Fa tres anys Mireia Dionisio s’enfrontava al seu primer examen per les urnes, després de substituir Josep Monràs el juny de 2022. Els resultats van donar una pujada dels socialistes de dos regidors, quedant-se a un més de l’absoluta i allunyant-se de la segona opció. La majoria del govern al ple no arribaria fins a l’octubre de 2024, en què el PSC va segellar un acord amb En Comú Podem. Amb ells els socialistes han tirat endavant tant els pressupostos com el POUM, que hauria d’estar aprovat definitivament abans de l’estiu.
Des de l’inici del mandat, l’alcaldessa Dionisio ha marcat “la tercera transformació” de Mollet com el seu principal objectiu i la pota de l’urbanisme ha sigut un dels elements clau en aquests tres anys de mandat. El Pla de Voreres ha renovat 2.000 m² de la ciutat, el Pla d’Accessibilitat contempla l’actuació a un 25% de la via pública i el Pla de Reasfaltatge ha començat a donar els seus fruits. A més, han reforçat la resiliència a les onades de calor amb nous refugis climàtics al municipi.
Fixats en el Pla de Barri
Amb tot, si parlem de transformacions urbanes, la més rellevant és la que pot venir a través del Pla de Barris de la Generalitat. Mollet va presentar a la primera convocatòria un paquet d’actuacions als barris de l’Estació del Nord i de Col·legis Nous pel valor de 12,6 milions d’euros, però la seva proposta no va ser una de les 20 agraciades. Malgrat això, Dionisio afirma que entre la vuitantena de propostes van quedar en la primera meitat de les millor valorades i espera poder aconseguir aquests fons en les noves convocatòries. Si no fos possible, assegura que ho farà amb uns tempos més extensos i amb finançament propi o d’altres subvencions.
En paral·lel, sembla que es comença a veure la llum al final del túnel pel que fa a la coberta de l’escola Col·legis Nous. La Generalitat està predisposada a establir un conveni amb l’Ajuntament en què el consistori elaboraria el projecte i l’administració autonòmica executaria l’obra que podria estar llesta pel curs 2027-28.
Nova vida per l’antiga Teneria
En l’àmbit cultural, l’antiga Teneria serà un equipament de cultura popular i aquest mandat s’està treballant en el projecte. “És un projecte necessari per a les entitats de cultura popular de la nostra ciutat, més enllà del que hi ha actualment. Serà un projecte llarg i complicat, però il·lusionant”, afirmava Dionisio fa un any. Per donar-li forma han comptat amb la implicació de les entitats, mentre que la Diputació de Barcelona ja ha fet costat a un projecte que es planteja costós.
A ells se’ls podria sumar la Generalitat o fins i tot el Ministeri de Cultura, que podrien finançar part d’aquest equipament que vol ser “referent a la comarca”. En una entrevista per aquest mitjà, Dionisio destaca les bones intencions del Departament de Cultura, però subratlla que caldrà parlar-ne en detall quan es tingui el projecte definit. La intenció és que comenci a ser una realitat el pròxim mandat.
El reciclatge arriba al 70%
Un dels canvis en el dia a dia de la ciutadania ha sigut la seva manera de tirar la brossa, amb l’arribada dels contenidors tancats. Des que es va implantar el nou model de recollida de residus, el novembre passat, els índexs de reciclatge s'han mantingut en nivells molt elevats. Actualment, la taxa de recollida selectiva se situa al voltant del 70%, una dada que supera àmpliament al 35% que tenia abans i millora el 60% que es demana des d’Europa.
A més, s'ha registrat una disminució significativa en la fracció resta —els residus que no es poden reciclar— que s'ha reduït aproximadament a la meitat respecte a l'etapa anterior. Paral·lelament, les quantitats d'altres fraccions com l'orgànica, els envasos i el paper han experimentat un increment considerable.
La nova L2
Pel que fa al transport públic, dins de la ciutat s’ha posat en marxa una nova línia d’autobús. La Línia 2 ha estat dissenyada com un recorregut invers respecte a l’L1. Aquesta configuració permet reduir els temps dels desplaçaments dins del terme municipal i millorar l’eficiència dels trajectes dels usuaris. Així mateix, s’han incorporat vuit parades noves repartides en diferents punts estratègics com el Polígon de la Farinera o el barri de la Riera Seca, àrees fins ara sense cobertura adequada pel transport urbà.
En l’àmbit supramunicipal, l’acord entre PSC i Esquerra pels pressupostos catalans contempla la planificació de la línia orbital ferroviària, que ha de connectar els municipis de l’Arc Metropolità des de Vilanova fins a Mataró. El tram entre Granollers i Terrassa serà a desenvolupar-se, afectant de ple Mollet.
Com arriba la resta de partits?
Mireia Dionisio ja ha anunciat la seva intenció de tornar a encapçalar la llista dels socialistes, però al capdavant de la resta de formacions hi haurà canvi de cares. Ara Mollet ERC -caps de l’oposició- incorporen Sergi Suárez com a número 1 i serà el relleu de l’actual portaveu Marta Vilaret. Súarez va entrar al consistori el 2021 després de la renúncia d’Isabel Padilla i aquest és el seu segon mandat en el grup republicà.
La coalició d’En Comú Podem, que no va sumar tots els vots que el 2019 havien tret per separat, repetirà amb Marina Escribano com a candidata. La cara visible dels comuns espera fer bona la seva tasca com a regidora de Drets Socials i capitalitzar la tasca de la feina des del govern. Per la seva banda, els partits de dretes al consistori no han confirmat encara els seus números 1.
