El govern municipal de Granollers enceta la seva recta final en la legislatura 2023-2027. La socialista Alba Barnusell arriba als tres anys de mandat després que en l'anterior legislatura agafés el testimoni de Josep Mayoral, l’anterior alcalde de la capital del Vallès Oriental.
Quan falta un any per les pròximes eleccions municipals, durant aquests tres anys l’Ajuntament de Granollers ha treballat en múltiples projectes per la ciutat. Des dels centrats en la sostenibilitat i la millora dels espais públics fins als destinats a la cohesió social, la cultura o l’esport.
Millora dels espais públics
En l’àmbit de mobilitat, l’Ajuntament ha treballat en la millora d’espais clau de la ciutat a l’hora de desplaçar-se, com ho són l’avinguda Sant Esteve o la Ronda Sud. En el cas de les obres de remodelació de l’Avinguda Sant Esteve, han suposat una de les principals inversions del mandat d’Alba Barnusell. Unes obres que han permès la pacificació del que és la mobilitat rodada: s’ha fet amb la supressió de carrils per a vehicles de motor, la creació d’un nou carril bici i més passos de vianants, a més de la naturalització de l’espai urbà. Aquests treballs van començar el 22 d’abril de 2024 i se’ls va destinar un pressupost de 4,8 milions d’euros.
Respecte al projecte de millora de la Ronda Sud, els treballs van iniciar-se el passat 16 de febrer i està prevista la seva finalització a finals d’aquest mes de maig. Aquestes obres busquen la renovació del paviment amb asfalt sonoreductor en la que és una de les vies més transitades de la ciutat i responen a una reivindicació històrica del veïnat: la reducció del soroll en la que és una de les vies més transitades de la ciutat i, a més, propera a zones residencials. D’aquesta manera, des de l’Ajuntament s’ha treballat per aconseguir una millora directa en el confort i la qualitat de vida de les persones que viuen a prop de la Ronda Sud. Una de les principals actuacions del govern municipal per la qual s’ha destinat una inversió superior al milió i mig d’euros.
Esports
Durant aquests tres anys de govern, l’esport ha estat un dels àmbits on el consistori ha anunciat més inversions de cara als pròxims anys.
Durant el passat mes d’abril, es va donar a conèixer a un acte al Pavelló Municipal del Parquet que Granollers, conjuntament amb la Generalitat, destinaria una quantitat de 2.652.000 euros en la millora i rehabilitació d’equipaments esportius. Les actuacions estan contemplades dins el pla d’inversió municipal i el pla de xoc del govern català, i algunes són:
Pistes d’atletisme: 117.000€ per la millora del seu sistema d’enllumenat
Pavelló el tub: 60.000€ per la millora del seu sistema d’enllumenat
Pavelló el tub: 125.000€ pel seu nou paviment
Camp de futbol primer de maig: 600.000€ per la reforma dels vestidors
Pavelló de Can Bassa: 45.000€ per la reparació del parquet
Pel que fa a promoció esportiva de la ciutat, un dels grans projectes que destaquen d’aquesta legislatura és la inclusió de la ciutat de Granollers en la llista de seus catalanes del Tour de França 2026, que per primera vegada a la seva història, sortirà des de Barcelona: la tercera etapa d’aquesta gran cita esportiva sortirà el 6 de juliol de la capital del Vallès Oriental. Es tracta d’una aposta que el govern d’Alba Barnusell reivindica com un impuls a la marca internacional i esportiva de la ciutat.
Habitatge
Una de les prioritats d’aquest mandat ha estat l’habitatge. És per això que des de l’Ajuntament s’han impulsat diversos projectes de construcció o habilitació d’habitatges perquè siguin destinats a lloguer assequible. Un dels projectes destacats en aquesta branca és el de la promoció de 17 pisos de lloguer assequible al passeig de la Muntanya: les seves obres van iniciar-se durant el 2023.
Enguany també s’ha iniciat un projecte de construcció de 57 habitatges de protecció oficial al barri del Lledoner, una promoció de pisos per la que l’alcaldessa, Alba Barnusell, va posar la primera pedra de la construcció juntament amb la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque. El consistori va cedir en dret de superfície aquests terrenys perquè la Generalitat construeixi aquests habitatges, amb una inversió prevista de més de 9 milions d’euros. Durant la col·locació de la primera pedra, l’alcaldessa va afirmar que es continuaria treballant amb la resta d’administracions per ampliar el parc públic d’habitatge de lloguer assequible a la ciutat.
En paral·lel, també s’ha impulsat el projecte d’habitatge cooperatiu al carrer Rosselló, una iniciativa orientada a nous models residencials basats en la cessió d’ús i la vida comunitària.
Cultura i patrimoni
En cultura i patrimoni, el govern municipal ha situat la recuperació d’espais històrics com un dels eixos del mandat. La inauguració de la nova Tèrmica museïtzada de Roca Umbert ha consolidat l’antiga fàbrica com a centre cultural i de memòria industrial, mentre que la reobertura del Museu de Granollers i els projectes de rehabilitació de les muralles medievals busquen reforçar la identitat patrimonial de la ciutat. Tot i això, part de les actuacions provenen de mandats anteriors i alguns projectes continuen en fase d’execució o licitació.
A més de la memòria industrial, el consistori també ha impulsat una renovació arquitectònica i de continguts en els seus actius patrimonials més tradicionals amb el Pla de Museus de Granollers. Un pla amb el qual s’ha inclòs l’execució d’obres de millora de l’accessibilitat, la climatització i la rehabilitació de façanes del Museu de Granollers per obrir-lo de forma més diària a la ciutadania. També s’ha mantingut sobre la taula el projecte de consolidació de les restes de la muralla medieval, combinant la seva conservació arqueològica amb la integració urbanística a l’illa de vianants del centre.
Sostenibilitat i medi ambient
El medi ambient ha estat una de les branques clau a l’estratègia del govern de Barnusell. Entre les accions més destacades, hi ha el macroprojecte de renaturalització del riu Congost, pressupostat en 4,2 milions d’euros i finançat en gran proporció pels fons europeus Next Generation. Unes obres amb les quals s’inclou la naturalització de 300 metres de llera que fins ara estaven artificialitzats, i la supressió del vial d’asfalt que corria en paral·lel pel Parc del Congost. D’aquesta manera, la previsió és guanyar més de 21.000 metres quadrats d’espai permeable de passeig i una connexió més directa entre el teixit urbà del barri del Primer de Maig amb l’entorn fluvial.
Destaquen també les obres d’ampliació de l’Espai Natural de Can Cabanyes, amb les quals es preveu duplicar la mida de l’aiguamoll actual i la instal·lació d’un sistema pioner de regeneració d’aigua per al reg i neteja de la ciutat.
També, s’ha posat en marxa un nou Pla d’Estalvi i eficiència energètica als edificis públics amb l’objectiu de reduir emissions de CO₂ i estalviar prop de 800.000€ anuals.
Equipaments i serveis públics
En clau d’equipaments, el govern municipal també ha impulsat actuacions relacionades amb la modernització i l’ampliació de serveis públics. Durant el mandat d’Alba Barnusell, s’han executat obres de manteniment i reforma en centres educatius, equipaments culturals i espais cívics de barri.
També s’han reforçat serveis vinculats a l’atenció social i comunitària, especialment després de l’impacte econòmic derivat de l’augment del cost de vida i la crisi de l’habitatge. L’ajuntament defensa haver incrementat els recursos destinats a ajudes socials, educació i polítiques d’igualtat, en aquest aspecte.
Així i tot, part de l’oposició critica que algunes millores han arribat amb lentitud i considera que continuen existint mancances en aspectes com la neteja urbana, la seguretat o el manteniment de certs barris de la ciutat.
ERC i Junts: únics partits en presentar candidats
Quant falta un any per les següents eleccions municipals, els partits polítics de la capital del Vallès Oriental comencen a presentar els seus candidats i preparar les seves estratègies per atreure votants.
En el cas d’Esquerra Republicana de Catalunya, Pau Llobet serà el candidat a l’Alcaldia de Granollers després que es ratifiqués la seva candidatura a l’assemblea de militants i amics del partit. A dia d’avui és regidor a l’ajuntament de la ciutat i va ser número 2 a la llista del 2023, encapçalada per Núria Maynou. Llobet va explicar a l'assemblea que el model per Granollers no ha de ser el d’una ‘’ciutat dormitori de l’àrea metropolitana’’ i va defensar que s’ha de treballar per la qualitat de vida i la identitat compartida. El candidat va destacar que s’ha de fer front a dos reptes concrets: el canvi climàtic i el reforç dels serveis públics. També posa el focus en temàtiques com la crisi de l’habitatge, la contaminació o la mobilitat.
ERC és actualment la principal força de l’oposició, liderada per Núria Maynou. El partit s’ha centrat durant aquests tres anys en treballar per l’emergència de l’habitatge o la millora de la neteja i seguretat als barris perifèrics. L’objectiu que tenen de cara a les següents eleccions és consolidar-se com l’única alternativa real de canvi progressista per atreure el vot descontent amb la gestió del govern actual.
El candidat de Junts per Granollers és Arnau Torrillas, del que la seva candidatura va ser ratificada durant una sessió a la seu del partit el passat mes de febrer. En el seu primer discurs com a candidat, Torrillas va destacar la seva intenció d’escoltar la ciutadania si surt electe: ‘’No crec en projectes que es fan a porta tancada ni en decisions que es prenen sense trepitjar carrer. Crec en una política que comença escoltant i que es construeix al costat de la gent’’ expressava el candidat, que va assenyalar com a prioritats assumptes com la convivència, el civisme, la seguretat, l’accés a l’habitatge, la mobilitat o la cura de la gent gran.
El grup que encapçala Laura Sabatés ha mantingut una línia d’oposició molt centrada en aspectes com la promoció econòmica, el comerç local i la seguretat ciutadana. Amb la seva estratègia electoral, es busca la recuperació de l'espai del catalanisme moderat i comercial.
Incògnita sobre la continuïtat de Barnusell
Pel que fa al Partit dels Socialistes de Catalunya, a dia d’avui encara no s’ha anunciat oficialment qui serà el candidat o candidata a les eleccions municipals de 2027. Tot i això, tot apunta que l’actual alcaldessa, Alba Barnusell, optarà a la reelecció després d’un mandat marcat per les inversions en espai públic, sostenibilitat i equipaments.
Els socialistes governen actualment amb majoria absoluta al consistori i afronten el darrer any de legislatura amb l’objectiu de consolidar els projectes iniciats durant aquest mandat i arribar a les eleccions amb les principals actuacions en marxa o finalitzades. Fonts del partit remarquen que el PSC continuarà apostant per un model de ciutat “cohesionat, sostenible i amb serveis públics forts”.
Més enllà d’ERC i Junts per Granollers, la resta de formacions amb representació municipal encara no han fet oficials els seus candidats. Tot i això, els partits ja treballen internament en la preparació de les seves estratègies de cara al pròxim cicle electoral.
Granollers Primàries, representat actualment per Àlex Sastre, manté un discurs molt focalitzat en la defensa de la identitat local, la transparència institucional i la participació ciutadana. Per la seva banda, el Partit Popular ha centrat part de la seva oposició en qüestions vinculades a la seguretat, el manteniment de l’espai públic i la fiscalitat municipal.
També s’espera veure quin paper poden tenir noves candidatures o plataformes locals en unes eleccions que arribaran en un context marcat per la crisi de l’habitatge, el debat sobre la mobilitat i la transformació urbanística de la ciutat.
Últim any clau
Amb un any encara per davant abans de les pròximes municipals, el govern de Granollers afronta una etapa decisiva per culminar alguns dels principals projectes iniciats durant el mandat. Al mateix temps, l’oposició comença a activar-se amb l’objectiu de construir alternatives i capitalitzar el desgast habitual de final de legislatura.
Els pròxims mesos seran determinants per definir el clima polític de la ciutat i veure si el model impulsat pel govern socialista manté el suport majoritari de la ciutadania o si, per contra, l’oposició aconsegueix articular una alternativa competitiva de cara al 2027.