El calendari polític té dates que funcionen com un mirall un cop se superen, i avui en creuem una de definitiva. Falta exactament un any perquè Sant Feliu de Llobregat torni a votar en unes eleccions municipals. Des que el maig del 2023 les urnes van capgirar el tauler polític local, han passat ja tres anys de mandat; un temps de gestió intensa, marcat per la transformació física més gran de la història recent de la ciutat i per una reconfiguració de les forces polítiques que fa preveure un final de legislatura d'allò més disputat.
El 2023, els socialistes liderats per Lourdes Borrell van recuperar l'alcaldia en un gir electoral que posava fi a l'etapa de govern compartit entre els Comuns i Esquerra Republicana. Amb vuit regidors, el PSC va optar per la geometria variable i acords de governabilitat que garantissin l'estabilitat del ple, una estratègia que els ha permès surfejar un mandat d'alta complexitat tècnica i urbanística.
Tres anys de gestió: de les obres del soterrament al dia a dia de la ciutat
Aquests tres anys de govern han estat indestriables de la gran cicatriu oberta al bell mig de Sant Feliu: les obres del soterrament de les vies del tren. El mandat de Borrell ha hagut de gestionar el pic de màxima complexitat d'aquesta obra històrica, un fet que ha posat a prova la paciència veïnal pels talls de trànsit, la mobilitat i les molèsties constants. Des de l'executiu s'ha defensat que la seva prioritat ha estat "endreçar" l'impacte d'uns treballs que venien heretats de l'anterior mandat, accelerant el debat sobre el disseny de la futura rambla que unirà la ciutat.
Més enllà del tren, l'acció de govern del PSC ha buscat marcar distàncies amb l'etapa anterior prioritzant carpetes com la seguretat ciutadana i l'espai públic. Durant aquests tres anys s'ha reforçat la plantilla de la Policia Local, s'han implementat noves càmeres de videovigilància als punts calents de la ciutat i s'ha posat en marxa un pla de xoc de neteja viària i manteniment de parcs, una de les principals queixes de la ciutadania a l'inici del mandat. En l'àmbit econòmic, el govern ha posat l'accent en el suport al comerç local d'eixos com el carrer Laureà Miró i en la digitalització de l'administració. No obstant això, l'oposició ha recriminat sovint un cert "ofec" en les polítiques d'habitatge social i una pèrdua d'impuls en els projectes de transició ecològica que s'havien encetat en l'època de la pandèmia.
El tauler de l'oposició: entre la fiscalització i la cerca de candidats
Amb la mirada posada en el maig de 2027, les set forces polítiques comencen a moure fitxa en una cursa on ningú vol perdre el tren. A l'esquerra de l'espectre polític, Esquerra Republicana i Sant Feliu en Comú Podem assumeixen el paper de principals alternatives, tot i que des de perspectives diferents.
L’assemblea local d’Esquerra Republicana de Catalunya ha escollit Joan Calzada com a cap de llista per a les pròximes eleccions municipals a Sant Feliu de Llobregat, un pas que obre una nova etapa per al partit a la ciutat. La formació aposta per un projecte que defineix com a ambiciós, participatiu i profundament arrelat al municipi, amb la voluntat de reforçar la proximitat i l’escolta activa.
Per la seva banda, els Comuns, una força històrica a la ciutat, es troben en ple procés de redefinició. Amb el lideratge de Lidia Muñoz en l'horitzó de la confluència, el seu repte en aquest darrer any és reconnectar amb els moviments veïnals històrics i convèncer els ciutadans que el futur espai que deixarà el soterrament requereix una mirada molt més verda i menys especulativa que la de l'actual govern.
A l'altre costat de l'hemicicle, el Partit Popular, encapçalat per Elisabet Ortega, arriba a aquest final de mandat amb el vent de cara que li donen les tendències generals. Ortega ha estat la veu més contundent contra la gestió de la seguretat i l'incivisme, un discurs que busca atraure el vot moderat i desbancar Junts per Catalunya com a referent de l'oposició. Els de Junts, liderats per Jaume Manyoses sota la marca 'Tots som Sant Feliu', han preferit jugar la carta de la utilitat, facilitant acords puntuals en els pressupostos a canvi de partides per a la promoció econòmica i el teixit associatiu, posicionant-se com un soci fiable de cara a futurs pactes de govern.
El ple el completen dues forces amb perfils molt particulars. Veïns per Sant Feliu, amb el veterà Silvestre Gilaberte al capdavant, ha continuat actuant com el "corcó" del govern en temes de micropolítica, denunciant deficiències en l'asfaltat o la falta d'atenció als barris de la perifèria. Finalment, el regidor de Vox, Juan Antonio Vázquez, ha seguit una línia de confrontació ideològica centrada en la immigració i les crítiques a les polítiques de gènere, buscant consolidar la seva petita però sorollosa bossa de votants.
Els deures pendents per al compte enrere
A partir d’ara, s'obre el període que els analistes anomenen de "precampanya permanent". Lourdes Borrell i el seu equip tenen exactament 365 dies per recollir els fruits de la feina feta, inaugurar les reformes pendents i, sobretot, concretar el projecte executiu de la gran avinguda que connectarà la ciutat post-soterrament. Per a l'oposició, serà el moment de prémer l'accelerador, visibilitzar les mancances del dia a dia i presentar uns candidats que s'hauran de guanyar la confiança d'un electorat santfeliuenc que històricament ha demostrat ser exigent i poc amant de les majories absolutes. La cursa cap al 2027 ja no té marxa enrere.