El passat del parc de la Ciutadella

Rep centenars de milers de turistes, és un espai de descans, lleure i  socialització, acull una variada fauna i flora i una col·lecció d’escultures de gran qualitat, a més d’incloure el Zoo de Barcelona i també edificis institucionals de  gran importància per a la política autonòmica, com ara el Parlament de  Catalunya.  

Des de l’aire, una taca quadrada i verda trenca la perfecció geomètrica del Pla Cerdà: és el parc de la Ciutadella. Un espai natural de fins a trenta-una hectàrees que està situat al sud de la capital catalana, encaixat entre l’Arc de  Triomf, l’estació del Nord, la riba del mar Mediterrani i el majestuós barri del  Born. També és transitat per esportistes aficionats que es reuneixen  ocasionalment per fer running; s’hi veuen altres persones fent ioga o meditant,  llançant pilotes a les cistelles o jugant a ping-pong. El parc també conté la popular Font de la Cascada i un gran llac amb canoes, i també zones infantils i  zones habilitades per a gossos.  

El que avui és un lloc apreciat pels barcelonins va ser en els seus orígens un lloc de recel i repressió, un espai de terror temut pels ciutadans de la capital  catalana, ja que va servir, durant els períodes absolutistes del segle XIX, com a  lloc d’empresonament i execució d’opositors de diferents règims, com el  napoleònic o el dur regnat de Ferran VII. L’embrió d’aquest petit pulmó té el  seu origen al segle XVIII, poc després de la guerra de Successió, quan va  acollir, en l’espai actual, tot i que encara no era una zona natural, una fortalesa  militar que el nou monarca, Felip V, va ordenar construir per dominar i vigilar  Barcelona. La construcció, la qual va ser la fortalesa més gran d’Europa, amb  la seva característica forma pentagonal, va suposar l’enderrocament i  l’expropiació d’un miler d’habitatges i el desviament del Rec Comtal, l’antic  canal de reg que servia Barcelona. 

Més d’un segle i mig més tard, amb la Revolució de la Gloriosa de 1868 i amb el lliurament de la Ciutadella a Barcelona de mans del general Prim, les autoritats van plantejar la possibilitat d’enderrocar-la i van començar a sorgir propostes d’arquitectes i mestres d’obres per a nous projectes que substituïssin la temuda fortalesa. L’obra més destacada, que va rebre l’accèssit  del concurs convocat el 1871, va ser la de Josep Fontserè, que va projectar  una gran zona enjardinada inspirada en altres parcs europeus i que partia de la  premissa que calien llocs "on poder respirar". El traçat original de Fontserè va patir alguns canvis els anys següents: el 1888, per acollir l’Exposició Universal  i més tard per tal que s’hi instal·lés el Zoo de Barcelona.  

Durant els primers anys del segle XX es va reafirmar l’objectiu que el parc es destinés al lleure i a la cultura i que fos un element simbòlic del catalanisme.  És per això que, en aquella època, el recinte va arribar a acollir fins i tot un  parc d’atraccions, el Saturno Park, el lloc de lleure per excel·lència dels  barcelonins, que gaudien d’atraccions com les muntanyes russes Los Urales, el  gronxador Water Chutt, la pista de cotxes elèctrics Witching Waves o la pista  de patinatge Skating Ring. També s’hi van incloure en aquesta data l’estany de  davant del Parlament o el mamut de pedra que hi ha davant la Font de la  Cascada. Més endavant s’hi afegeixen l’estàtua eqüestre del general Prim i la  figura que plora al centre de l’estany, que és una còpia del Desconsol, obra  mestra de Josep Llimona. Amb l’arribada de la Segona República, l’antic  arsenal de la fortalesa es va convertir en la seu del Parlament de Catalunya,  desmantellat durant el franquisme i l’activitat del qual com a cambra  autonòmica va tornar amb la restauració de la democràcia.  

Avui, el parc de la Ciutadella representa l’estil de vida del segle XXI, un espai  on conviuen diferents activitats com l’esport, la música, la cultura i fins i tot és  l’escenari d’acollida de la política catalana.