El periodista, escriptor i gran cronista de la història (i les històries) de Barcelona, Lluís Permanyer, ha mort a la seva ciutat natal d'un infart de miocardi, a l'edat de 86 anys.
Nat a la Ciutat Comtal just acabada la Guerra Civil, el 1939, es va llicenciar en dret, però es va dedicar des de molt jove al periodisme, començant a col·laborar amb la revista Destino.
El 1966 entrà a treballar al diari La Vanguardia on va escriure al llarg de la seva vida. Va esdevenir cronista -oficiós- de Barcelona en conèixer-ne infinitat de personatges i anècdotes, que va anar desgranant tant en els seus llibres, com en els articles en premsa i les nombroses col·laboracions en ràdio i televisió, amb un discurs detallat, amè i procaç.
Va arribar a publicar més d'una vuitantena de llibres, a més de dirigir i presentar vuit documentals sobre Barcelona a TV3. També va rebre nombrosos guardons com el premi Luca de Tena (1969), premi Ciutat de Barcelona de Periodisme (1987), premi Trajectòria, del Gremi de llibreters (2012) i els premis Nacionals de Periodisme català i espanyol (2008 i 2022).