Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
A Barcelona, la Mercè és avui una de les grans celebracions de la ciutat i un dels principals aparadors de la cultura popular catalana. Gegants, castellers, sardanes, correfocs i altres tradicions omplen els carrers durant diversos dies. Però aquesta festa no sempre s’ha pogut viure amb la mateixa llibertat.
L’origen de la Mercè es remunta al segle XVII. L’any 1687, Barcelona va patir una important plaga de llagosta i la ciutat es va encomanar a la Mare de Déu de la Mercè. El Consell de la Ciutat la va nomenar patrona de Barcelona, una condició que gairebé dos segles més tard, el 1868, va ser ratificada pel papa Pius IX. A principis del segle XX, la festa va agafar una nova dimensió i es va consolidar com una gran celebració ciutadana.
La Guerra Civil i, posteriorment, la dictadura franquista van interrompre aquesta evolució.
La Mercè sota el règim franquista
Amb l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona l’any 1939, la ciutat va iniciar una nova etapa marcada per la repressió política i cultural. La dictadura va imposar el castellà com a llengua de l’administració i de la vida pública i va limitar les expressions vinculades a la identitat catalana.
La Mercè, com a principal Festa Major de Barcelona, no va quedar al marge d’aquest control. Les celebracions van continuar, però es van desenvolupar dins del marc ideològic del règim. Els actes religiosos i institucionals van adquirir un protagonisme important, mentre que les expressions de cultura popular catalana quedaven condicionades per les autoritats.
La festa també es va convertir en un espai de representació del poder. Les autoritats franquistes utilitzaven les celebracions públiques per transmetre una determinada imatge de ciutat, ordre i religiositat.
La cultura popular, sota vigilància
Un dels elements més afectats durant aquests anys va ser la cultura popular catalana. Les tradicions no van desaparèixer completament, però la seva presència pública va quedar limitada i controlada.
Les sardanes, per exemple, van continuar existint, però qualsevol manifestació cultural podia ser observada des de la perspectiva política del règim. El català tampoc tenia la presència pública que havia tingut abans de la dictadura. “Els meus pares expliquen que la Mercè se celebrava, però que era molt diferent. Moltes coses relacionades amb la cultura catalana no es podien viure amb la mateixa normalitat”, explica Lluïsa Montoro, barcelonina.
La situació va provocar que una part de la cultura popular es mantingués sobretot en espais més familiars o comunitaris, on les tradicions es podien transmetre de generació en generació.
Una festa més institucional
Durant els primers anys del franquisme, la religió i els actes oficials van tenir un pes important en les celebracions. La concepció nacionalcatòlica del règim encaixava amb una Mercè vinculada a la figura de la Mare de Déu. “La festa existia, però estava molt més marcada per la religió i per les institucions. No era la festa popular i participativa que coneixem avui”, assenyala Antonia Enciso a partir dels records familiars.
Amb el pas dels anys, especialment durant les dècades dels seixanta i setanta, Barcelona va experimentar importants transformacions socials. L’arribada de població procedent d’altres punts de l’Estat, el creixement urbanístic i els canvis econòmics també van modificar la ciutat i la manera de viure les celebracions.
De la dictadura a la recuperació
Els últims anys del franquisme van coincidir amb una recuperació progressiva de les reivindicacions culturals catalanes. La cultura popular va començar a recuperar espais i protagonisme, en un procés que es va accelerar amb la mort de Franco el 1975 i l’arribada de la democràcia.
La recuperació de les llibertats va permetre que les tradicions tornessin a ocupar els carrers de Barcelona amb més força. La Mercè va iniciar així una nova etapa en què els elements de cultura popular van anar recuperant el protagonisme. “Ara la Mercè és molt més oberta i hi participa molta més gent. Però crec que hem de recordar que aquestes tradicions no sempre s’han pogut celebrar amb la llibertat que tenim avui”, afirma Consuelo Cano.
Una tradició que busca mantenir el seu valor
Actualment, la Mercè és una festa molt més diversa i multitudinària. Aquesta transformació genera opinions diferents entre els barcelonins. Alguns veïns consideren que l’arribada de persones d’altres països ha fet que part de la cultura popular catalana sigui menys coneguda. “Hi ha molta gent de fora que participa en la Mercè, i això no és dolent, però crec que també s’hauria d’explicar més què significa cada tradició. Si no coneixes la història, pot acabar semblant només un espectacle”, comenta Cano. Altres defensen, en canvi, que aquesta diversitat és precisament una oportunitat perquè les tradicions arribin a nous públics.
