La Biblioteca Fort Pienc – Ana María Moix ha estrenat la seva nova nomenclatura amb un acte d’homenatge a la poeta. A l’acte hi ha conversat l’editor Andreu Jaume i Anna María Iglesia, periodista i crítica literària, sobre la importància d’Ana María Moix en el panorama literari, i Rosa Sender, que en coneix la seva faceta més familiar. També s’han llegit poemes, a càrrec de Laia López.
Del 8 al 17 de febrer el Districte de l’Eixample i Biblioteques de Barcelona van posar en marxa el procés participatiu per escollir el nom propi de la Biblioteca Fort Pienc. La ciutadania va poder votar el nou nom de la Biblioteca entre una de les tres propostes: Anna Murià Romaní, Ana María Moix Meseguer o Anna Rubiés Monjonell, tres de dones rellevants dins dels àmbits de les lletres, la docència i la cultura, essent Ana María Moix la guanyadora.
Ana María Moix
En vida, Moix va publicar els llibres Baladas del dulce Jim, No time for flowers i Call me Stone, reunits per Lumen el 1983 amb el títol A imagen y semejanza. Aquest corpus és el que obre aquesta Poesía completa (Lumen, 2024) a cura d’Andreu Jaume, en la qual veuen la llum per primera vegada dos poemaris inèdits, Palabras, por ejemplo i Cancionero para una dama, escrits entre el 1966 i els primers anys de la dècada dels setanta.
Ana María Moix Meseguer va néixer a Barcelona el 12 d’abril de 1947 i va morir, també a Barcelona, als 66 anys. Va ser narradora, poeta, editora i traductora. Va néixer al barri del Raval, al carrer de Joaquín Costa, en els anys més durs de la postguerra. El seu germà gran va ser el també escriptor Terenci Moix. Poeta precoç, va ser l’única dona inclosa en la cèlebre antologia de Josep Maria Castellet Nou novíssims (1970), que va donar a conèixer una nova generació. Un dels seus referents principals va ser el seu gran amic de tota la vida, Pere Gimferrer. Va assistir a classes a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona.
Els seus tres poemaris (1969-1973) van ser reunits en el volum A imatge i semblança. Va escriure també llibres de contes, novel·la infantil, articles de premsa sobre assumptes diversos, entrevistes a escriptors i escriptores, cròniques i tres novel·les: la primera, Julia, apareguda el 1970, és una de les obres més significatives de l’època; la va seguir la innovadora Walter, per què te’n vas anar?, i el 1994 la singular i formalment exquisida Vals negre.
Com a traductora és reconeguda per les seves versions de Louis Aragon, Samuel Beckett, Marguerite Dures, Amélie Nothomb i Françoise Sagan; va participar en la revista Vindicació Feminista entre el 1976 i el 1979, i des del 2006 fins al 2010 va ser directora literària de l’Editorial Bruguera.
