Divendres, 29 de març de 2024
És notícia

Mataró presenta el balanç del mandat 2019-2023 marcat per la pandèmia

Avatar photo

La crisi del coronavirus no ha impedit que l’Ajuntament atengués el manteniment i planifiqués el futur

L’alcalde, David Bote, i el segon tinent d’alcalde, Sergi Morales, han presentat avui en roda de premsa el balanç del mandat 2019-2023. El Pla d’Actuació Municipal aprovat després de l’acord de govern signat entre el PSC i En Comú Podem Mataró s’ha executat en més d’un 81% i s’han afegit un 20% més d’accions a causa de la pandèmia del coronavirus.

La principal prioritat del Govern ha estat la seguretat, àmbit competencial propi de la Generalitat, però que ha estat objecte de molts esforços donada sobretot l’elevada incidència de les ocupacions delinqüencials d’habitatges i locals. La despesa pública ha estat superior als 16 milions anuals, cosa que ha permès la incorporació de nous agents de Policia Local al cos l’aprovació d’un nou Pla de Seguretat Local, que inclou el Pla de Videovigilància (66 càmeres a 6 zones de la ciutat), una nova APP per donar servei al comerç i la renovació d’equipament mòbil i personal per als agents (càmeres unipersonals).

Inversió sense precedents

El nivell d’inversió pública durant aquests quatre anys ha estat elevat, de 97 milions, i les finances municipals no només estan sanejades sinó que s’ha aconseguit reduir l’endeutament del 75% al 54%.

El Pla d’impuls al Centre i el Pla de millora de polígons (Pla d’en Boet i Mata-Rocafonda) són exemples de les nombroses actuacions que s’han dut a terme amb l’objectiu de fer la ciutat més competitiva en l’àmbit econòmic i d’atracció de visitants. En aquest sentit, destaquen els tres nous equipaments culturals de l’eix de La Riera: La Presó, el Cafè Nou i la Biblioteca Popular.

 

La ciutadania també ha pogut estrenar espais completament nous per passejar com el Parc dels Garrofers a Cerdanyola (a sobre del dipòsit de la ronda Bellavista); el tram del Camí Ral situat entre els carrers de Cooperativa (Nau Gaudí) i Lepant; la plaça de Joaquim Galí; i s’han fet obres de millora al parc de La Llàntia o La Pollancreda.

També el Port resulta un espai totalment renovat després d’haver-se enllestit les obres de reordenació, renovat les concessions i posat en marxa el pla de dinamització corresponent. La font ornamental i el recent mirador de la bocana són testimonis d’aquesta transformació que ha de procurar més activitat esportiva, social i econòmica a la infraestructura.

 

Quant a equipaments esportius i educatius nous en destaquen la pista poliesportiva coberta Remigio Herrero i la nova seu de l’Escola de Música a la Nau Minguell. S’han fet obres a una desena d’escoles i tantes altres d’instal·lacions esportives, entre les quals destaquen els nous paviments de la Pista d’Atletisme i del Velòdrom, a part de la renovació de la gespa dels camps de futbol de Cirera, Rocafonda i Can Xalant.

 

El manteniment dels carrers i places s’ha endut bona part de la despesa destinada a posar la ciutat al dia, on s’han fet avenços importants amb el desplegaments de:

-Pla de paviments: Prop d’un centenar de carrers (reurbanització, asfaltats i millores a voreres, 111 passos elevats, i 8,5 km de carril bici)

-Pla director de l’enllumenat: 10.500 llumeneres noves, amb un estalvi actual de 500.000 €

-Pla de l’arbrat: 9.500 arbres podats i 560 replantats. 49 actuacions a diferents indrets

-Pla d’instal·lació de cobertes fotovoltaiques: 15 fetes o iniciades, de 37 planificades

-Jocs infantils: 27 àrees renovades o noves

-Pla de millora d’entorns escolars: 11 actuacions

-Àrees recreatives i de lliure circulació per a gossos: 6 fetes (21 planificades) i platja per a gossos

 

Aquest mandat serà recordat també per la innovació en els serveis públics, encapçalada per la posada en marxa de l’espai Mataró Connecta a la plaça de la Muralla, fruit de l’aplicació d’un nou model d’assistència i acompanyament a la ciutadania, que tindrà properament les seves rèpliques en les oficines dels barris de Cerdanyola i Rocafonda. Precisament en aquests dos barris l’Ajuntament ha iniciat el desenvolupament de plans integrals per dotar de millors condicions l’entorn i els serveis adreçats a la població.

En matèria de residus i neteja també s’han avançat serveis amb l’objectiu de millorar els índexs de selectiva i anticipar beneficis al medi ambient. Així, aquest mandat s’ha establert amb èxit la recollida de voluminosos, s’ha desplegat la recollida mòbil al centre i s’han iniciat el porta a porta a les urbanitzacions i la recollida comercial. Tot això després de renovar el contracte més gran que té l’Ajuntament per un import de 59,3 milions.

 

El Tecnocampus –ja amb 3.900 estudiants i 118 empreses instal·lades- també ha atret la instal·lació de dos equipaments innovadors de referència, l’Antena Tren Lab i la incubadora Think in 3D, destinats respectivament a incentivar l’emprenedoria empresarial en el transport sostenible i a promoure la utilització de la fabricació additiva per part de startups i empreses consolidades. Els dos projectes són estendards de diferents iniciatives de col·laboració público privada que s’han iniciat aquests anys, concretament amb Renfe i amb la Fundació Incyde de les Cambres de Comerç d’Espanya.

Per facilitar la garantia de serveis i competències d’altres administracions com la Generalitat, l’Ajuntament ha cedit aquest any els terrenys per a la construcció dels Centres d’Atenció Primària (CAP) de Rocafonda i Cirera, a banda del sòl per a aixecar un Barnahus i també 4  solars per a la construcció de 60 habitatges de protecció pública a la ronda Barceló. Singular també ha estat l’operació duta a terme aquest any per la cessió al Departament d’Ensenyament del Miquel Biada.

 

La justícia social ha estat també una tònica durant aquest mandat. La defensa dels drets socials, en especial l’accés a l’habitatge i la defensa i visualització dels col·lectius LGTBI ha estat bandera durant aquests anys. L’Ajuntament ha adquirit 24 habitatges per tanteig i retracte i n’ha incorporat 61 a la borsa del Lloguem. A més ha posat les bases perquè es construeixin 136 nous habitatges de lloguer protegit (ronda Barceló i carrers de Churruca i Muntanya).

Ressorgiment de l’activitat econòmica i cultural

La crisi del coronavirus, que a la ciutat va endur-se la vida d’almenys 266 persones, va ser alhora un repte i un gran exercici per donar resposta a través de la intel·ligència col·lectiva. Mataró va ser pionera en la creació de la Taula per a la reconstrucció econòmica i social, on hi van participar patronals, sindicats, partits polítics i entitats. Gràcies al treball intens d’aquests col·lectius, es va establir 74 mesures, de les quals es van beneficiar 650 negocis i 37 entitats. Només per a aquest propòsit s’hi van destinar 6,5 milions entre 2020 i 2021, gràcies als quals més de 1.800 famílies han pogut anar rebent suport alimentari.

La bona experiència de la Taula per la reconstrucció durant les etapes d’emergència va animar el Govern municipal a seguir planificant la recuperació a través de diversos projectes de transformació que estiguessin en consonància amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) del planeta. D’aquí va sorgir el Pla d’Acció de l’Agenda Urbana Mataró 2030, que al desembre va donar llum als 28 projectes amb els quals la ciutat pot rellançar el seu futur, alguns d’ells ja iniciats com el Parc d’Economia Circular o el desplegament de les cobertes fotovoltaiques tant per autoconsum com per a ús compartit, i d’altres a l’espera d’iniciar-se com la renaturalització de l’espai urbà.

 

Bona part de les transformacions iniciades a la ciutat s’han avançat en el temps gràcies a l’arribada de fons europeus, en els quals també hi està dipositada la confiança per finançar els principals projectes de l’Agenda 2030. L’aprofitament de les oportunitats generades per les convocatòries Next Generation ha estat base per a l’impuls de mesures i iniciatives destinades a la reactivació, com la digitalització del comerç o la mobilitat sostenible. Europa ha permès a l’Ajuntament impulsar 13 projectes per un valor de 12,9 milions i aspira a moure més de 22 milions amb les noves convocatòries presentades.

El Govern ha repassat amb dades socioeconòmiques com ha evolucionat la ciutat durant aquests 4 anys i ha assenyalat alguns dels reptes de futur que s’albiren per als propers. La població supera els 129.000 habitants, però ha crescut només 771 habitants des de 2019, a causa de la mortalitat de la Covid 19 (almenys 266 defuncions) i la menor arribada d’immigració. L’ocupació ha fet una evolució positiva malgrat la crisi del coronavirus. La taxa d’atur ha baixat una mica, del 13 al 12% en 4 anys, recordant que va arribar al 16% durant la pandèmia. En total, s’han creat 324 noves empreses i s’ha incrementat un 11,7% el nombre d’assalariats i un 2,1% el nombre d’autònoms.

 

La crisi energètica generada per la Guerra d’Ucraïna fa que, malgrat haver fet els deures durant molts anys, l’Ajuntament haurà de fer front a les despeses extraordinàries. En 6 anys ha reduït a la meitat el consum de l’enllumenat públic i, malgrat tot, el cost de la llum i el gas es calcula que serà d’1,8 milions més. En l’àmbit del transport, per exemple, el cost del carburant el Mataró Bus, serà mig milió d’euros més que l’any passat, malgrat haver aconseguit que el 68% de la flota d’autobusos sigui híbrida.

En aquest context, la planificació de mesures destinades a combatre el canvi climàtic (Estratègia Mataró pel Clima) i l’establiment de projectes tractors es confirmen com a imprescindibles per assegurar una ciutat resilient.

 

El Govern municipal ha recordat que s’han posat les bases per la modificació del Pla General amb l’Atles Urbanístic, s’ha fet una aposta decidida per projectes tractors de dinamisme econòmic com el Parc d’Economia Circular, la ciutat s’ha començat a preparar per afrontar l’envelliment de la població amb projectes singulars com el CarecityLab i s’està preocupant decididament pel futur de la mobilitat a través de l’acord amb Adif per la reforma de l’estació de Renfe, que ha de permetre trens de més capacitat i una major connexió del centre amb el Port a través de la ronda Barceló. En aquesta zona del front marítim, juntament amb el sector del Rengle i d’Iveco, és on es preveu que arribaran més nous residents per instal·lar-se a la nova torre de 26 plantes i on s’ha cedit sòl a la Generalitat per a la construcció de més de 60 habitatges de protecció pública.

A nivell de dinamisme econòmic, no només el sector d’Iveco es presenta com una oportunitat per incrementar el sostre de terciari de Mataró sinó també el sector del Sorrall, a Cerdanyola, on el Parlament acaba recentment d’aprovar la modificació de la Trama Urbana Consolidada (TUC), que ha de fer possible que s’hi puguin instal·lar equipaments comercials amb un sostre màxim comercial de 30.000 m2.

 

Per acabar la roda de premsa, s’ha projectat el vídeo “Celebrem Mataró”, un clip audiovisual curt que mostra la força amb que la ciutadania ha reprès el cicle festiu a Mataró després de la pandèmia, que va obligar a repensar fins i tot la Festa Major. El Govern ha aprofitat per recordar que les polítiques públiques es fan per al benestar de les persones, que han d’estar al centre dels projectes i serveis que es dissenyen i que a Mataró acostumen a participar i gaudir intensament de les activitats programades.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Tocar mare tanca la programació del Teatre Auditori del Morell

Notícia següent

Tres xerrades del Campus de Ciències de la Vida i la Salut de Sabadell

Notícies relacionades