Mireia González: “Santa Coloma ha buscat quirúrgicament on pot créixer, tindrem 541 habitatges nous fins al 2030”

Entrevista a l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Mireia González

12 de juny de 2026 a les 06:00h
Mireia González, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet

L'agost de 2024 Mireia González va agafar el testimoni de Núria Parlón al capdavant de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Parlem amb ella per conèixer com s'ha adaptat en aquest rol dins del consistori i fer balanç d'aquest mandat. 

 

Quin balanç fa d’aquests gairebé dos anys a l’alcaldia?
En general faig un balanç molt positiu. Han passat diverses fases. En un primer moment, una fase d’acomodació a l’equip i a l’estructura. Ara podríem dir que estem perfectament assentats i cadascú amb el rol definitiu. Hem fet ajustament per respondre als objectius marcats en aquesta legislatura i les següents. 

 

En el dia a dia no és el mateix ser una regidora de govern que l’alcaldessa. Què li ha costat més a l’hora d’adaptar-se?
No sé si ha costat, però és molt diferent el nivell de reconeixement i de demanda per part de la ciutadania. Vivim en una ciutat que gairebé funciona com un poble i la gent busca els seus representants. Al carrer tenim l’oportunitat trobar-nos amb molta més ciutadania que ja ens reconeix i s’acosta per ajudar-nos en el diagnòstic de la ciutat. 

 

Una alcaldessa s’acaba acostumant al fet que l’aturin tota l’estona pel carrer?
Ho visc molt positivament, forma part de la meva feina. Quan la gent ens atura ens demanen disculpa, però, si et trobes l’alcaldessa de la teva ciutat i no li fas veure què s’ha de millorar, és una oportunitat perduda. Ho agraeixo profundament. I, quan no ens aturen, nosaltres anem a buscar-los. 

 

La Generalitat aprovarà els primers pressupostos des que vostè és alcaldessa. Què han de suposar per Santa Coloma?
Aconseguir que la Generalitat de Catalunya tingui pressupostos després de tant de temps és un èxit col·lectiu, però especialment amb un lideratge important del president i el seu equip. Han tractat d’arribar al màxim d’acords possibles. L’impacte sobre el conjunt de Catalunya és evident i sobre Santa Coloma també és molt rellevant. Podrem aconseguir objectius que ens havíem marcat des de fa molt de temps com la construcció de la segona residència de la gent gran amb un centre de dia inclòs i la possibilitat de fer millores en l’àmbit de la salut mental i les escoles. Els pressupostos també ens ajudaran a actualitzar unes despeses que amb els pressupostos prorrogats són difícils de fer. 

 

En quin estat de tramitació està la residència?
Estem en el procediment de la cessió del solar. Hi havia històricament reservat un solar a Santa Coloma, però han passat tants anys d’aquesta reivindicació que han evolucionat molt els nous tipus de residència. Això ens ha fet buscar un nou espai perquè necessitàvem més metres. El nou solar estarà ubicat entre la CIBA i els jutjats. Allà tindrem un nou pol d’innovació en l'atenció a les persones. 

 

Santa Coloma tindrà el Pla de Barris. Què ha de permetre aquesta inversió?
Som un dels primers 20 municipis de Catalunya que podran tenir aquest Pla de Barris. El que ens ha de permetre és accelerar una transformació urbana als barris de la zona sud que ja estava dissenyada. De fet, un dels punts forts de Santa Coloma és que tenim un projecte de llarga mirada i anem aprofitant les oportunitats de les administracions des del punt de vista del finançament. Aquests 25 milions (12,5 de la Generalitat i 12,5 de l’Ajuntament) aniran orientats a tres qüestions estratègiques. 

 

Quines?
L’habitatge, amb construcció de lloguer assequible i també dotacional. Molt pensat pels col·lectius més vulnerables com la gent gran i la gent jove. A més, impulsarem totes les polítiques de rehabilitació, en què Santa Coloma ha sigut pionera. Ara no busquem només la rehabilitació de l’edifici, sinó també l’accessibilitat recuperant la convocatòria d’ajuts municipals per a la instal·lació d’ascensors. 

Una altra línia estratègica són els equipaments -especialment els educatius i esportius- i la cura de tot l’espai públic amb la transformació dels carrers i places perquè siguin més sostenibles i amables. 

 

Fins al 2030 hi ha projectat una bateria d’inversions valorada en 115 milions d’euros. Quines són les més destacades?
Tenim un Pla d’Inversions 2025-2030 que veu de les fonts de finançament de diferents administracions. Hi haurà fins a 541 habitatges nous fins al 2030 que seran bàsicament d’accés a lloguer assequible, habitatge dotacional i per atendre situacions d’urgència. Hem anat a buscar quirúrgicament on podem créixer sosteniblement. A més, tenim un projecte de rehabilitació d’habitatges que tindrà una inversió de més de 7 milions d’euros i permetrà posar al dia l’eficiència climàtica i la instal·lació d’ascensors. A la nostra ciutat només el 30% dels edificis són accessibles. 

Una altra línia estratègica és la nova comissaria. La seguretat és un punt important i hem de dotar-la d’uns bons equipaments que permetin que la nostra policia pugui continuar creixent en eficàcia i formació. Es posarà en marxa en els pròxims mesos i serà referent dins de l’àmbit metropolità. 

D’altra banda, hi ha la inversió a l’espai públic i la inversió educativa. Volem que els nostres equipaments educatius i esportius estiguin al dia. Són els espais on es produeixen les oportunitats i han de permetre millorar la vida de qui passa per allà. 

 

La climatització de les escoles la pagarà l’Ajuntament? No ho hauria de fer la Generalitat?
Fa uns anys que demanem a la Generalitat que faci un pas endavant en la climatització. El que hem fet és accelerar el Pla Escoles Futur, que està combinat amb la intervenció que ha de fer la Generalitat. Mentre no arriba el Pla Clima (del Govern català), el govern municipal fa un pas endavant i instal·larà sistemes per reduir les temperatures. Seran variats, no només un únic model. Un d’ells és la instal·lació de ventiladors de sostre, que no són com els que actualment s’estan posant i són més eficaços. 

 

Santa Coloma porta vuit trimestres de descens de la criminalitat i inclús s’ha parlat del ‘model Santa Coloma’ pel que fa a la seguretat. Quins són els ingredients de la seva recepta?
Hi ha una aposta clara perquè la seguretat sigui una política pública de primer nivell. Això vol dir que la policia local estigui ben dotada i ben preparada. Confiem plenament en els nostres equips de policia i aquesta confiança es transmet a la ciutadania. Un dels ingredients poc coneguts és l’alta col·laboració de la ciutadania amb la policia. Moltes vegades som capaços d’arribar abans que succeeixin els fets. També és molt important la coordinació policial i la capacitat de treballar plegades. Finalment, la formació continua sent un element important que fa que el model de Santa Coloma hagi pogut ser exportable. Les dades són bones, però no ens conformem. Volem continuar sent una ciutat segura, on efectivament passen coses, però tenim eines per combatre-les amb la policia i altres serveis. 

 

La policia ho és tot en el seu model de seguretat?
La seguretat afecta diferents àmbits i és responsabilitat de totes les polítiques públiques. La responsabilitat de la policia perquè puguem exercir els nostres drets a l’espai públic és evident. Per això, fem una aposta. Evidentment, després hi ha altres qüestions que tenen a veure amb l’estat de l’espai públic. Per això hem fet de la persecució de l’incivisme un dels grans objectius que ens acompanyarà fins a finals de mandat. L’estat de l’espai públic té una relació directa amb com la gent percep la seguretat. 

 

Com ho han fet?
Amb quatre estratègies imprescindibles. Primer, garantir un millor servei des de fa un any amb el contracte més ambiciós de la història de l’Ajuntament. Més de 20 milions d’euros anualment. Després hem d’incidir en la sensibilització de la ciutadania. Cal recordar permanentment com ens hem de comportar a l’espai públic. Les accions incíviques són poques, però destorben la majoria. 

El següent recurs que tenim són les inspeccions i els controls. Des de l’any passat hem augmentat un 45% el nombre de sancions per actes incívics. Estem fent una persecució directa. El darrer pas que hem donat és que les sancions siguin realment dissuasives, especialment d’aquells actes incívics que molesten de forma clara. Hem incrementat més del 220% algunes sancions. No és voluntat recaptatòria, sinó voluntat d’erradicar l’incivisme. 


Des de l’esquerra sovint es diu que no hi ha cap problema amb les ocupacions, però el seu ajuntament fa anys que hi treballa. A Santa Coloma existeix aquest problema?
A la ciutat hem posat molt d’esforç per tractar d’evitar aquell perfil d’ocupacions que tenen una conflictivitat a les comunitats. La millor de les convivències possibles no és habitualment compatible amb les ocupacions conflictives. En aquest sentit, amb el treball discret, permanent i constant de la policia i amb acords indispensables amb el poder judicial hem fet una feina discreta i contundent. La ciutat no té una problemàtica amb les ocupacions -més enllà de situacions puntuals. Tenim una unitat especialitzada que compta amb la confiança de la ciutadania, rebem moltes trucades que ens avisen. 

 

Han posat en marxa l’espai Àgora. La salut mental són els deures pendents del nostre estat del benestar?
És un espai molt concret amb trastorns especialment greus. Darrerament, hem parlat de la salut mental com en un concepte molt més ampli que en molts casos té a veure amb un malestar emocional. És normal que parlem més de salut mental quan tenim una crisi d’habitatge o una incapacitat per poder fer front a una vida autònoma. L’espai Àgora representa molt bé l’esperit de Santa Coloma: tractar que tothom pugui fer el seu projecte de vida de forma autònoma a la ciutat, independentment dels seus condicionants. És un espai comunitari que vol ajudar amb qüestions tan simples com cuinar junts o acompanyar les persones que ho necessiten a fer una compra o un tràmit. 

 

El govern a Santa Coloma ha incorporat altres partits tot i que el PSC tenia majoria absoluta. La intenció és repetir aquesta fórmula el 2027 quan vostè sigui la candidata?
Tinc molta il·lusió per presentar-me i tornar a ser l’alcaldessa. Passarem prèviament tots els mecanismes que tenim els partits i la nostra voluntat és arribar a les eleccions municipals i guanyar la confiança de la majoria de la població. Els diferents lideratges que hem tingut han demostrat que de la suma en sortim més forts. Tot i això, el que busquem és que la ciutadania faci una aposta clara pel projecte socialista de transformació de ciutat. Sempre oberts a la conversa, però amb tota la determinació de tenir el suport suficient. Estem en un moment on som solvents, tenim projecte, llegat i formació suficient. Ho hem de fer acompanyats, però sense condicionants. 


 

Preocupa l’ascens de l’extrema dreta?
És preocupant veure que l’extrema dreta arreu del món té la possibilitat de créixer i imposar els seus projectes polítics, socials i econòmics. No només ens preocupa, sinó que ens ocupa. La qüestió és com ens ocupa. Els qui tenim responsabilitat de govern ens ha d’ocupar millorant clarament la vida de la nostra ciutadania. La gent ha de continuar confiant que les institucions públiques són les que poden resoldre els seus neguits. Per això, necessitem governs forts que executin polítiques públiques amb valentia. 

 

Sobre l'autor
Foto Adrià Miró autor
Adrià Miró Canturri
Veure biografia
El més llegit