Encara que Marta Farrés ja gaudia d’un govern amb majoria absoluta, la setmana passada van anunciar l’entrada de Junts a l’executiu. Amb ells, incorporen “noves mirades” i es marquen qüestions prioritàries com transformar la ciutat contra el canvi climàtic, les polítiques industrials o projectes estratègics. Parlem amb l’alcaldessa sobre aquest acord de coalició i els principals reptes que té Sabadell pròximament.
Què ha canviat respecte al juny perquè entri Junts al govern?
Amb Junts ja vam tenir un acord d’estabilitat l’anterior legislatura des de fora del govern. Ens vam entendre molt bé. El Lluís (Matas) és una persona amb qui pactar, molt lleial i que ens va ajudar en un moment en què ningú ho feia. És un pacte fet en clau Sabadell. Per què ara? A vegades, no depèn de nosaltres, sinó de quan estan a punt per fer-ho. A més, havíem de treballar les línies programàtiques. No només es tracta d’entrar al govern, sinó també de definir què volem fer.
El PSC té majoria absoluta i pot aplicar íntegrament el seu programa electoral. Per què afegir altres actors al govern?
A la nit electoral ja vaig dir que la majoria absoluta no ens faria canviar la nostra manera de ser i d’actuar de l’última legislatura. Les majories absolutes s’han de gestionar amb molta intel·ligència i s’ha de ser generós. La ciutat no és ni nostra ni meva, sinó que la fem molta gent. Introduir noves mirades és bo perquè no ens pugi la majoria absoluta al cap. A més, està bé tenir aliats en política municipal i hauria de ser més normal del que sembla. De fet, vaig oferir pactes de govern a altra gent.
Quins són els punts en què estan més d’acord i en quins els costarà més trobar un consens?
Pel que fa a les línies estratègiques que estem d’acord, creiem que s’ha de transformar la ciutat pel canvi climàtic, coincidim en les polítiques industrials per crear llocs de treball a la ciutat i també estem molt d’acord en els projectes estratègics com el hub aeronàutic, l’escola d’infermeria o el museu d’història i disseny del tèxtil.
Evidentment, hi ha línies vermelles. Però hem volgut enfocar-nos en el que ens unia i no en el que ens dividia. Temes diferents? Per exemple, ells són independentistes i nosaltres no. Per tant, sempre parlem en clau Sabadell. I també és veritat que nosaltres som més progressistes. L’important és fer aquestes polítiques progressistes com la redistribució de la riquesa o l’habitatge, que Junts les accepta.
El pacte queda blindat de les dinàmiques nacionals i estatals? Al final, Junts era un partit que reclamava no pactar amb “els partits del 155”.
És una pregunta que li hauries de fer més a ell que a mi. Nosaltres no tenim cap problema. Crec que una de les grans qualitats del partit del qual formo part és la capacitat de pacte amb pràcticament tot l’espectre polític. Això vol dir que som molt representatius i que tenim una enorme capacitat d’entesa. Tot i que no hi veig riscos, és veritat que la legislatura és molt llarga i m’agradaria poder arribar a bon port. És un pacte molt centrat a Sabadell i crec que posarem la ciutat per sobre de la resta.
Ahir van anunciar les novetats de la compra del Museu del Gas, que s’havia de fer aquest 2023.
El comprem per 3.185.000 euros, un preu que està absolutament blindat per tots els informes urbanístics i externs. Estem contents per tres elements. Primer, perquè és una resposta a una demanda històrica de Sabadell, el museu tèxtil. En aquest espai nou hi podrem parlar del tèxtil, de l’època preindustrial i industrial i també del futur. M’interessa molt parlar del futur i el disseny, perquè som molt bons i ho hem d’explicar. D’altra banda, incorporem la col·lecció de la fundació Montpalau. Per tant, no només expliquem el tèxtil des de la indústria, sinó també des del producte final.
I els altres dos elements importants?
El segon, perquè és un espai que ens havia quedat mort al centre de la ciutat i li donem sortida, dinamitzant l’entorn. I, en tercer lloc, perquè volem ser referents en coses com l’urbanisme, el medi ambient o el transport, però també és bonic ser referents en temes culturals.
Com s’han de pagar aquests 3 milions i quina és la seva calendarització?
Hem de fer un primer pagament entre finals del 2023 i principis del 2024. De fet, ara fem una modificació pressupostària per afrontar-lo i l’altre pagament és a 2025. Ara hem començat a treballar el projecte museístic, què hi anirà aquí dintre. És un museu que està molt adequat amb unes qualitats molt bones, però hem d’adaptar la part de climatització i la dels espais que necessitem per cada àmbit. El projecte museístic ha de ser el 2024, les obres el 2025 i, si tot va bé, esperem obrir-lo a finals de 2026.
Les ordenances fiscals s’han hagut d’apujar, com a una gran part dels municipis. Era una cosa inevitable o hi havia llocs on es podia retallar?
No conec els casos de les altres ciutats, però a Sabadell estàvem a un 30% de pressió fiscal per sota de les ciutats de l’entorn i els municipis de més de 50.000 habitants. Si a tot això li sumes els increments d’IPCs, era insostenible. Hi ha hagut un esforç de racionalització, però no arribàvem. No és plat de bon gust i he obligat molt a la casa a racionalitzar. Amb la pujada, si tot l’entorn no puja (que no passarà), estaríem inclús un 15% per sota del nostre entorn.
Aquí aflora una clara manca de finançament del món local. Entre tot el que ens han anat retallant i els increments dels IPCs i recursos humans… faig una crida a què hi ha d’haver un nou plantejament de finançament dels ajuntaments. Som la primera línia d’actuació i de demanda dels ciutadans. Fa molts anys que estem infrafinançats i ningú ens ajuda. Si hi ha unanimitat entre els alcaldes, s’ha de replantejar el finançament del món local.
A qui li han de demanar aquest replantejament? El PSC està al govern de l’Estat i té influència en el de la Generalitat.
Als dos llocs. Hi ha una part que depèn de la Generalitat i una altra de l’Estat. A vegades, sempre hem estat en els debats sobre si s’ha de finançar millor les comunitats autònomes. I els ajuntaments què? S’ha de demanar una reforma perquè els ajuntaments passin a finançar-se com cal. No volem que ningú ens regali res, sinó que puguem desenvolupar les nostres polítiques, que són tan importants com les de la Generalitat o de l’Estat.
Jaume Collboni ha obert el debat sobre un nou subjecte polític de Regió Metropolitana. Quina és la seva posició?
L’Ajuntament de Sabadell ha consensuat la posició amb els ajuntaments de l’Arc Metropolità, anem a l’una. Evidentment, hem d’abordar el debat perquè hi ha projectes estratègics com l’habitatge, la política industrial o l’ambiental que tenen una escala que va més enllà dels nostres ajuntaments. I, òbviament, ho hem de fer de la mà de Barcelona perquè, quan li va bé, a la resta dels ajuntaments també ens va bé. No és un discurs contra Barcelona. Ara bé, no es pot fer només pensant en els interessos de Barcelona. Històricament, el país es desenvolupa pensant en què li convé a Barcelona i el país és molt més que això.
Estem disposats a encarar el debat pensant en les nostres necessitats. Per exemple, la majoria dels ajuntaments de l’Arc tenim dèficits en àmbits com la infraestructura. Hi ha dues maneres de repartir un pastís. O el fas més gran o, si té la mida que té, s’ha de repartir de forma diferent perquè durant els últims anys només n’han menjat uns quants.
Amb un ens tan gran, no es corre el risc que aquestes demandes de l’Arc quedin més diluïdes?
En aquests moments, encara no hem parlat d’aquesta governança. És l’últim que s’ha d’abordar. Primer hem de parlar del què i després del com. El com és el que menys em preocupa, el que vull definir és el què. És a dir, què volem fer i que ens pot aportar aquesta Regió.
Pel que fa a la Ronda Nord, han proposat que es pugui soterrar. En quin punt ens trobem dins d’aquest projecte?
Hem dit que hem encarregat un estudi perquè volem que la Ronda Nord passi per l’avinguda de les Palmeres soterrada i ens sembla que es podria fer amb tuneladora. S’ha d’acabar de confirmar que es pot fer, no ho puc confirmar perquè encara s’estan fent els càlculs. Si fos possible, seria una molt bona sortida pel camp de Sabadell perquè no tindria pràcticament impacte a la superfície. Nosaltres hem fet aquest encàrrec, la Generalitat i l’Estat han signat l’acord i ara cal desenvolupar-lo. Tenim la sensació que des del primer moment la Generalitat va a contracor amb la Ronda Nord i això no ajuda a guanyar agilitat. Espero que vegi que hi ha acord unànime al territori.
La viabilitat econòmica del projecte depèn de si es pot fer amb tuneladora?
És molt important i també ho hem incorporat a l’estudi. Sembla que si tot això funciona, seria assumible econòmicament. Hi hauria un cert encariment, però amb uns percentatges assumibles en una obra amb aquestes dimensions.
Comenta que la Generalitat actua a contracor amb aquesta infraestructura. El canvi de conseller ha facilitat les relacions amb aquesta qüestió?
No t’ho puc respondre perquè he demanat diverses vegades, tant com a alcaldessa i com a Arc Metropolità, una reunió amb la consellera i no n’hem pogut fer cap. Per això, crec que van a contracor i els hi falta iniciativa. Sempre hem dit que estem a disposició de tothom i trobem a faltar manca d’agilitat i de contacte. Els consellers es deuen als ciutadans i m’agradaria tenir una relació més fluida. És una infraestructura polèmica per ERC, però el territori hi està d’acord i se’ns ha d’escoltar.
El 2+2 és innegociable?
Claríssimament. Un 1+1 és un carrer de Sabadell. No estem parlant de fer un carirl bici o un carrer, sinó de fer una ronda. Ha de ser un 2+2. Ja no me’n vaig al 3+3, que el tenim en alguna altra ronda. Poso un exemple molt fàcil, tenim l’eix Macià que en plena trama urbana és un 3+3 més dos carrils laterals. No demanem això, però sí una ronda.
Ja tenen definida la Zona de Baixes Emissions?
Sí, ho tenim definit tot, però encara no ho hem anunciat perquè estem pendents de fer una última trobada amb tot l’Arc Metropolità. Crec que una cosa bona que hem fet és que cada municipi de l’Arc no ha anat pel seu compte, sinó que hem elaborat una proposta conjunta amb les mateixes condicions. Al final, l’aire no entén de fronteres i tots hem d’anar coordinats.
Com són les alternatives al vehicle privat en aquesta zona?
Tot això ho explicarem. Evidentment, la zona on ho aplicarem està perfectament comunicada en transport públic. No volem que les ZBE deixin la gent enrere. És a dir, no pots fer que la gent que no pot canviar-se el cotxe no pugui accedir a alguns llocs. Això ho treballem a la proposta. A més, hem de tenir una alternativa perquè en aquella zona hi vagi gent. És una proposta que compleix la llei i donem resposta a aquestes qüestions.
Ha esmentat l’habitatge com un dels temes importants del seu govern. En què podrem avançar aquest mandat?
Tenim per començar a construir l’any que ve els 500 habitatges que vam planificar el passat mandat. Començarem amb el Complex de gent gran de la Roureda i després continuarem. D’altra banda, en aquesta legislatura estem planificant 800 habitatges més. Som el municipi amb més habitatge públic després de Barcelona i Sabadell és dels pocs llocs que mantenen el preu de l’habitatge. No m’atreveixo a dir que baixarà el preu de l’habitatge, perquè és ser molt agosarat, però sí que el volem contenir. Les dades demostren que les polítiques funcionen.
Quan es va anunciar el pacte amb Junts, hi va haver possibles aliats com els comuns que no estaven satisfets. El govern continua obert a més actors?
Sempre estem oberts a ampliar-lo. De fet, als comuns els vaig dir que estàvem disposats a fer que entressin. En tot cas, són ells els que haurien d’explicar per què no volen ajudar des d’aquest punt de vista. Sempre he dit que no ens entendrem ni amb l’extrema dreta ni l’extrema esquerra, però estem disposats a entendre’ns amb la resta des d’on se sentin més còmodes.
