El Teatre Can Rajoler va acollir ahir dimecres, 8 d’octubre, la presentació del documental Anhedonia dins la depressió, un reportatge divulgatiu i de sensibilització, dirigit per Fidel Masreal i Facundo Beraudi, que mostra els efectes de la depressió en la vida quotidiana de les persones que la pateixen. Durant la presentació del documental, un dels seus creadors, el periodista Fidel Masreal, va explicar que han estat 5 anys d’intens treball fins que el reportatge ha pogut veure la llum. Precisament, aquesta mateixa setmana, un dia abans de l’estrena a Parets, el reportatge s’havia estrenat a Barcelona. En la cinta, els directors han intentat fer un retrat íntim i sense filtres de set persones anònimes, que pateixen depressió, fent un seguiment del seu dia a dia que va durar tot un any. Finalment, han acumulat més de 60 hores de gravació, que mostren moments de tota mena d’aquestes set persones, entre les quals es troba el paretà Joel, un jove que va patir depressió durant l’adolescència, i que també va ser present en la presentació a Can Rajoler.
Després de la projecció del documental, es va dur a terme una taula rodona sobre la salut mental i, concretament, la depressió, que va estar dinamitzada per Cecília Fabregat, psicòloga del Servei d’Atenció Psicològica Infanto-Juvenil de l’Ajuntament. A més de Fidel Masreal i en Joel, a la conversa s’hi va afegir la psicòloga Mar Bodas, infermera gestora del Servei de Salut Mental i Addiccions de la Fundació Sanitària Mollet i, actualment, coordinadora de la Taula Vallesana de la Salut Mental. Durant el col·loqui, Fidel Masreal va explicar que el fet que la seva mare patís depressió va esperonar-lo a gravar el documental. En Joel també va exposar que havia gravat el reportatge amb només 17 anys i, malgrat la seva joventut, havia pres la decisió de participar-hi per mostrar els efectes que tenen les malalties mentals i els tractaments i processos que permeten sortir-se’n i tenir una vida plena com qualsevol altra persona.
Amb relació a la projecció d’aquest reportatge, la vicealcaldessa i regidora de Salut, Casandra García l’ha destacat “com una de les grans novetats de la Setmana de la Salut Mental, juntament amb l’americana de pàdel solidària, i ens sembla molt interessant perquè la cinta serveix per visibilitzar i trencar estigmes sobre la salut mental, i entendre què és la depressió, ja que hi ha poca consciència col·lectiva i molt desconeixement”. La regidora de Drets Socials, Gemma Garcia, posa l’accent en el fet “que s’endinsa molt en tot el que envolta la depressió i ens satisfà molt haver pogut portar una producció d’aquesta importància i profunditat a Parets, en el qual participa un dels nostres veïns, en Joel”.
Precisament, en Joel assenyalava que se sentia “content i orgullós del documental; a la meva mare li feia por què pensaria la gent, però el meu objectiu era ajudar perquè, quan jo vaig patir la depressió amb menys de 18 anys, no tenia cap referent, no coneixia ningú de la meva edat que ho hagués patit, i no entenia què em passava; per això, volia participar-hi, per conscienciar que la depressió també afecta els adolescents”. La mare d’en Joel, Natalia Rojas, recorda que el documental els va arribar “de forma inesperada i teníem dubtes, perquè havíem passat per tantes coses i, aleshores, el Joel ja se n’estava sortint, així que pensàvem que tornar a recordar i reviure tot el procés ens afectaria, però el Joel va tenir molt clar, des del principi, que, si podia ajudar a algú amb el seu testimoni, ho faria sense cap mena de dubte”.
“El documental té l’objectiu, senzillament i humilment, de donar veu a les persones, perquè volíem traslladar directament i, sense filtres, les vivències de persones que patien depressió i fer pedagogia, generar empatia i, sobretot, escoltar-los; sento molt agraïment cap a aquestes set persones extraordinàries, que s’han prestat a què parlem de la seva intimitat més crua i ha estat un acte de generositat immens, a més volien parlar-ne perquè creiem i creuen que fa falta parlar-ne més”.
Segons la psicòloga Cecília Fabregat, “el documental és molt curós perquè dona testimoni de l’experiència de les persones que pateixen anhedonia que, dins dels símptomes de la depressió, és la manca de capacitat per sentir plaer, no trobar-li gust a res, molta gent es pensa que és un problema d’actitud, però és una malaltia o una experiència que cal passar, i hi ha molts prejudicis encara”.