Divendres, 6 de desembre de 2024
És notícia

Mollet Art 2024 aterra al Museu Abelló de Mollet del Vallès

Avatar photo
D’entre tots els artistes presentats en la modalitat d’exposició al museu, el jurat ha seleccionat l’obra de 3 joves

El pròxim divendres 19 d’abril a les 7 de la tarda, el Museu Abelló presentarà l’exposició Mollet Art 2024 que mostra l’obra dels joves artistes seleccionats en la darrera edició d’aquest certamen. Com és habitual, també es presenta l’exposició individual del seleccionat de l’edició anteriorFER | VEURE | RES . Una trilogia arqueològica de Irena Visa

El mes de desembre el Museu Abelló va convocar la nova edició del certamen Mollet Art-Memorial Cesc Bas per a joves creadors. D’entre tots els artistes presentats en la modalitat d’exposició al museu, el jurat ha seleccionat l’obra de 3 joves que s’exposarà al Museu Abelló des del 19 d’abril al 16 de juny.

Projectes i artistes seleccionats


GLÒRIA de Marta Garcia Cardellach

Glòria aborda la dualitat del desig, explorant diverses formes de manifestació que abasten des de la servitud fins a la desobediència. Més enllà del vincle que manté amb la sexualitat, la peça contempla el desig de manera més ampla, entenent l’eròtica com una via de coneixement per aprofundir en les sensacions, emocions i experiències humanes, amb l’objectiu de descobrir noves perspectives que enriqueixin la comprensió del que ens mou i del que representa.

El cos es converteix en l’element central i suport narratiu per parlar dels abusos d’infància. Experiències que vinculen el desig com a forma de coerció i absència. Dins el context de les tecnologies contemporànies, on s’exerceixen altres mètodes de control a través de les interfícies, es presenta el cos com a pantalla, per tal de donar veu a aquest lloc on ha quedat inscrita la violència.

Com a pràctica de denúncia, el projecte adopta els gestos opressors per reconèixer sentiments no expressats i comprendre les noves formes que sorgeixen. Moviments que es revolten i responen davant els estats que van trencar l’autonomia sobre el propi cos i desig. D’aquesta manera, la seva presència esdevé una pràctica de resistència per transcendir el maltractament i recuperar un espai íntim de glòria.

SEPIOLITA de David Cejudo

La sepiolita és un mineral absorbent que s’utilitza per reciclar vessaments químics que presenten una amenaça per als ecosistemes naturals. Aquesta investigació actua de la mateixa manera que aquest mineral, absorbint accions i materials contaminants per tal de portar-los a l’estudi i activar-los de manera autònoma i controlada.

Les escultures que es presenten estan confeccionades a partir de contaminar certs materials orgànics, com ara aigua o terra, amb d’altres de sintètics, com ara dissolvents o poliuretans. Aquestes unions materials no són fortuïtes, sinó que han estat inspirades en successos contaminats que han tingut lloc en espais naturals del Vallès.

Aquests paisatges corromputs per materials sintètics descontrolats donen pas a la por de l’humà com a ésser contaminant. Es tracta d’invocar l’angoixa a través de materialitats i accions contaminants per poder-la observar, ficcionar futurs possibles i difuminar els límits entre el natural i l’artificial.

PINTURA DE CAMP de Marc Salas Armengol

Pintura de camp neix a partir de l’interès per la vitalitat de la matèria i les seves possibilitats, allò que passa i allò que pot passar. És un intent de capturar el moviment constant de la terra i del riu, el seu rastre, que amb el temps esdevé imatge.

El Jurat, compost per  Fina Dura, Isabel Banal, Anna Comadran, Anna Crosas i Mireia Ollé, seleccionarà entre aquests tres artistes, qui podrà presentar una mostra individual tot coincidint amb la pròxima edició del certamen.

FER | VEURE | RES 

Una trilogia arqueològica de Irena Visa

Els museus i arxius són plens de supòsits basats en uns senyals més o menys evidents que ens fan sospitar certes coses. Des d’un punt de vista semiòtic, hi ha un tipus d’indicis que assenyalen, de manera hipotètica, una realitat invisible, alguna cosa que ja ha passat o que encara ha de passar. Una caixa amb una inscripció en descriu el contingut. Una pedra amb un angle recte indica una antiga construcció. Un museu assenyala un conjunt d’objectes que cal preservar. Una vitrina i una peanya recalquen la rellevància de l’objecte que sostenen.

Els tres projectes que es presenten a continuació, fets entre l’any 2019 i el 2024, traslladen la lògica dels indicis, tan pròpia de l’arqueologia, a l’àmbit de la creació artística. Fer veure (2019) reivindica el dret d’un camp a ser simplement un camp, al marge de les possibles hipòtesis de futures troballes arqueològiques; Això no és res (2020-24) legitima un conjunt de pedres amb l’ajuda de peanyes i vitrines; i Res a veure (2022-2024) confia en la potencialitat del relat oral i de la imaginació de l’espectador per convocar en aquesta sala sis obres d’art invisibles.

Tots tres projectes són una mostra de la recerca feta per Irena Visa durant els darrers anys i conformen un cos de treball en forma de trilogia amb l’arqueologia com a centre i, sobretot, com a excusa.

L’Aparador

Enric Farrés Duran presenta a l’Aparador Els Altres (2023) un conjunt d’obres que ens conviden a imaginar, especular i reflexionar al voltant de la idea de col·lecció i les característiques dels elements que la conformen.

El conjunt d’obres que veiem exposades a l’Aparador són bastidors que no compleixen les mides estàndard de fabricació. No són ni una Figura, ni un Paisatge, ni una Marina. Són mides que algú ha decidit, ha encarregat i finalment… ha abandonat a la botiga. Aquest algú ha estat disposat a pagar més; en saltar-se els processos d’estandardització, l’objecte ha incrementat el seu valor. El bastidor esdevé únic perquè ha estat fet a mida, expressament.

La sorpresa arriba quan, en ser abandonat, el mateix motiu que el feia més car ara el torna més barat, perquè no compleix els estàndards i és més difícil que coincideixi amb les necessitats d’algú.

Passa de ser especial a ser raro, a no encaixar. Ningú vol assumir les decisions arbitràries de l’altre. En darrer terme, veiem com un capritx anònim de segona mà esdevé més barat que una nova estandardització, ja que, en aquesta, pot semblar que encara ningú ha pres cap decisió subjectiva. La il·lusió d’un espai on Els altres encara no han decidit res per nosaltres.

Mollet Art Formació, al Racó de l’Artista

El certamen Mollet Art també compta amb una modalitat de formació que es farà el dissabte 20 d’abril pel matí, el taller serà dirigit per Irena Visa, portarà per títol  RES A DIBUIXAR. El resultat d’aquesta formació es podrà visitar a l’espai expositiu del Racó de l’Artista.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Sabadell recorda la poeta Ester Xargay amb un acte al Teatre Principal

Notícia següent

Solsona tramita els ajuts per a la gent gran i per als llogaters

Notícies relacionades