Avui farà exactament un any que els molinencs i molinenques tornaran a heretar el dret i el deure de decidir el futur de la vila. El calendari no dona treva i entrem oficialment en el darrer any del mandat municipal. Tres anys han passat ja des de les eleccions del 2023, un període d'estabilitat aritmètica al ple, però marcat pel debat intens sobre el model de poble, la gestió de l'espai públic i unes inversions que ara, amb la línia de meta al fons, s'acceleren de forma evident.
Com arriba la política local a aquest llindar decisiu? Analitzem l'estat del govern, els deures pendents i les estratègies amb què cada formació comença a dissenyar el camí cap al maig de 2027.
El Govern d’estabilitat: PSC i Molins en Comú Podem
El govern de coalició d'esquerres, liderat per l’alcalde Xavi Paz (PSC) i amb Lucas Ferro (Molins en Comú Podem) com a soci principal i segon tinent d'alcalde, ha fet valdre la seva majoria absoluta per aprovar els grans projectes del mandat. L'estabilitat ha estat la seva gran bandera, allunyant Molins de Rei de les turbulències d'altres consistoris de la comarca.
L'executiu encara aquest últim tram amb l'accelerador premut a fons. L'aprovació del pressupost d'aquest 2026, que frega els 50 milions d'euros i augmenta significativament la partida d'inversions (prop de 10 milions), n'és la prova.
- Els deures i les medalles: El govern local es penja la medalla de la "bona salut econòmica" i de tirar endavant projectes històrics com la construcció del nou poliesportiu, la millora de la via pública i els avenços en la nova residència i centre de dia.
- Objectiu 2027: El PSC buscarà revalidar l'alcaldia amb Xavi Paz consolidat com a valor segur, mentre que els Comuns de Lucas Ferro miraran de treure pit de la seva influència social en el govern per mantenir o ampliar el seu espai propi sense quedar absorbits per les sigles socialistes.
L'oposició es posiciona: Entre la crítica i el pacte
El teixit de l'oposició a Molins de Rei afronta aquest darrer any des de prismes molt diferents, oscil·lant entre el control fiscalitzador i la voluntat d'incidir en el dia a dia de la vila.
-
Ara Molins: Centralitat i acords estratègics
La formació encapçalada per Ramon Sánchez s'ha consolidat com una oposició que fuig del "no a tot". El seu paper en la negociació del pressupost d'enguany ha estat clau, aconseguint esmenar els comptes amb partides tan rellevants com el Pla Estratègic de Comerç o la climatització del Mercat Municipal (més de 250.000 €). Arriben al 2026 demostrant capacitat de gestió des de l'oposició, un actiu de cara a un electorat moderat que busca utilitat i resultats palpables.
-
Esquerra Republicana (ERC): L’alternativa d'esquerres
Amb Marta Espona al capdavant, els republicans enceten el compte enrere reivindicant una "oposició responsable i constructiva". Ho van demostrar amb la seva abstenció en les darreres ordenances fiscals, forçant el govern a acceptar millores per a les entitats. ERC buscarà en aquest any revertir el desgast general del partit a nivell nacional i fixar-se com la veritable alternativa progressista, denunciant que el govern sovint s'allunya de les necessitats reals de la ciutadania.
-
La CUP: Combat contra el "formigó i la propaganda"
La candidatura anticapitalista es manté com la veu més bel·ligerant del ple. Des de la CUP s'ha criticat durament el pressupost del 2026, acusant l'executiu de Xavi Paz de caure en una "lògica preelectoral" que prioritza les grans obres visibles de cara a la galeria en lloc de reforçar l'estructura i els serveis socials bàsics. A més, mantenen la guàrdia alta davant la possible externalització de la gestió de la nova residència d'avis, un dels seus cavalls de batalla clau de cara al 2027.
Tot i això, a hores d'ara, la CUP de Molins de Rei no ha anunciat oficialment cap cap de llista ni els membres que integraran la seva candidatura per a les eleccions municipals del proper. Com és habitual en la formació de l'esquerra independentista, els noms i l'estratègia electoral es decidiran més endavant mitjançant un procés assembleari obert a la militància i a la ciutadania.
-
El Partit Popular (PP) i Vox: El front de la dreta
L'espectre de la dreta al ple, representat per Alfonso Rodríguez (PP) i la presència de Vox (amb María Bernarda Peyras), buscarà durant aquests dotze mesos capitalitzar el descontentament veïnal en l'àmbit de la seguretat, la neteja de la via pública i la pressió fiscal. El PP intentarà recollir el vot descontent amb el bloc de govern per créixer en representació, mesurant forces amb una extrema dreta que voldrà fer soroll mediàtic.
En aquests moments, ni el Partit Popular ni VOX de Molins de Rei han fet pública una proclamació oficial de la seva llista electoral ni del seu cap de cartell de cara a les eleccions municipals del maig de 2027.
Els reptes d'un any de precampanya permanent
A partir d’ara, cada decisió política es llegirà en clau electoral. El govern s'esforçarà per inaugurar i enllestir les obres promeses (el poliesportiu i els eixos de pacificació de carrers seran el focus d'atenció), mentre que l'oposició sembla que collarà en la lletra petita de la gestió diària i el manteniment dels barris, especialment els de muntanya.
Les llistes definitives i les cares dels candidats s'aniran confirmant al llarg de la propera tardor, però la maquinària ja està greixada. Molins de Rei enceta el seu particular compte enrere: 365 dies per convèncer una vila que demana, per damunt de tot, que el creixement urbà no en dilueixi la identitat.