Més d’un miler de persones ha sortit als carrers de Barcelona un cap de setmana més per reclamar la fi dels atacs de l’exèrcit israelià sobre la població palestina. La protesta d’aquest dissabte ha començat a la plaça de la Universitat i avança pel centre de la ciutat sota el lema ‘Aturem el genocidi i l’apartheid a Palestina des del riu fins al mar’. A la capçalera de la manfiestació s’hi ha pogut llegir un missatge similar: ‘Aturem el genocidi a Palestina. Prou comerç d’armes amb Israel’. La marxa camina darrere d’un grup de nens que porten una reproducció del ‘Guernica’ de Picasso amb els colors de la bandera de Palestina. La manifestació té previst d’avançar fins a la plaça de Catalunya, la Via Laietana i la plaça de Sant Jaume.
Els centenars de manifestants han complert majoritàriament la consigna d’anar de negre com a senyal de dol pel que consideren una massacre de la població de la Franja de Gaza pocs dies abans de les festes de Nadal. Entre els crits més escoltats, “Gaza, no estàs sola” i “Palestina lliure des del riu fins al mar”, que han acompanyat una multitud que ha lluït cartells i banderes palestines.
En declaracions a mitjans abans de l’inici de la manifestació, la presidenta de la comunitat palestina de Catalunya, Natalia Abu Sharar, ha agraït el suport al poble palestí en les diverses mobilitzacions i ha afirmat que aquestes manifestacions ajuden a “sensibilitzar” la població que desconeixia “l’ocupació israeliana”. A més, ha explicat que en la convocatòria d’aquest dissabte s’ha fet una crida a anar vestit de color negre en senyal de “dol” per “recordar tots els màrtirs” que han mort a Gaza.
Abu Sharar ha comparat el genocidi que assegura que estan patint els palestins amb la ‘nakba’ de 1948 i ha assegurat que ara és “pitjor” perquè s’està superant les xifres d’aquell moment, amb fins a dos milions de refugiats actualment.
Al seu torn, la membre de la Coalició Prou Complicitat amb Israel Alys Samson Estapé ha volgut posar en valor la força de les manifestacions al carrer tant a Catalunya com a l’Estat però ha dit que també serveixen per assenyalar “el divorci” entre la societat civil i les institucions. Segons considera, hi ha hagut “molt poca resposta institucional” i ha denunciat que hi hagi “paraules buides i condemnes dels bombardejos” però que mentrestant “no es vagi a l’arrel del problema, segueixi la complicitat amb Israel i no s’hi trenqui relacions”.
De fet, ha recriminat a la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, que hagi afirmat que, de moment, el Govern no té intenció de canviar les relacions que manté amb Israel.
Per la seva banda, el copresident de l’Associació Catalana de Jueus i Palestins Laurent Cohen ha insistit en reclamar que s’imposi un embargament al comerç d’armes amb Israel. “Han de passar de les paraules als fets perquè s’aturi el genocidi a Gaza”, ha remarcat. En aquesta línia, ha recriminat al govern espanyol els contractes amb empreses israelianes per a manteniment i subministrament d’armes diverses.
