Neix un projecte a Barcelona per a la inserció laboral de dones trans

“La major dificultat que tenim les dones trans avui és el prejudici de les persones que ens entrevisten, l’empresa no veu les capacitats ni les competències que tens sinó que simplement et jutgen per com et veus o et presentes”, assegura la Yoana.

A més, relata, com que són persones migrades sovint encara no tenen el seu nom actualitzat a nivell legal i això tira encara més enrere moltes empreses a l’hora de contractar, ja que el nom que veuen al currículum no es correspon amb el que consta a la documentació personal. “Això fa que les persones no creuin aquesta barrera i no s’involucrin a l’hora de donar-nos una feina”, indica.

De fet, la Yoana assegura que les dones com ella van amb por a una entrevista perquè saben que el seu nom “mort” -el que consta a la documentació d’identitat oficial- és un dèficit i els resulta difícil explicar-se.

La majoria, assenyala, no els dona una oportunitat perquè pensen en els prejudicis i la idea preconcebuda de què és una dona trans.

Preguntada per quins són aquests prejudicis o estereotips, la Yoana torna a les competències. “Totes som capaces i tenim competències increïbles que de vegades son menyspreades pel fet de ser dones trans”, diu. A més, creu que un altre estereotip habitual és pensar que són “problemàtiques” i que no saben estar o moure’s dins d’un entorn laboral.

“Hauríem de tenir les mateixes oportunitats que qualsevol persona i no se’ns pot treure un dret bàsic com el treball”, conclou.

Objectiu: vincular laboralment 40 dones

Amb aquesta màxima neix el programa ‘Pont trans a la feina’. “És molt ambiciós perquè esperem incloure 60 dones trans o amb diversitat de gènere i aspirem vincular-ne laboralment 40”, explica la Thael, també dona trans i refugiada, en el seu cas originària de Colòmbia.

“Com que el programa està desenvolupat per dones trans tenim en primera persona les dificultats per accedir a una feina”, destaca com a punt positiu.

D’altra banda, en el projecte també tenen prevista la sensibilització a les empreses perquè quan hi arribi una dona trans sàpiguen tractar-la amb els seus pronoms i el nom amb el qual la persona vol ser tractada, encara que no coincideixi amb el que diu en el seu document d’identitat. “Les empreses s’han d’educar per fer la inserció més agradable”, conclou la Thael.

46 projectes subvencionats

En total són 46 projectes els seleccionats per rebre ajut de l’Ajuntament de Barcelona i l’import total de la subvenció és de 450.000 euros. Es tracta de projectes que actuen principalment en l’àmbit de l’ocupació o la inserció laboral i l’empoderament de les dones. De la mateixa manera, la majoria es destinen a dones que es troben en situació de precarietat o sense llar.

“Hem vist necessari establir una nova línia d’ajuts”, afirma en declaracions a l’ACN la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez. Segons ella, “més que mai cal posar tots els esforços a trobar la complicitat d’entitats de la ciutat que tenen projectes per lluitar contra la feminització de la pobresa”.

El projecte d’Acathi, indica, té un valor afegit “importantíssim” perquè té la mirada d’una entitat que pot aportar molt davant la discriminació de dones trans en el món laboral.