A un any de les pròximes eleccions municipals de 2027, sembla coll avall que no tornarem a tenir uns resultats tan ajustats com els de 2023. En aquells comicis, un empat tècnic entre Xavier Trias (Junts), Jaume Collboni (PSC) i Ada Colau (Barcelona en Comú) va deixar un mapa de pactes oberts.
Trias partia amb l’avantatge de ser la primera força del consistori i tot indicava que seria de nou alcalde de Barcelona. Amb tot, l’aliança amb Esquerra va fer que el PP es decidís definitivament a donar suport a Collboni. El ‘sí’ de comuns i populars van fer que la ciutat comtal tornés a tenir una alcaldia socialista per primera vegada des del 2011.
Acord fallit amb ERC
Collboni acabarà el mandat en solitari, malgrat que han sorgit oportunitats per ampliar el govern durant aquests tres anys. Qui va estar més a prop va ser l’Esquerra Republicana d’Elisenda Alamany, que ha estat el soci més fiable dels socialistes. Amb els republicans es va tenir un preacord, però la formació independentista va ajornar la decisió definitiva després d’una forta mobilització dels detractors que va desbordar l’aforament del congrés que ho havia de decidir. Mesos més tard, Alamany va enterrar l’opció: "No estem on estàvem fa un any".
La falta de majoria i la poca predisposició dels grups de l’oposició han impedit que s’aprovin uns pressupostos amb normalitat. Dos d’ells s’han fet a través del mecanisme de la moció de confiança, mentre que un altre ha sigut una pròrroga pressupostària. Malgrat tot, l’alcalde Collboni ha pogut mantenir les inversions previstes per la ciutat. El Pla de Barris, el Pla Endreça, l’aprovació del projecte connexió del tramvia per la Diagonal, la nova Rambla o la pacificació de la Meridiana són algunes de les diverses iniciatives que ha pogut tirar endavant.
L’habitatge, prioritat
Ara bé, una de les prioritats del govern de Collboni ha estat l’habitatge. L’alcalde ha volgut instal·lar el missatge que el seu objectiu és “fer efectiu el dret dels barcelonins a quedar-se a la ciutat” i així ho explicava a l’última entrevista per LA CIUTAT. Els socialistes han posat fre als pisos turístics, anunciant l’extinció de 10.000 llicències perquè tornin a ser d’ús residencial a partir de 2028; treballen per acabar amb l’ús fraudulent dels lloguers de temporada i han impulsat la construcció d’habitatge públic.
Tot i això, el gran tema pendent és el de la modificació del 30% de l’habitatge protegit. La mesura xoca frontalment amb Barcelona en Comú, que no vol ni sentir-ne a parlar. En canvi, podria trobar suports entre els juntaires amb qui ha sigut impossible apropar postures. “Si fins ara no hem pogut tirar-la endavant és bàsicament per les contradiccions internes d’altres grups de l’oposició, bàsicament Junts”, explicava Collboni a l’entrevista en aquest mitjà. Els postconvergents van trencar les negociacions fa poc menys d’un any entre retrets de “desconfiança” i “prepotència”.
Juntaires i socialistes, però, sí que han pogut arribar a acords amb l’ordenança de civisme que impulsava Collboni. A ells se’ls hi va sumar el ‘sí’ d’ERC i l’abstenció del PP. Entre els seus punts més rellevants destaquen l’enduriment de les sancions i nous agreujants, noves conductes infractores, la introducció de l’aporafòbia com a eix discriminatori, el pagament immediat de les sancions pels no residents o diverses mesures socials i preventives.
Com arriben els partits?
Totes les enquestes situen com a principal favorit el PSC de Jaume Collboni que, de moment, no té encara un rival electoral definit. L’escenari de 2023 sembla per ara completament descartat i s’haurà de veure en quina posició queda Junts i Barcelona en Comú.
L’esquerra alternativa busca mantenir el pols a la capital -motor del seu projecte a nivell nacional- i ha apostat per Gerardo Pisarello com a candidat. L’exnúmero 2 de Colau en el primer mandat és una de les poques figures que queden al partit amb un marcat to sobiranista i intentarà tornar a les essències de 2015 fent tàndem amb Carolina Recio, de la Prosperitat.
La idea del front popular ha planat el debat barceloní, però queda descartada l’opció que Esquerra i els Comuns comparteixin llista. Totes dues formacions lluitaran per l’anhelada segona posició i encara cou entre les files republicanes el moviment de Colau amb Valls del 2019. En canvi, la via d’explorar alguna aliança amb la CUP està oberta i veus dins del partit la reivindiquen. Els anticapitalistes únicament van tenir representació al consistori entre 2015 i 2019 i en les successives eleccions no han superat el tall. Laure Vega, figura en ascens dins de la CUP, va obrir la porta aquesta possibilitat en una entrevista a RNE: “La CUP i els Comuns van junts a alguns ajuntaments com Vilassar. La CUP escoltarem la seva proposta”.
Pel que fa a Esquerra, Elisenda Alamany s’estrenarà com a candidata a l’alcaldia i espera fer bo la seva predisposició al pacte per tornar a créixer a Barcelona. Després de guanyar les eleccions el 2019 i quedar-se a l’oposició, els republicans van patir una patacada descomunal el 2023 que els va convertir en la quarta força amb la meitat de regidors. Ara Alamany intentarà tornar a revifar les aspiracions electorals del partit.
Les grans incògnites arriben des de la dreta. El successor de Xavier Trias no està gens clar i durant aquests mesos han desfilat un festival de noms als mitjans de comunicació. Jaume Alonso-Cuevellias, Tatxo Benet, Quim Forn o fins i tot Artur Mas han sigut algunes de les figures que han sonat. Jordi Martí era l’aposta de Xavier Trias, mentre que Josep Rius semblava l'opció preferida per la direcció nacional. Per sorpresa i fart d'esperar, Jordi Martí ha anunciat que participarà en les hipotètiques primàries i està a l'espera de si tindrà algun rival intern. Després de l'anunci, Josep Rius es va autodescartar per evitar una "confrontació" que considera que "debilitaria" la formació. L'1 de juny començaran el procés de primàries i ja sonen Alonso-Cuevillas, Jaume Giró o Glòria Freixa com a rivals de Martí Galbis.
Per si no n'hi hagués prou, un dels partits que aspira a fer-li una bona queixalada a l’electorat postconvergent ha tingut problemes d’última hora amb la presentació del seu candidat. Aliança Catalana fixava el mes d’abril com el moment ideal per donar a conèixer el seu líder a Barcelona, però el candidat se’n va desdir a l’últim moment i ara la dreta radical haurà de buscar un pla B.
En el bàndol espanyolista, Daniel Sirera hauria de tornar a ser el candidat i de VOX se’n sap ben poc. La formació d’ultradreta és conscient que els seus resultats dependran principalment de l’estat de salut de la seva marca i encara no ha transcendit qui ha de liderar la candidatura.