Tal com explicàvem des del Diari La Ciutat, darrerament s'han produït dos episodis de violència a dos hospitals de Catalunya. Un d'aquests va passar a l'Hospital Universitari de Terrassa, on vuit persones que acompanyaven a una pacient embarassada van atacar violentament a setze treballadors del Consorci Sanitari de Terrassa (CST) després de constatar que hi havia complicacions durant el part.
D'aquests setze, vuit van quedar ferits amb graus de gravetat diferent. Així mateix, els autors dels fets també van destrossar mobiliari i equipament com ordinadors i altres aparells electrònics.
Arran de les denúncies dels mateixos sanitaris el govern va respondre en conseqüència i va anunciar que es reforçarien els protocols per garantir la integritat dels professionals sanitaris després dels episodis violents d'aldarulls al Josep Trueta i al Consorci Sanitari de Terrassa; però fins ahir no van concretar quines serien aquestes mesures.
Així doncs, en una atenció a premsa a Vilafranca del Penedès, el conseller de Salut, Manel Balcells, va assegurar que el Departament ha començat a instal·lar "els elements necessaris" per reforçar la seguretat als hospitals després de les agressions viscudes.
En aquest sentit, tal com confirma l'ACN, Balcells va afirmar que "han implantat el botó del pànic i noves portes de seguretat en aquests hospitals, amb la intenció d'estendre-ho a la resta d'hospitals catalans".
Per tant, la instal·lació del conegut com a botó del pànic, com noves portes de seguretat reforçades així com més presència d'agents de vigilància privada és ja una realitat a la ciutat de Terrassa. "A Terrassa ja està fet i ahir ho vam poder comprovar, no hem trigat a intensificar les mesures", ha explicat el conseller, que ha defensat la necessitat de "redoblar els esforços".
Finalment, cal afegir que el mateix conseller Balcells va aprofitar per a demanar "obrir un diàleg amb totes les comunitats culturals" per tal d'evitar noves agressions als sanitaris quan una situació mèdica es complica.
A més, Balcells ha situat el focus en col·lectius "amb dinàmiques culturals diferents, especialment en barris socioeconòmicament més deprimits" i ha recalcat la importància que "en medicina, hi ha complicacions que no són males praxis, sinó que s'han d'entomar sense que els professionals en rebin les conseqüències".
