Superat l’equador del mandat, parlem amb l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, sobre els principals fronts oberts a la capital del Vallès Occidental. En aquesta entrevista al Diari La Ciutat tractem com combat la ciutat la crisi de l’habitatge, les novetats de l’opa del BBVA, l’estat de l’antiga Caserna o la relació amb els seus actuals socis de Junts.
Sempre ha comentat que els municipis estaven molt sols en el repte de l’habitatge. Aquesta setmana va anar a Brussel·les a parlar sobre aquest tema. Què pot fer la Unió Europea?
Els ajuntaments sempre hem estat sols, tot i que la política d’habitatge és principalment de les comunitats autònomes i també de l’Estat. La problemàtica de l’habitatge és tan complicada que, si volem que sigui útil, han de formar part de la solució totes les institucions. És un problema que no només patim aquí. A la taula estava amb Roma, Barcelona, Zagreb o París. Si parlem de cohesió europea, aquest és un dels principals temes perquè és un gran element de desigualtat.
Hi ha algun canvi a Europa?
Fins fa dos dies no en parlaven i ara hi ha un comissari que porta polítiques d’habitatge. Què poden fer? Igual que es finança la política agrària comuna (PAC), també es pot finançar l’habitatge. D’altra banda, ha de facilitar la regulació i posar normes. Ha d’intervenir-hi per garantir que la gent hi pugui accedir. Entenc que quan hi ha un privat ha de treure’n un benefici econòmic, però també ha d’haver-hi una regulació. Si no, es produeix un problema social d’enorme magnitud.
Va estar amb ciutats que són capitals d’estat i molt marcades pel turisme. Quin paper representava Sabadell en aquella trobada?
Quan aquestes grans capitals apugen el preu de l’habitatge, expulsen tota la gent a les segones ciutats. Entre les que hi ha Sabadell. Estem patint aquests desplaçaments forçats interns perquè no poden pagar. Per un altre costat, sense voler ser triomfalista, dins de Catalunya estem fent una bona política d’habitatge. En números absoluts, som la segona ciutat amb més habitatge públic després de Barcelona.
“Si volem que la política d’habitatge sigui útil, han de formar-ne part totes les institucions”
L’opa del BBVA al Banc Sabadell ha marcat la informació econòmica dels últims mesos. Més enllà del resultat, què suposa el banc per la ciutat?
Hi ha un tema amorós amb la ciutat. Hi ha un vincle amb Sabadell molt gran. No només hauria sigut una mala notícia per la ciutat, sinó també pel país. La diversificació bancària ens fa millors. Perdríem aquesta capacitat de treballar amb el petit empresari i el petit autònom. No ens hem mostrat contraris a l’opa perquè tinguem mania al BBVA, sinó perquè crèiem que limitaria molt les capacitats de finançament de les empreses i les mateixes administracions.
L’Estat i la Generalitat han fet prou per defensar el Banc Sabadell?
Sí. Ho estan fent bé i ho estan fent com cal. Aquestes gestions han de ser rigoroses, els hem de deixar treballar i s’ha guanyat temps. No tinc cap crítica a la seva actuació.
Finalment, l'opa ha fracassat sense arribar ni al 26%. Quina implicació té?
És una bona notícia per a la ciutat i celebrem que aquesta hagi estat la decisió dels accionistes. Des del primer moment vam mostrar la nostra oposició a una opa que feia dubtar sobre la continuïtat del banc que porta el nom de Sabadell arreu i que podia implicar la pèrdua de llocs de treball i serveis. Estems satisfets perquè conservem un Banc Sabadell arrelat a la ciutat i al territori, amb tots els seus serveis i la seva obra social garantida.
"Conservem un Banc Sabadell amb tots els seus serveis i la seva obra social garantida"
Lligat a la Fundació hi ha el Sabadell Centre Cultura. El seu futur depenia d’aquesta opa?
És una pregunta que li van fer al president del Banc Sabadell i ell es va comprometre a fer-lo. Com a alcaldessa, no tenia motius per no fiar-me de la seva paraula. En tot cas, és un projecte que no teníem a la ciutat i la Casa Grau és un espai en aquests moments sense ús. Per tant, no hi havia risc per a la ciutat. Si ells es retiraven de l’operació, el que s'hagués invertit quedava de forma gratuïta per Sabadell.
Quan el tindrem en marxa?
S’ha d’anar molt amb compte amb els calendaris. És un projecte que no fem nosaltres. Van molt de pressa i són bastant ràpids perquè no han de fer concursos públics. Estan agilitzant bastant el procés.
Han posat en marxa una Zona de Baixes Emissions amb moltes excepcions i a partir de l’1 de desembre començaran les multes. Com l’ha rebut la ciutadania?
Realment, l’1 de desembre no hi haurà multes perquè la gent té 24 dies a l’any per circular també sense l’etiqueta ambiental. A nivell pràctic, no es multarà aquest any. Pel que fa a la ZBE, entenc la preocupació de la ciutadania perquè la comparteixo. Soc molt crítica amb la ZBE, no hi crec especialment. Considero que hi ha altres polítiques més efectives per lluitar contra el canvi climàtic. No soc negacionista. Hem de tenir cura de la qualitat de l'aire i hem de fer polítiques en aquest sentit.
“La voluntat de l’Ajuntament no és multar amb la ZBE. No hem ni plantejat cap ingrés als pressupostos”
No serveix?
Crec que no és la més eficient i genera molta impopularitat. Segurament, trobem altres elements que aconsegueixen els mateixos objectius acompanyats de la ciutadania. És un factor a tenir en compte. Quan fem política hem de convèncer la ciutadania i t’ha d’acompanyar.
La voluntat de l'ajuntament no és multar. De fet, hem fet pressupostos i no hem plantejat cap partida d'ingrés per ZBE. Amb la resta dels municipis de l’Arc Metropolità hem intentat fer el màxim d’exempcions per facilitar la vida de la gent i complir amb la llei.
Quines altres polítiques estan fent per a millorar la qualitat de l’aire?
Hem millorat la qualitat de l’aire sense tenir ZBE posant filtres a la indústria. A més, hem plantat arbres, hem guanyat zona boscosa i hem pacificat espais com tots els entorns escolars. Junt amb això, hem canviat la flota de vehicles municipals i ja portem 18 busos híbrids nous. Hem d’acompanyar la gent, que vol fer les coses bé, però no es pot canviar el cotxe.
Tenen detectats alguns punts de la ciutat on el transport públic està més mancat?
La ciutat està creixent i estem reforçant els autobusos. Hem comprat autobusos articulats o hem reforçat les línies 4 i 5. A més, estem reclamant la futura construcció de Renfe a Can Llong. No és només l’autobús, sinó entendre que el transport ferroviari també ha de funcionar com un sistema de metro més enllà de connectar ciutats. Si vols que la gent agafi menys el transport privat, els hem de donar alternatives de transport públic.
“El transport ferroviari ha de funcionar també com un sistema de metro”
La connexió amb Granollers és una de les altres reivindicacions sobre la taula.
Sí i també el túnel d’Horta ferroviari. Sempre ens connectem amb el centre de Barcelona, però hi ha gent treballant als voltants i els hem de connectar. Per això som molt crítics amb les Zones de Baixes Emissions des de l’Arc Metropolità. La realitat d’aquestes segones corones no és la mateixa que la de l’Àrea Metropolitana, que té una xarxa molt eficient. No podem dir al ciutadà que no utilitzi el cotxe i, al mateix temps, no donar-li alternatives. No és seriós.
Quines seran les inversions prioritàries pels pressupostos de 2026?
Estem en la línia de lluitar contra el canvi climàtic guanyant zones verdes o posant les escoles i els equipaments municipals al dia amb la climatització. La idea és baixar la temperatura de la ciutat. En paral·lel, el lema que resumeix el que estem fent és el de “Els diners als carrers”. Pagar impostos ens suposa un esforç i el que volem és que siguin útils.
Entrem en un moment clau pel que fa a les obres. Quines es veuran el 2027?
Espero que totes. Menys amb el tema d’habitatge, que el calendari és més extens, fem una planificació perquè estigui pràcticament tot. Segurament, l’últim tram de la ronda Collsalarca no arribarà, però la resta hauria d’estar llesta.
“Hem fet una planificació perquè pràcticament totes les obres estiguin el 2027”
Les negociacions amb el conveni laboral estan contemplades dins dels pressupostos? Com avancen?
Estem en un procés de negociació de conveni i soc respectuosa amb les parts. Les partides pressupostàries s’hauran d’abordar un cop es tanquin els acords. Estic convençuda que arribarem a bon port.
Les Termes serà la candidatura de Sabadell per aquest Pla de Barris de la Generalitat. Què pot representar pel barri?
Estic molt contenta que el Govern hagi recuperat el Pla de Barris. És un molt bon instrument de política d’esquerres i progressista. Hi ha una enorme implicació en la cohesió de barris i ens dona la possibilitat d’afrontar transformacions integrals d’espais. En el cas de les Termes parlem molt de la rehabilitació dels habitatges. Quan rehabilites, la gent no marxa. Volem que s’hi vulguin quedar perquè tinguin l’habitatge en bon estat i l’espai públic en condicions.
Un dels temes sobre la taula és l’adquisició de la Caserna. Es parlava d’un informe jurídic que presentaria les opcions. Ja el tenen?
No ha arribat encara. És un tema jurídicament molt complicat i ho hem externalitzat. En el fons, m’és igual si és de l’Ajuntament o de l’Estat. Hem errat durant molts anys el tret. El tema és què volem que passi a la caserna. Volem que hi vagin les consultes externes del Taulí. Per tant, que es trobi la manera. El gran canvi que hi ha hagut és que la nova Generalitat ens ha ajudat. Fins ara estàvem sols i és un projecte de Salut de la Generalitat. Agraeixo que s’hagin posat davant.
“Fins ara estàvem sols amb la caserna, però el gran canvi és que la nova Generalitat s’hi ha implicat”
Tranquil·litza que la Generalitat s’hi impliqui.
Hauria de ser el normal. No ho era abans, que no responia. Després ja veurem com queda jurídicament, però ha d’haver-hi aquesta implicació política.
Sobre el desallotjament previst dels ocupes a la Caserna, les entitats estan preocupades per les alternatives per aquestes persones. Hi està treballant l’Ajuntament?
Dins hi ha situacions diferents. Per un costat, famílies amb menors que no teníem detectades a serveis socials i és evident que aquesta gent se’ls ha d’acollir en l’àmbit assistencial D’altra banda, hi ha una sèrie de gent que no és d’aquest àmbit. Tenen antecedents i tenim trucades sistemàtiques de veïns des de fa dues setmanes. Per tant, no porten mesos, sinó molt poquet. Aquí nosaltres actuarem. A més, hi ha un informe que parla d’un risc d’esfondrament i seria una irresponsabilitat no desallotjar-lo. L’ocupació no pot ser la sortida a una demanda d’habitatge.
Costa veure polítics dins de l’esquerra que parlin amb aquesta fermesa sobre les ocupacions. Per què és tan difícil?
No ho sé. Per mi ser d’esquerres és fer polítiques d’habitatge, però tu no pots treballar per un dret tolerant un delicte. Hem de construir habitatge, rehabilitar-ne i fer acompanyament. No podem tolerar les ocupacions, especialment quan són conflictives. Aquí dins hi ha hagut conflictes. Portem 15 dies amb trucades de veïns per aquests problemes.
“No podem tolerar les ocupacions, especialment quan són conflictives. A la caserna hi ha hagut conflictes”
Junts ha donat un ultimàtum a través d’una consulta. Ha de representar algun canvi dins del govern o és una qüestió interna?
És un tema intern de Junts i de les seves dinàmiques. Com a govern no ens està afectant i treballem en la línia del que vam acordar. N’estic molt contenta. Nosaltres continuarem complint amb la nostra part del tracte, com sempre fa el PSC.
Els dos regidors de Junts s’han oposat la decisió dels militants. Es plantejaria mantenir Lluís Matas i Katia Botta dins del govern com a regidors no adscrits?
No puc respondre a això perquè és fer política ficció. Hi ha molts matisos i s’hauria de veure com evoluciona.
El soroll afecta el govern?
No. Com que en el món local estem a la trinxera, ens centrem en les necessitats per complir calendaris i ens aïllem del soroll.
