David Bote: “La nostra posició en seguretat és tolerància zero, com demostren les dades”

David Bote es troba immers en el seu tercer mandat com a alcalde de Mataró. Tot i que el seu pacte de govern amb els comuns no li dona la majoria absoluta, en aquests mesos ha sigut capaç de trobar majories amb pactes estables tant amb Junts com el PP. Dos acords que han marcat el Pla de Mandat. Parlem dels reptes de la capital del Maresme pels pròxims quatre anys en aquesta entrevista per La Ciutat.

Ha reeditat el govern amb els comuns, però es troba en minoria. Com està gestionant la geometria variable?
Funcionem raonablement bé. Dins de l’acord de govern, hem presentat un Pla de Mandat que recull els nostres compromisos electorals i compta amb molts projectes ja madurs i transformadors. I, pel que fa a l’oposició, hem tingut una voluntat de diàleg i consens. Hem realitzat dos acords més concrets amb Junts i PP, que incorporen polítiques compartides i posen els ciutadans per damunt dels interessos dels partits.

Planteja ampliar el govern?
Som gent que complim. Ara ens interessa complir el que hem acordat. Es tracta de desplegar les accions i projectes dins del Pla de Mandat.

Un dels eixos d’aquest Pla de Mandat és la seguretat, que incorpora l’oficina antiokupes, un tema que l’ha caracteritzat com a alcalde. Què li fa pensar que aquesta oficina pot ser útil?
L’experiència del que hem fet fins ara. Des del 2016 vam començar a lluitar contra les okupacions i Mataró ha liderat aquesta lluita. Dins de casa nostra amb actuacions policials, dins del marge que la llei permet i també fora de la ciutat. Hem liderat la voluntat de produir els canvis legals a les càmeres per tenir solucions definitives. Hi ha línies per continuar treballant que hem acordat amb el PP.

Quins aspectes legals haurien de millorar?
L’aspecte clau és que, quan una okupació es produeixi, la policia estigui autoritzada per a desallotjar-la de manera immediata. Això tancaria la roda de les okupacions que entren en alguna mena de negoci. S’acabaria en el moment que es detecta l’okupació.

Per a què serviria l’oficina?
Una okupació té tres agents: el propietari, que perd temporalment l’ús de l’habitatge; els veïns, que han de conviure amb l’okupació, i la mateixa policia o el sistema. L’articulació d’aquests tres elements s’ha de millorar per assessorar millor els propietaris. Un dels problemes que hem detectat és que en molts casos s’arriba a interposar la demanda per a recuperar l’habitatge. Si el propietari no s’interessa, els veïns han de viure amb l’okupacuó molt de temps. Aquests veïns necessiten també un acompanyament en tot aquest procés. I aquesta oficina també és una eina per donar les respostes que els veïns ens demanen.

Un altre element importat de l’eix és la nova comissaria. Es planteja aquest edifici compartit entre Mossos i policia local. Què en sabem?
Hi ha una proposta en ferm de l’equip municipal, que creiem necessària una segona comissaria a la ciutat. Per un costat, demanem més Mossos a la ciutat i ho hem aconseguit. S’ha incrementat notablement l’activitat policial i les detencions, gràcies en part a l’increment d’efectius. I, per l’altre, demanem aquesta segona comissaria. Sembla que el Departament s’ha obert a parlar-ho i ara estem en converses per determinar els detalls.

Per què l’espai que proposen és l’idoni?
És un solar d’equipaments i en una posició cèntrica, però alhora apropada a una banda de la ciutat. Després del diàleg amb el Departament, pot ser aquest espai o un altre.

La Generalitat el veu amb bons ulls?
Són molt recents les declaracions del conseller. Ara toca la tasca del diàleg.

Diferents alcaldes de Junts de la comarca han relacionat els delinqüents multireincidents amb la immigració. Comparteix aquest posicionament?
A la política hi ha dos enfocaments. Dir les coses pensant que és el que vol escoltar la gent o escoltar el problema de la gent i donar-li solució. El primer contribueix al problema i no aporta solucions. El segon és un procés d’escolta per veure què podem fer. Sempre em trobaran en aquesta segona opció. Mai diré a la gent el que és més fàcil de dir, però que al mateix temps no es pot fer. En matèria de seguretat, la nostra posició és clara: tolerància zero, com demostren les dades. És a dir, més presència policial, més activitat policial, més detencions i més jutjats. Qui la fa, que la pagui, es digui com es digui. La seguretat és una prioritat.

Aquest gener es van anunciar 60 nous pisos de lloguer assequible. Quina anàlisi fa de la situació de l’habitatge a Mataró?
El fenomen de l’habitatge està patint la deixadesa dels governs durant molt de temps. Tenien la competència i havien de fer inversions i reforçar el parc públic. Estem en una situació crítica per a moltes famílies, persones que han tingut algun canvi important en la seva vida com una separació o jubilats amb una pensió minsa. Són molts col·lectius que tenen una necessitat d’habitatge que es pot accentuar de tal manera que el mercat no pot donar resposta.

Què poden fer?
Com a ciutat estem mobilitzant els màxims recursos possibles. Tenim promocions d’habitatge assequible i hem activat sectors urbanístics que tindran un mínim d’un 30% d’habitatge protegit. Són accions que donaran els seus fruits, però necessiten que qui té la competència tingui una actitud decidida. No d’enviar-li el problema als ajuntaments, sinó de posar sobre la taula solucions estructurals. A mitjà i llarg termini, un dels objectius de la reorganització del Pla General és donar solucions en aquest tema.

S’han sentit sols pel que fa a l’habitatge?
He deixat ja entreveure la meva posició sobre què ha fet la resta. Nosaltres ho entomem tot: seguretat i habitatge. Farem les promocions de la ronda Barceló, hem fet el dret d’ús al carrer Churruca o tenim diferents sectors en desenvolupament que incrementaran la borsa de pisos en règim protegit. Cal exigir a la resta que faci el mateix.

Quin límit de creixement té Mataró?
Amb el planejament actual encara creixerem més. S’estan fent sectors importants com Iveco-Pegaso, que té una part residencial important i comporta la transformació del front marítim. Mataró és una ciutat atractiva a les inversions i que està en transformació per posar en valor els seus actius. S’ha de desenvolupar l’antiga carretera de Cirera o altres sectors com el Sorrall, que farà créixer la població de la ciutat. En qualsevol cas, hem iniciat els treballs de revisió del Pla General i crec que aquesta decisió ha de ser un debat ciutadà. Què volem ser? Plantejant els reptes i assumint algunes conseqüències. Si no canvia res, tindrem la mateixa ciutat pel bo i pel dolent.

Parlava del sector del Sorrall, quines transformacions urbanístiques ha de patir Mataró el mandat?
Hi ha un que està repartit i tres sectorials. El primer, hem de deixar endreçat com volem afrontar la regeneració urbana de la ciutat i fer revifar la qualitat de l’espai públic. En segon lloc, la transformació del front marítim, que farà la ciutat encara més atractiva. D’altra banda, hem de continuar la tasca de posar en valor el casc antic. I, en quart lloc, el Sorrall, que endreça una altra part d’entrada a la ciutat i és una opció molt bona per Cerdanyola.

Han implantat nous sistemes de recollida selectiva a la ciutat, l’últim ha sigut a Vista Alegre. Quin mapa planteja per la brossa al municipi?
El mapa que tindrem a Mataró és el que tindrem a tota Europa. No es poden malbaratar tants recursos perquè no els produïm i els hem de donar el màxim de valor. A més del tema mediambiental, que és imprescindible. Europa ens diu que no pot ser que reciclem com ara, vora del 30%. Hem d’aplicar noves tècniques, tecnologies i marcs legals per donar resposta a aquests objectius.

La ciutat és heterogènia. No és el mateix l’eixample, una urbanització o el centre. El centre té recollida mòbil, perquè el paisatge estigui lliure de contenidors. En altres barris com Vista Alegre, funciona el porta a porta perquè és poc dens. I, d’altra banda, comença a haver-hi solucions com els contenidors tancats, que s’han de demostrar que funcionin i probablement s’aplicaran a la ciutat.

Els contenidors tancats acostumen a tenir oposició de la ciutadania en molts municipis on s’aplica. Com es podria redreçar una situació així?
(Agafa el telèfon) Tu aquest telèfon pots decidir si el compres o no el compres, però malauradament no pots decidir per quin preu el compres. Pots decidir si gastes o no petroli, però no el preu. Ens podem revoltar contra els canvis tant com vulguem, però la realitat és que les matèries primeres són finites, no les produïm al nostre territori i allò que comprem li hem de donar el màxim de vida possible. És el millor des del punt de vista de rendiment i mediambientalment. Volem deixar a les següents generacions un llegat amb abocadors de tones i tones de brossa? En el meu cas, no. Tot i això, cal empatitzar amb aquesta gent perquè és un tema difícil.

Han cedit els terrenys pel nou Hospital d’Atenció Intermèdia. Quins tempos es plantegen des de la Generalitat?
L’any passat van desencallar la redacció del projecte i ara s’han d’activar tots els tràmits perquè el 2024 o 2025 estigui fet el projecte d’obres. Hi ha diversos passos administratius, que estan activitats, i confio que el 2027 o 2028 sigui una realitat. Ha de suposar una millora del servei, una modernització de l’atenció i una contribució essencial a la sostenibilitat del Consorci.

Quin paper té l’Ajuntament en el futur del projecte de Can Fugarolas?
És un projecte autogestionat i ha de continuar sent-ho perquè li dona valor. L’Ajuntament ha d’acompanyar perquè les solucions siguin viables dins de les seves possibilitats i les seves competències. Estem treballant amb els col·lectius per trobar una solució, tenint en compte que l’han de liderar ells.

És optimista?
Soc optimista, si no, no m’hauria presentat com a alcalde. Però alhora soc prudent. Hem començat a parlar de la venda i de com es podria fer.