El districte de Nou Barris ha posat en marxa aquest divendres un procés participatiu que es mantindrà actiu fins al proper 19 de juny. L’objectiu és donar a conèixer la trajectòria històrica del barri del Verdun, així com promoure un debat obert entre els veïns sobre la possibilitat de modificar-ne el nom a Verdum.
Les accions programades inclouen passejades guiades pels espais més emblemàtics del barri i punts d’informació on s’explica el procés participatiu. Aquestes activitats compten amb la col·laboració d’entitats locals consolidades, com ara l’Associació de Veïns i Veïnes del Verdum, que des de fa temps impulsa aquesta qüestió i va organitzar una consulta informal l’any 2023, així com el Centre d’Estudis Populars i Arxiu Històric de Roquetes.
Enquesta digital oberta fins al 19 de juny
Sota el lema 'Verdun/Verdum, la lletra que ho canvia tot', també s’ha activat una enquesta accessible a través del portal municipal decidim.barcelona, perquè les persones residents puguin expressar la seva opinió respecte al possible canvi.
L’enquesta estarà disponible des del 8 de maig fins al 19 de juny i està dirigida a totes les persones majors de 14 anys empadronades a Nou Barris. Tot i no tenir caràcter vinculant ni establir un mínim obligatori de participació, per votar caldrà acreditar-se mitjançant un document oficial que confirmi l’empadronament, assegurant que cada participant només emeti un vot. El sistema garanteix l’anonimat complet, sense enregistrament d’informació personal.
A més, els punts informatius disposaran d’equips dinamitzadors per facilitar l’accés digital a tothom qui vulgui sumar-se al debat.
Anàlisi dels resultats i seguiment municipal
A partir del tancament del període participatiu, es redactarà un informe detallat amb les dades recollides: nombre total de participants, suport rebut per cada opció i un resum dels arguments exposats en favor d’una denominació o altra. Aquest document serà lliurat al districte.
D’acord amb el reglament municipal vigent sobre processos participatius, l’Ajuntament haurà d’explicar en un termini màxim de seixanta dies quines accions adoptarà arran dels resultats obtinguts.
Xavier Marcé: "Hem decidit obrir aquest procés participatiu perquè volem que sigui el mateix veïnat qui defineixi la identitat del seu barri"
Xavier Marcé, regidor del districte, ha manifestat: "Hem decidit obrir aquest procés participatiu perquè volem que sigui el mateix veïnat qui defineixi la identitat del seu barri. Fa anys que existeix un debat informal sobre si el nom s’ha d’escriure amb N o amb M i ara li donem un espai formal, transparent i obert".
Afegeix: "Ho fem ara perquè el govern vol reconèixer aquesta inquietud i convertir-la en una oportunitat de diàleg i cohesió", subratllant que "l’objectiu passa per escoltar l’opinió del barri amb totes les garanties oficials i amb un procés rigorós", així com aprofitar per fomentar el coneixement sobre la història darrere les dues formes escrites.
Més endavant conclou: "Aspirem que aquest procés reforci la cohesió i el sentiment de pertinença, posant al centre la veu dels veïns i veïnes que són qui millor coneixen i construeixen Verdun o Verdum".
Evolució històrica del barri
L’àrea actualment coneguda com a barri del Verdun va formar part inicialment del municipi independent de Sant Andreu de Palomar durant el segle XVIII. Aquesta zona boscosa va passar gradualment a ser terreny agrícola amb algunes construccions incipients després de la guerra de Successió.
L’any 1897 Barcelona va annexar Sant Andreu, iniciant així processos d’urbanització progressiva. El passeig principal rep aquest nom oficialment des del 1919 en commemoració a la batalla homònima ocorreguda durant la Primera Guerra Mundial on van participar més de sis mil voluntaris catalans enrolats en l’exèrcit francès; això malgrat que llavors encara no existia formalment cap barri anomenat Verdun.
A finals dels anys vint es documenten ja usos alternatius com 'Verdum' apareguts especialment en anuncis relacionats amb terrenys rústics; paral·lelament, aquesta denominació coincidia també amb el nom català per designar l’ocell Chloris chloris (verdum), fet pel qual es va batejar una associació ornitològica local als anys trenta.
Més tard, després dels efectes devastadors provocats per la Guerra Civil espanyola —amb una situació marcada per extrema pobresa— el règim franquista va canviar diversos noms viaris mentre promovia grans construccions residencials destinades als barraquistes expulsats d’altres zones urbanes barcelonines.
Davant aquest creixement demogràfic accelerat, però mancat d’infraestructures bàsiques —com escoles o sistemes sanitaris— l’Ajuntament franquista va oficialitzar definitivament 'Verdun' per distingir-lo clarament dels barris propers com Les Roquetes o La Prosperitat.
L’any 1984 es produeix finalment la integració administrativa oficial dins el districte actual de Nou Barris després d’anys llarguíssims reivindicant serveis essencials pels veïns.