensant en al segona fase.
En què consisteix aquesta segona fase?
Seria just al costat i, en total, tindrà 100 mil metres quadrats. Si ara el DFactory ja és un referent internacional, quan estigui acabada la segona fase, serem una de les capitals mundials de la indústria 4.0. Tenim empreses internacionals molt interessades a invertir-hi perquè és la generació d’una espècia de campus. Nosaltres gestionem un polígon molt gran. Algunes empreses marxaran, però altres s’estan adaptant a aquesta indústria 4.0 i volem que tot aquest polígon es converteixi en el districte 4.0 de Barcelona. La idea és que sigui un símbol que impregni el conjunt del polígon industrial, de Barcelona i del país.
Quines particularitats té Barcelona per esdevenir aquesta capital de la indústria 4.0?
Barcelona té de tot. Si estiguéssim fet un plat de cuina, Barcelona tindria tot els ingredients. Una ciutat i regió metropolitana amb un teixit urbà molt potent, bons equipaments educatius, un ecosistema industrial, una gran ubicació… Aquest fet no és casualitat. Els Jocs Olímpics es van poder realitzar perquè hi va haver gent que ho va liderar, però no va ser obra d’una persona, sinó d’aquest substrat que ja té la ciutat. En aquell moment no era molt evident, però va emergir. 30 anys després, Barcelona té tot això i una marca internacional que no tenia abans. Encara que és una aposta arriscada, per ser líders t’has d’arriscar. No volem ser-ho per posar-nos una medalla, sinó per crear oportunitats per a la gent.
Una de les novetats d’enguany va ser la incubadora de logística 4.0. De què es tracta?
Igual que les altres activitats econòmiques, la logística ha tingut una gran transformació. Aquella logística de magatzems amb caixes apilades i camions que van amunt i avall ha evolucionat d’una manera molt ràpida. El tema de la incubadora ho volíem lligar al Saló Internacional de Logística (SIL). És un esdeveniment que passa uns dies a l’any i volíem que la logística estès present els 365 dies a l’any. És a dir, reivindicar una activitat que aporta el 10% del PIB d’Espanya i el 14% de Catalunya, i que alhora està enganxada al territori. Amb Nissan van decidir des de Tòquio que es tancava la planta de Barcelona, però la logística, si no està enganxada al territori, no és logística.
La nova logística que aplica tecnologies molt diferents genera molts llocs de treball nous i de qualitat. Són llocs de treball que es quedaran aquí sempre perquè no es pot deslocalitzar. Per tant, ens va semblar que calia una incubadora perquè les empreses amb idees que estan naixent poguessin créixer i generar nous llocs de treball. Tenim gent que ha inventat un locker refrigerat, que no és una cosa sofisticada. Simplement, algú ha tingut la idea per fer comerç electrònic amb producte fresc. Uns altres estan treballant per repartir paquets amb drons pels llocs amb difícil accés. A més, gràcies a la incubadora estan connectades amb les grans empreses de logística. Ja tenim 30 empreses a la incubadora i encara més peticions.
Aquest estiu es va tornar a celebrar el SIL. Quins són els temes més disruptius que s’hi van tractar?
Hi ha una llarga llista de 150 innovacions que es van presentar mundial. És un sector que no es pot parar a pensar. Els temes que estan sobre la taula és la utilització del big data, la intel·ligència artificial per a fer més eficients els recorreguts i el gran tema és la sostenibilitat. Sabem que les mercaderies han de viatjar pel món i hi ha una preocupació pel que fa a la sostenibilitat. Vam tenir la presentació d’un vaixell de Balearia que, quan arriba a port, funciona de manera elèctrica.
La sostenibilitat és un dels grans reptes a nivell mundial. Com apliquen aquesta missió en el Consorci de la Zona Franca?
Els últims anys hem apostat molt pels ODS. Primer, perquè la immensa de països del món s’hi han compromès. Segon, perquè som un polígon industrial. Quan la gent hi pensa, visualitza fum, contaminació i una cosa molt dura. Per això, els hem d’aplicar. Ens concentrem en alguns d’ells. Per exemple, hem creat el primer consell de les dones, que va generar l’esdeveniment Barcelona Woman Acceleration Week. A més hi ha altres ODS que apliquem com els que fan referència a la innovació, al treball decent, la formació o l’economia circular.
Utilitzem aigua reciclada, potenciem la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les teulades de les empreses, tenim la primera hidrogenera d’Espanya, promocionem la mobilitat sostenible amb l’L10 i els carrils bici al polígon, i moltes més coses. D’altra banda, les aliances (ODS número 17) també són fonamentals. No anem mai sols, sempre en companyia d’altres institucions públiques i empreses privades.
La setmana que ve hi ha previst el Barcelona New Economy Week (BNEW). Quines previsions tenen?
El resultat de la pandèmia no va ser una disminució de l’activitat, sinó l’aparició d’un nou esdeveniment. Som així. No es podia fer res que comportés trobades entre persones i ens vam inventar el BNEW. Es va proposar fer la primera setmana d’octubre perquè pensàvem que en aquell mes de 2020 ja estaríem sortint de la pandèmia i que el món necessitaria un missatge d’optimisme i arrencada. Evidentment, en aquell moment no vam sortir, però ens va semblar que l’havíem de tirar endavant. És un esdeveniment híbrid (presencial i digital) i que no volíem que fos un pegat només d’un any, sinó un nou esdeveniment.
Aquest any serà la quarta edició i tenim diverses verticals de què parlar. Una és la de proptech, les noves tecnologies aplicades al món immobiliari. L’altra és el Health (salut), que s’ha posat en relleu per la pandèmia i que està creixent d’una manera espectacular. Estan naixent noves empreses dedicades no només a curar, també a prevenir. També hi ha el tema de la indústria digital, la mobilitat, la sostenibilitat i el talent. A banda d’això, hi ha activitats lúdiques i gastronòmiques.
Si repassem tots els temes, veiem que estan interrelacionats. En el món en què vivim, la mobilitat no està aïllada amb el tema de la salut, o aquesta no està separada del talent. Una característica del BNEW és que per primera vegada veus temes que aparentment semblen diferents, però que estan interrelacionats i se celebren en un mateix lloc. A més, és global gràcies a la plataforma digital que hem perfeccionat i permet que hi pugui acudir gent de 140 països de tot el món.
