Milers de veus omplen Barcelona en un 25-N marcat per la denúncia de les violències masclistes i la defensa dels drets feministes

Les manifestants han demanat més recursos, una justícia amb perspectiva de gènere i la fi dels discursos d’odi que invisibilitzen i trivialitzen les agressions

25 de novembre de 2025 a les 20:04h

La commemoració del 25 de Novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona, ha tornat a portar al centre de Barcelona una multitud que ha recorregut els carrers sota el lema “Teixim resistències. Lliures, vives i rebels contra les violències masclistes, racistes i colonials”. Segons dades de la Guàrdia Urbana, unes 1.400 persones han participat en la marxa, convocada per Novembre Feminista, que ha sortit de plaça Universitat i ha avançat fins a plaça Antoni Maura en un ambient reivindicatiu i ple de consignes.

Des de l’organització, Rozina Bertran ha lamentat que les violències masclistes “estan a l'ordre del dia” i ha fet una crida a ocupar l’espai públic per totes aquelles dones que, per por o per situació personal, no poden fer-ho. “Hem d'alçar la veu per aquelles que no ho poden fer”, ha afirmat, insistint que el feminisme continua essent imprescindible davant l’auge dels discursos d’odi.

També Marisa Fernández, de Novembre Feminista, ha assenyalat que les eines actuals són insuficients si no s’hi destinen més recursos. “Si no hi ha recursos, no ens en sortirem”, ha reblat, posant el focus en la necessitat d’identificar les violències i prevenir-les des de l’arrel.

La mobilització ha comptat amb la presència de representants de la majoria de grups parlamentaris. Lluïsa Moret (PSC) ha remarcat que la lluita contra aquesta xacra “requereix unitat de totes les institucions i la societat”, i ha alertat sobre la violència digital, especialment entre joves. Per la seva banda, la secretària general d’ERC, Elisenda Alamany, ha recordat que les violències masclistes són un “problema estructural” i ha criticat els partits que “donen l’esquena” a aquesta realitat, citant PP, Vox i Aliança Catalana.

Des de Junts, Judith Toronjo ha defensat el “compromís inapel·lable” de la formació i ha reivindicat l’actualització de la llei d’erradicació de la violència masclista per incorporar noves formes de violència, especialment la digital i la sanitària. També ha rebutjat la vinculació de la violència masclista amb la immigració, recordant que “és un element estructural que no depèn de nacionalitats ni procedència”.

La presidenta dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha posat el focus en la violència institucional i en la necessitat de polítiques públiques amb perspectiva feminista, mentre que la portaveu de la CUP, Susana Moreno, ha denunciat la precarització derivada del patriarcat i ha reivindicat el feminisme com a moviment antifeixista.

El manifest del 25-N, llegit al final de la marxa, ha insistit que les violències masclistes continuen presents en múltiples àmbits: sexuals, econòmiques, digitals, institucionals, laborals o educatives. El text denuncia feminicidis, agressions i violència vicària, i exigeix posar fi a la “impunitat institucional”, reforçar els serveis d’atenció i garantir recursos “reals”: habitatge, suport psicològic i jurídic, i protocols efectius.

El document també reclama espais segurs, el reconeixement de totes les violències —incloent-hi les obstètriques o les digitals— i una “justícia feminista” que no revictimitzi. Les entitats alerten del col·lapse dels serveis socials i de la manca de coordinació institucional, i exigeixen drets plens per a persones migrades i racialitzades.

Amb una crida final a continuar lluitant “des de l’autodefensa feminista, el suport mutu i la construcció col·lectiva d’una vida digna”, el moviment feminista ha deixat clar que continuarà teixint resistències tant als carrers com als espais comunitaris.

Sobre l'autor
Ismael Lobo
Ismael Lobo
Veure biografia
El més llegit