Barcelona ha posat en marxa l’Observatori de les Migracions i el Refugi, una nova eina que proporcionarà dades i anàlisis rigoroses sobre les dinàmiques migratòries i el seu impacte a la ciutat. L’objectiu és disposar d’informació fiable per orientar les polítiques públiques i donar resposta als reptes d’integració i cohesió social.
El primer informe de l’Observatori, elaborat per l’Institut Metròpoli a instàncies de l’Ajuntament, ofereix una radiografia detallada de la realitat migratòria a Barcelona i obre la porta a una sèrie d’estudis anuals que abordaran aspectes com l’accés a l’habitatge, la inserció laboral, l’educació i la percepció social de la immigració.
La tinenta d’alcaldia Raquel Gil ha subratllat que “les dades han de servir per formular respostes més eficaces i per construir un relat basat en el rigor, allunyat d’ús partidistes de la immigració”. L’informe constata que la majoria de persones migrades arriben a la ciutat a la recerca d’oportunitats laborals.
Algunes de les dades més rellevants indiquen que el 31,3% dels residents a Barcelona són nascuts a l’estranger, davant del 5% de l’any 2000. Les nacionalitats més nombroses són l’argentina, la colombiana i la peruana. La població estrangera es concentra sobretot en franges d’edat laboralment activa i representa prop del 30% de la població assalariada, especialment en sectors com l’hostaleria o el treball domèstic.
Tot i l’elevat nivell educatiu —un 43,3% de les persones amb nacionalitat estrangera tenen estudis superiors—, molts troben barreres per exercir les seves qualificacions a causa de la manca de reconeixement de títols. Aquesta situació accentua la precarietat i limita l’accés a rendes estables.
La comissionada Sonia Fuertes ha remarcat dos factors clau de desigualtat: la despesa en habitatge, que arriba al 41,6% dels ingressos de les llars estrangeres, i l’accés desigual a la protecció social, més vinculat a ajudes d’emergència que a prestacions estructurals com l’atur o la jubilació.
Amb aquest nou Observatori, Barcelona es dota d’un instrument per millorar les polítiques d’inclusió i reforçar la convivència, amb l’aspiració que les dades siguin el fonament de les decisions públiques.