Miguel Comino va revalidar l’alcaldia de Sant Vicenç dels Horts el passat mes de juny gràcies a un pacte de coalició amb els comuns. L’alcalde socialista encara un mandat en què pretenen desenvolupar el projecte del Front Fluvial Sud, la modernització l’administració o la peatonalització de l’espai públic. En parlem en aquesta entrevista per La Ciutat.
Han aprovat les ordenances fiscals, que comporten una petita pujada, com a altres municipis. El següent repte és el pressupost. Quines seran les principals inversions?
Les ordenances fiscals ens preocupaven perquè des del moment que va haver-hi els canvis de càlcul de les plusvàlues hem tingut una davallada d’ingressos estructurals importants. Entorn el milió i mig d’euros anuals. Això ha dificultat molt el funcionament de l’Ajuntament en la seva despesa ordinària. En els dos últims anys hem sobreviscut gràcies a la contenció de despesa i al suport d’institucions supramunicipals. Teníem clar que el nivell de despesa de l’Ajuntament, que no és extraordinari, l’havíem de poder sostenir amb els ingressos ordinaris. No podem estar pendents de si arriba una ajuda.
No anirem a un increment de despesa, més enllà del que estem obligats per contracte i l’augment de despesa en serveis socials, sobretot en el servei d’atenció domiciliària. És el que ens està demanant la ciutadania. L’increment de l’IBI en 3,5% és modest i també hem apujat la taxa d’escombraries que portava congelada 15 anys. Estem parlant de consolidar serveis, apujar l’IPC a les empreses que treballen per l’Ajuntament i el petit increment en servei d’atenció domiciliària, on aniran totes les bonificacions del pressupost de 2024.
Sant Vicenç dels Horts té pendent el nou contracte de recollida selectiva per aquest mandat. Com ha d’avançar?
L’any passat vam obrir un procés de participació ciutadana. Som conscients que estem lluny dels índexs de reciclatge que se’ns demana i, per tant, hem de millorar el servei. Aleshores, vam parlar amb la ciutadania en un procés molt ambiciós amb trobades a tots els barris i enquestes. En aquest procés exhaustiu hem pogut explicar els índexs de reciclatge que tenim, fins a on hem d’arribar i els dos models sobre la taula per millorar: porta a porta i contenidors intel·ligents.
La ciutadania va deixar ben clar que, si s’havia de canviar, no volia el sistema porta a porta. Hi ha un percentatge ínfim que hi està a favor i el sistema que s’implantarà serà el dels contenidors intel·ligents. Ara estem en el procés de redacció dels plecs per iniciar la licitació del contracte. A veure si al pròxim any i mig podem tenir en marxa el nou sistema de recollida amb contenidors xipats.
Entenc que pot ser més fàcil que la gent accepti el canvi perquè ve d’un procés ciutadà.
Com a mínim, hem fet partícip la ciutadania de tot plegat. La situació, la normativa, els índexs que tenim, on hem d’arribar per llei… La ciutadania també és conscient que la llei demana que la taxa ha de cobrir el cost del servei. Ara hem fet un increment del 15% de la taxa, però encara no arribem a cobrir-lo. Cal fer pedagogia i fer entendre a la ciutadania que el rebut és baix si es té en compte el procés de fer desaparèixer i tractar els seus residus. Hem de fer entendre on va destinada aquesta taxa.
Un dels àmbits clau del mandat era la dignificació del Front Fluvial Sud. L’oposició comentava que s’havien d’explorar altres zones de creixement…
Els diria que m’assenyalin on hi ha una zona de creixement al municipi. Sant Vicenç són 9,14 quilòmetres quadrats amb una muntanya, uns horts i dues rieres. No és Gavà, Sant Boi o Viladecans, amb solars sense desenvolupar. Ens costa la vida trobar parcel·les per fer que els nostres joves puguin tenir futur i desenvolupar la seva vida al municipi.
En què consisteix el projecte?
Ha sortit una oportunitat important i hem trobat un acord amb els comuns per tirar endavant el Front Fluvial Sud. Parlem d’una hectàrea i mitja. No és una gran extensió de terreny, no ens estem posant al parc agrari i no estem trepitjant ni un sol pam de terreny agrícola. És una zona catalogada com a clau 9, serveis de carretera. Hem arribat a un acord amb els privats per posar ordre a aquesta zona i que pugui aparèixer una petita zona d’equipaments i una sèrie d’edificacions. En concret, uns 60 pisos de renda lliure i uns 80 pisos de protecció oficial pensats per la gent jove. On algú veu un problema, que s’acaba el món i que l’Ajuntament vol ocupar un terreny agrari per edificar; nosaltres hi veiem una oportunitat per la gent jove i per endreçar una peça del centre del municipi.
Va costar l’acord amb els comuns?
No m’agrada gaire parlar del contingut de les negociacions. Al final, cadascú explica els seus posicionaments. En una negociació tens propostes que tiren endavant i d’altres en què has de cedir per poder avançar. En aquest sentit, vam acceptar la retirada del projecte al carrer Lucena i els comuns van acceptar poder continuar endavant amb el projecte del Front Fluvial Sud. Un cop arribes a un acord, defenso aquest pacte i no el meu posicionament previ.
Quins són els eixos té aquest govern de coalició?
Tots els eixos estan recollits al nostre acord de govern. Aspirem a continuar amb aquest intent de modernització de l’administració pública. Crec que estem avançant bastant. Per exemple, ara hem posat en marxa un sistema de videotrucada per poder atendre la ciutadania sense haver de desplaçar-se. D’altra banda, estem guanyant espais per a les persones a la via pública. És una aposta que vam posar en marxa el mandat anterior, especialment al barri de Vila Vella amb la peatonalització dels carrers. Finalment, continuem apostant per l’educació. Som un municipi que necessitem afrontar aquesta situació d’atur estructural d’un 10%, que té a veure també amb les polítiques educatives. Per això, estem fent convenis amb els centres educatius i afrontar així el futur amb optimisme i esperança.
I projectes que depenen d’altres administracions?
Tenim projectes que no abandonem i reivindiquem, però tenen una solució supramunicipal. Un d’ells és el soterrament de les vies dels ferrocarrils, que ens divideixen per la meitat. Hem fet la sol·licitud a la Generalitat perquè estudiï la possibilitat. Per un altre costat, tenim en marxa un projecte social que també depèn de la Generalitat com la residència de gent gran. Hem fet totes les passes que com a Ajuntament: ubicar el terreny, modificar el planejament perquè hi càpiga i fer l’avantprojecte. Ara ens cal que la Generalitat faci un pas endavant i es comprometi a concertar les places públiques. Ho hem viscut amb la residència Iris, que ha estat quinze anys tancada per falta de concert econòmic. Tenim clar que no construirem la residència fins que la Generalitat es comprometi a un concert econòmic de les places públiques.
És optimista?
Soc optimista de mena. El Govern de Catalunya té una responsabilitat que ha de complir amb el nostre municipi. La Generalitat de Catalunya té deutes pendents amb Sant Vicenç dels Horts. El més gran i històric és el soterrament de les vies. No és una qüestió de mobilitat, sinó un problema social. La residència és l’altre gran problema. No tenim residències públiques, només places públiques a residències privades. Per tant, la Generalitat s’ha de comprometre. Soc optimista i incansable.
Aquest mandat s’ha pogut inaugurar l’Escola Bressol Petit Mamut. La seva posada en funcionament equilibra la demanda de places?
Hem fet un trasllat d’una escola bressol antiga a una de nova, moderna i sostenible. Ens permet guanyar molt poques places d’escola bressol, però no ens ajuda a equilibrar el problema on ens ha posat la Generalitat de Catalunya amb la gratuïtat de l’I2. Està molt bé respecte a les famílies, però no ens diuen com ho hem de fer i com hem de generar places noves. Hem trigat tres anys a fer una escola bressol nova. Abans que fos gratuït no teníem cap problema de places, ara sí. La Generalitat ha posat tota la pressió als ajuntaments i no ens ha donat eines per resoldre-ho.
Quines alternatives hi ha?
Estem treballant per buscar solucions i parlant amb la Generalitat per veure si ens poden deixar aules buides d’escoles públiques d’I3. Alhora, busquem propostes alternatives que no són ben bé educació reglada, però que puguin donar un respir a les famílies.
