La convivència veïnal ha estat una víctima més de la pandèmia. L’ús intensiu dels domicilis va fer aflorar conflictes veïnals que en situacions normals no es produïen o no es manifestaven amb la mateixa intensitat ja que les persones no passaven tant de temps en els seus habitatges.
Davant aquesta nova situació, i davant l’augment de demandes d’intervenció en conflictes veïnals, l’Àrea de Prevenció i Seguretat va crear el passat mes de març el Servei d’atenció a demandes veïnals de mediació. Aquest servei ha gestionat de forma telemàtica 664 casos, alguns d’ells amb més d’una problemàtica o casuística. Del total de 749 problemàtiques detectades, 490, és a dir un 65,5%, han estat per molèsties produïdes per sorolls i música, seguides de lluny per les queixes per obres o instal·lacions (52), el mal ús d’espais comuns o molèsties produïdes pels animals de companyia.
Cal destacar que l’Ajuntament concep la mediació com una estratègia d’intervenció per a la gestió de la convivència i la resolució de conflictes que tenen lloc a la ciutat amb la implicació de les persones, des de la proximitat i l’empatia, i, sobretot des de la coresponsabilitat.
La pandèmia, una oportunitat per a l’Eixample
Des d’un primer moment, el districte de l’Eixample ha apostat de manera decidida per fer ús d’aquest servei i per resoldre els conflictes de convivència a través del diàleg. Aquest interès i ús del servei ha arribat fins al punt de posar en marxa el projecte pilot Eixample Districte Mediador. Aquest nou servei suposa un canvi de paradigma en el model d’inspecció tradicional i opta per la mediació per resoldre problemes veïnals senzills, que s’acaben solucionant de manera més eficaç i ràpida, per la via telemàtica.
El nou Servei de Mediació Veïnal de l’Eixample es cocrea entre la Gerència del Districte de l’Eixample, la Direcció de Serveis de Prevenció, la Guàrdia Urbana, el Departament d’Inspecció de l’Eixample i la Direcció de Serveis a les persones i Territori de l’Eixample. Preveu nous procediments interns per gestionar els casos proposats.
En conjunt, del total de 246 casos tancats al districte entre els mesos de març i desembre, 190, el 76,9% s’han gestionat sense arribar al circuit dels serveis d’inspecció.
Amb molta diferència, la causa principal de sol·licituds de mediació han estat les molèsties produïdes per sorolls i música (63,5%). En concret, aquest servei s’ha demostrat útil per resoldre queixes per sorolls entre pisos o també d’algun negoci situat a la planta baixa.
Cal un canvi cultural per acceptar la mediació com a eina re resolució de conflictes
Aquesta lògica de resoldre problemes senzills a través del diàleg enlloc dels mètodes punitius, també ha permès optimitzar i millorar l’ús dels recursos municipals, evitant la saturació dels canals de denúncia (Inspecció i Guàrdia Urbana), i agilitzant els terminis de resolució per la ciutadania.
A la prova pilot d’Eixample Districte Mediador s’ha trigat de mitjana 31 dies en tractar un expedient mitjançant la mediació, quan de mitjana el serveis d’inspecció del districte necessiten uns 309 dies en tancar un expedient, des de l’inici fins a l’arxiu. En volum d’hores, mediació dedica 6,3 hores per expedient, mentre que inspecció n’hi ha de dedicar 17 de mitjana.
Aquesta via alternativa de resolució de conflictes també contribueix a una millora a llarg termini de la convivència comunitària. Les solucions que s’originen de l’acord comú solen ser més sòlides i tenir una vida més llarga que les que provenen de la coerció i mecàniques punitives. Que la ciutadania accepti la mediació com a eina de resolució de conflictes implica un canvi cultural en l’aproximació a la gestió d’incidències.
Aquest pilot de l’Eixample ha servit també per identificar les oportunitats –i els reptes- que suposa crear un servei de mediació estructural i que la ciutadania el conegui des del principi com alternativa a la denúncia.
